Marató BCN 2012

Feliu: Espectacular!!! Així podríem definir la marató de BCN, començant pel dissabte i acabant diumenge. Amb una fira que a tot runner li agrada i on podíem trobar les últimes novetats de GPS, esportives, roba, podologia, curses de tot el món i com no la pasta party amb els macarrons de tomàquet i salsa al pesto que amb una hora de cua que vam fer, entraven sols, dels millors que hem provat mai, jejeje.

Pel que fa al diumenge, l’ambient de la cursa parlava per si sol, la sortida es va fer petita i l’olor a marató es palpava en l’ambient, els nervis a flor de piel, els policlins a tope, les cremes i reflex i tot una sèrie de factors que trobes a les curses, però multiplicat per 20.000!!!  La cursa en si va ser una dura batalla, com la de Flilípides, però sense arribar a la mort. Vam sortir al calaix de les 3h.3:30, que no era el nostre, però la massificació de gent i el poc temps que teníem ens van portar fins allí. L’objectiu era acabar-la o almenys intentar-ho ja que era la primera marató de Neus i si a sobre li sumem les dues setmanes prèvies sense córrer ni un minut per culpa de la fascitis plantar, doncs la veritat que era tot un repte. Vam començar molt trànquils i fins al km 16 tot anava correcte, bon ritme, bones sensacions (sense deixar a banda que el peu li feia mal constantment, però bueno ella deia que era soportable) i moltes ganes d’anar restant kms. Tot d’una, abans de passar la primera mitja marató, va començar a notar problemes estomacals (dit d’una manera fina) i vam haver de parar a una cafeteria per visitar a l’amic Roca. Uns quants minutets i vam reenganxar, en principi problema solucionat, però no, al cap de 10 kms l’amic Roca va tornar a ser visitat aquesta vegada a un restaurant xinés i la visita va ser més duradera. Tot i això, vam tornar dins la marató i a intentar acabar-la, els problemes no van desapareixer  i els quadríceps li bullien, així que vam parar a un parell d’avituallaments a posar reflex, bueno jo em vaig haver de posar reflex solet, a ella no se perque se li van tirar a sobre dos nois, cadascun a una cama i frega que frega, després es queixaran les dones…

Al final tot i els imprevistos sumats a la cabudesa de la senienca afincada a Ulldecona la van fer arribar fins al final (4h 1′), una campiona i de veritat, jo amb les seves circumstàncies estic bastant segur que abandono. FELICITATS NEUS!!!!!!!! La primera frase al creuar la línia de meta va ser: la primera i la última…

Mingo: bé amigues i amics mentre esperem les cròniques dels finishers-debutants, ells són els grans herois d’aquesta marató, sols dir-vos dues coses. Aquest any hem estat sis, l’any vinent esperem ser més sudactius… us hem notat a faltar. Felicitar als tres debutants: Neus, Ramon i Manel: i en especial a aquest últim per la gran emotivitat de la seva causa: ho has conseguit Manel: Felicitats Campió. I de mi sols dir-vos que encara no sóc un sub 3; 15+1 s. és el temps que em separa però ara sóc un: Mingo 3.00. Fins la propera !!!