Notícies Nov’12

Amigues i Amics,

A l’espera de les novetats que s’hagin produït aquest cap de setmana farem un petit resum dels darrers esdeveniments.

Marató de València (crònica de Feliu Ferré)  18/Nov/2012

Cap de setmana gris pel que fa al temps i a l’incertesa de com afrontar la meva 5ª marató d’asfalt. Després de la Ultra del Montsant de 96 kms, un mes abans, notava que el cos no havia descansat i no estava al 100% i com a conseqüència la qualitat dels entrenaments i la xispa de velocitat que fa falta per entrenar una marató no havien pogut estar l’ordre del dia (solament un entrenament de sèries). Així que vaig decidir seguir una tàctica conservadora i intentar ser el més regular possible. La meva millor marca estava en 3 hores i 14 minuts i per tal de baixar-la em vaig marcar com a objectiu baixar de 3 hores 10 minuts. Dit i fet, vaig fer quatre càlculs i em vaig plantejar passar la primera mitja en 1 hora 33 minuts a ritme de 4’25. Millor no va poder sortir, en 1 hora 33 minuts i 16 segons la vaig passar, ara només em faltava la segona part, on el cos seria el jutge del meu destí. Per sort vem aig anar trobant bé i vaig poder mantenir el ritme inicial, així que en 1 hora 33 minuts i 54 segons vaig poder passar la segona mitja. Temps final 3 hores 7 minuts i 12 segons.

Els càlculs van funcionar a la perfecció i els cos va respondre prou bé, tot i que com abans he dit, després d’una ultra i amb només amb un mes de descans, és impossible buscar una bona marca.

El company i veterà en maratons Mingo va fer tot el contrari va decidir posar el cos al límit i veure fins on era capaç d’arribar o què és el mateix d’aguantar la llebre de les 3 hores. Després de 24 kms i en problemes als adductors va decidir soltar la llebre i baixar de ritme per tal de ser finisher de la seva 12ª marató i amb un temps final de 3 hores 21 minuts.

Pel que fa a l’organització i el circuit, només dir que espectacular, sobretot l’arribada a la ciutat de les ciències (no em vull imaginar el que va costar, barbaritats, això ho pagaran fins a l’any 2.300 com a mínim), però bueno al que anàvem, circuit volador, amb molt d’ambient i amb el públic entregat a animar a tots els participants. Increïble explicar la sensació que se sent quants milers de persones et criden pel teu nom i t’animen, per molt cansat que estàs les cames et van soles i la pell se’t posa de gallina.

Diuen que no s’ha de comparar entre asfalt i muntanya, però és irrenunciable fer-ho, una ultra és molt dura, però una marató d’asfalt no té nom, el fet de voler aguantar un ritme durant 42 kms 195 metres, és algo duríssim i inexplicable, suposo que el fet de patir tant i anar tant al límit, és el que et fa disfrutar tant i voler repetir. Jo tinc la mala sort que m’agrada tot, muntanya i asfalt, que hi farem, anar provant i anar disfrutant del running, l’estil de vida que ens caracteritza.

— CURSA DE MASDENVERGE 2012 – 17/Nov/2012 —

— 5. Kilómetro Vertical del Puig Campana 11/Nov/2012 —