II Mitja Marató de l’Ampolla

Com a debutant me toca escriure, així que farem la crònica de la mitja de l’Ampolla, on el passat diumenge uns quants Sudactius vam estrenar la nova equipació i vam gaudir d’una mitja propera, ben organitzada i amb un recorregut atractiu, amb un principi dur, però ràpida desprès del primer tram urbà.
Com deia, aquesta vegada era jo el rookie, primera cursa d’asfalt, primera mitja i dubtes de tot tipus. Vam arribar ve de temps, recollida de dorsals, primer cop de sol i escalfament mentre definim objectius. Cadascú els seus, barreja de ganes i mandra, una mica de tensió i ganes de sortir i moure les cames. Èrem bona colla i com el recorregut s’anava creuant teníem l’oportunitat d’animar-nos i anar seguint la cursa de la resta de companyes i companys.
A nivell personal, sortida forta, pensant en 90 minuts d’esforç i en conservar. Sorpresa a l’arribar a la punta del moll en el segon grup, darrera dels 3 primers i una tensió muscular amenaçadora. Ens agafen i passen dos corredors i abans de sortir de l’Ampolla el grup ja es de 5 o 6. S’estabilitzen les pulsacions, el ritme es fa còmode i penso en aguantar almenys la primera volta abans d’apretar més, ja que no tinc ni idea de com acabaré. Passem els 5k (única referència que veig) en 19:05, crec que anem bé i seguim. Un altre corredor se’ns va escapant i com me veig bé i no m’aguanto més acabo posant-me al meu ritme.
Ja hem voltat cap a l’Ampolla, seguim menjant algun mosquit i de seguida comencem a creuar-nos amb la resta de gent. Aquesta vegada no ens veiem tots, però Oriol, Paco, Dani, Vicent, Neus, Josep i companyia van menjant-se també els km i gaudint d’un dia perfecte, en núvols tapant-nos el Sol i volant per la barreja de terra, asfalt, ciment i fusta del recorregut.
Aquí ja m’he animat, vaig bé, passem pel port, creuem meta i aquesta segona volta no entrem al poble, toca còrrer, ja sé el que queda i si no vaig al màxim ni agafaré als de davant, ni podré aguantar als de detràs. Abans de sortir del passeig he recuperat un lloc, vaig sisè, vaig ràpid, bé de cames i amb el cinquè lluny però a vistes, situació ideal. La segona volta es fa molt curta (bona senyal), m’apropo però costa i me van xafant els talons. El company del davant es va girant, se li fa una mica llarg i jo em vaig creuant amb tots els Sudactius, que m’ajuden de valent per donar-ho tot i no només en ànims, la botelleta d’aigua de Feliu me cau del cel.
Abans de la pujadeta del passeig que tenia com a bon punt per aconseguir guanyar la posició, aconsegueixo posar-me 5è i només me queda un últim esforç per aconseguir un temps molt millor del que pensava (1h21’10”) i una posició inesperada totalment, que arredoneixen un bon matí i un excel•lent debut. Segur que l’asfalt no serà la meua passió, però ara ja sé on estic i alguna altra en pot caure.
Meta, meló i a tornar els ànims a la resta de Sudactius, tots molt contents amb els resultats, com Neus, que va fer segona absoluta i que no perdona ni un podi i, sobretot, més que contents en compartir matí, esforç, arribada, cerveseta i alegries.

Foto final més que nombrosa, en cares més que contentes i en els 10 (Joan, Maria, Dani, Paco, Vicent, Oriol, Neus, Feliu, Josep i Agus) que vam còrrer gaudint del solet.
Podeu vore classificacions i temps aquí.

I ara a entrenar per la resta de reptes de l’estiu o, simplement, per gaudir amb l’esforç i ben mudats i mudades en la roba nova!!