Oriol Martí, el debut a la Marató…

Al final va arribar lo dia de debutar a una Marató! L’experiència ha estat inoblidable i simplement l’ambient i tot lo que l’envoltava va ser ESPECTACULAR. La gent animant, cadascú a la seua manera: grups tocant, batucades, bastoners, persones del públic animant-te pel teu nom gràcies al dorsal…

Després d’uns mesos de canvis, on primer vaig poder entrenar fort, després vaig tenir problemes amb la tendinitis i vaig estar quasi un mes i mig sense córrer, i sense poder fer tirades llargues (el meu record abans de la Marató eren 25, la cursa de Benifallet de muntanya), va arribar lo dia, i el resultat va ser més que satisfactori. Vam sortir Joaquin, Paco i jo els tres junts. En alguns moments algú es despuntava una mica més que d’altres però sempre anàvem junts fins a la mitja marató (km 21), allí em vaig notar bé i vaig pensar d’estirar una mica més, cosa que vaig fer però va durar ben poc (2-3km). Vaig vore que no era lo meu ritme per a poder acabar en garanties i vaig anar afluixant, los dos companys van anar passant (com tiraven! l’experiència es nota, cracks!) i jo anava punxant. Cada mig km mirant el pulsòmetre i pensant, que lent passa el temps i la distància… però m’anava marcant estes petites metes, de mig km en mig km. En alguns moments pensava en parar, però sabia que si ho feia, no reenganxaria. Vaig aguantar, notant com el dit menut del peu esquerre em ballava com una baldufa (la llaga que notava des del km 28 o així ja havia petat).

Finalment vaig arribar sense saber quin temps faria perquè el pulsòmetre em falla a vegades i se m’apaga (no va ser menys a la marató), així que em ballaven uns 2 minuts i no sabia si podria fer el que jo volia intentar, fer entre 3:15 i 3:30. Vaig creuar la meta després de passar moments on los ulls se m’havien posat plorosos només de pensar que estava a punt d’aconseguir lo meu somni, acabar una marató (i veient com tothom s’autoanimava com podia, la gent no parava d’animar…), va ser emocionant. Total que creuo la meta, no sabia el temps que havia fet, però al cap de res (que gran l’organització!) rebo un sms: “Felicitats Oriol Temps: 3:29:36” així que no podia demanar res més (bueno si, descansar!) havia aconseguit fer la primera marató i a la vegada considerava que fent un bon temps! Ara a la pròxima (perquè hi haurà pròximes) ja hauré d’anar ben preparat, sé que no és fàcil acabar 42 km, i intentaré poc a poc anar millorant el temps sempre que es pugue.

Als que esteu al món del Running i vos agrada l’asfalt, animeu-vos, no vos defraudarà!