Fa un any que ha estat mare i …

Sudactiu torna a tindre 3 representants  al III Marató Internacional Ciutat de Castelló, dos d’ells debutants.

Després de mesos d’entrenaments,  sacrifici i esforç ho hem aconseguit. Han estat mesos de matinar molt, (Imma vol agrair al grupet que surt a les sis del matí : Pomada, Carlos, Oriol Ferré, Oriol López i Viscarro que l’han ajudat molt !!!) de sortir a córrer sí o sí, de preparar una mica els entrenament, etc. A tots els que vulgueu preparar un Marató; si voleu, podeu!!!

Vam sortir a les 7 del matí Mingo, Imma i jo direcció a Castelló. Durant el viatge natros una mica nerviosos li anàvem preguntant a Mingo els últims detallets per afrontar la cursa en condicions. A les 8 vam arribar, vam aparcar i va manar cap a la sortida; cadascú amb uns objectius diferents: Mingo baixar el temps que havia fet a València i natros, com a debutants, a acabar la cursa i gràcies.

Sona el tret de sortida i ens invadeix una sensació d’emoció que no es pot explicar, ja hem perdut a Mingo i natros al nostre ritmet, l’objectiu és acabar en 4 hores. Al primer quilòmetre em noto el tendó d’Aquiles que l’havia tingut carregat tota la setmana, i penso: no acabaré la cursa, però a mesura que van passant els quilòmetres s’estabilitza el dolor. Ens creuem a Mingo al quilòmetre 10 i veiem que va en la llebre de les 3 hores, molt bé!. Natros a lo nostre, preocupat una mica per la cama, però bé. Al quilòmetre 18 ens tornem a creuar en Mingo que se’l veu una mica apurat però, aguantant la llebre de les 3 hores i ja no el tornem a veure fins l’arribada. Les sensacions són bones, anem més ràpids del que ens pesàvem, Imma es creix amb el ànims de la gent que la crida pel seu nom  però, surten imprevistos: mal de panxa. Dos parades tècniques, veure als pares i a la xiqueta que ens han vingut a animar fan que em passe el mal de panxa i no tinguem la sensació de no poder acabar el Marató a partir del quilòmetre 30. El últims quilòmetres són molt durs (si pares s’acabat) i continues per inèrcia. L’últim quilòmetre estàs molt cansat i comences a pensar en moltes coses. Creuem la meta  amb les llàgrimes als ulls i pensant que tot ha acabat bé.  Mingo fa un temps de 3:15:07 rebaixant així el temps que havia fet a València i natros de 3:56:25. L’organització i la gent, tal i com va dir Feliu, espectacular !!!

Donar les gràcies a Imma per animar-me durant la carrera i valorar l’esforç que ha fet : fer un Marató  quan fa un any que ha estat mare i lo durs que han estat els entrenaments a les 6 del matí.

Joaquim Sauch