II Cursa 10K Pobla de Massaluca (4/08/12)

Som uns quants Sudactius que depenent de les circumstàncies , ens trobem a les curses de 10 km de les Terres del Ebre, així que ens anem parlant per poder anar tots junts i així compartir els cotxes. A la Pobla li va tocar a Sònia, marxàvem sobre les 15h ja que la sortida de la cursa era a les 17h 15′ i no estava prop: uns 80 km, passàvem per Xerta , Gandesa, Vilalba dels Arcs i finalment La Pobla. Bona carretera, bona conductora, bon ambient, exceptuant algun boig que et trobes per les carreteres, que malauradament sempre n’hi han. – Ja es veia a venir el calor i una mica d’aire.

Els Sudactius érem Sonia Bel, Núria Sauch, Oriol Marti i Lourdes LLombart . Varem arribar a bona hora , buscar aparcament perquè no érem els primers, ja se començava a escalfar l’ambient. Cares conegudes, per tothom salutacions, abrasades, nervis arreu, com si fos la primera cursa que fas, pareix mentida però sempre es igual: uns ho dissimulen més que d’altres.

La Pobla queda en una alçada que tot lo poble pareix un mirador, a mi en va donar esta sensació. Sortida del poliesportiu, al costat la piscina, des de una baixada que prompte es converteix en una pujada que porta a donar la volta als dipòsits d’aigua , que tenen forma de torre quadrada antiga, un edifici que ja mos va cridar l’atenció al moment d’arribar. Tot molt ben senyalitzat per uns cartells de color groc en una fletxa negra al mig, cintes tallant carrers i persones als punts claus. Sortint dels dipòsits en el línia recta , entres al poble carrers estrets, pujades i baixades passant per arcs, dels que no se dir l’estil arquitectònic que pertanyen, Plaça de la Església i sortim carretera del Faió , KM2.

Se corre entre conreus i ja se nota el calor amb vent de cara , algú perd la gorra i es queda tirada al voral, em vaig trobant als companys que venen de cara i tots animant i això s’agraeix moltíssim , del Km 3 al 4 , volta de 180 graus cara al poble un altra vegada, KM 5 entrada al poble i aigua per a recuperar-nos, se fa d’una tirada el carrer major, hem trobo en un noi que s’ofereix per guardar-me la gorra , veient que casi se me l’emporta el vent, li dono sense parar i continuo.

Carretera de Vilalba , amunt és un dir per què són amunt i avall, sortint a la carretera ja me trobo al primer que arriba, no passa res, com jo dic sempre: COMENÇAR I ACABAR MILLORANT SEMPRE EL QUE SE PUGE, davant meu porto una parella:ell l’estira i ella va mirant cap al darrera a veure que fa la perseguidora, ja, ja, ja!. Els companys de cara animant: Oriol , Núria i un poquet darrera Sònia que em diu que porta un bessó petat i va fent el que pot.KM7 a 500m aigua i ànims que ja s’acaba , control i de cara al poble: diràs que et dona força això de: va que esta! la parella davant meu i seguim… De tant en tant sento la moto que porto darrera , m’agafen ganes de dir-li que em porti a donar un tom, però m’aguanto.

Ja torno a veure el dipòsit entrada al poble, ara si que està, la baixadeta de la sortida es converteix en una “senyora pujada”: apretem les dents i amunt que t’esperen, la noia de la parella que portava davant m’espera per abraçar-me i donar-me les gràcies , si no fora per el company i la punxa , o sigui jo, que portava detràs, no l’haguera acabat . Ara sóc jo que li dono les gràcies i li dic que ho ha fet molt bé. Ja tenim un altra addicta al món de les curses , i amb coneixement, ja us dic jo, que no fa mal. Us ho recomano , es un altra manera de conèixer gent i pobles, fer amics o coneguts dins d’un món , que t’enganxa. Me tornen la gorra en dos petons de propina. Fins la propera amics…

Lourdes Llombart

Links:  Cursa  –  Classificacions