II UT Les Fonts

Per segon any consecutiu, la gent de Xerta ens ha ofert la prova més dura de les nostres terres i una de les millors sense cap mena de dubte (escollir la millor ja depèn de cadascú, però segur que l’UTLF està entre elles). Per si l’any passat no n’havíem tingut prou, enguany ens van afegir 15 Km al Trail de dissabte, amb la propina de Prat de Comte i arribant fins a un total de 120 Km en 3 dies.

Per part nostra, repetíem Lluc i jo, amb l’experiència de l’any passat però amb dubtes sobre com arribàvem per a aquesta edició. D’una banda, Lluc ha tingut problemes físics que no l’han deixat entrenar com li agrada i arribava una mica just, jo també arribava just, amb pocs entrenos i sensacions dolentes, sobretot pel que fa a la recuperació muscular, que seria bàsica a Xerta. Amb aquests dubtes arribàvem divendres a la tarda a la zona de sortida, aparcàvem la furgo i anàvem a recollir dorsals i fer temps fins a l’hora de sortida. Vam muntar el nostre niuet i ho teníem tot preparat per a la Nocturneta. 23 km molt corredors entre Xerta i Aldover, una bona forma de començar el cap de setmana i amb el pas per Aldover com a moment àlgid, amb molts ànims de tota la gent i un ambient genial. Els primers, com sempre, van volar, natros en calma (Lluc 1h51 i jo 1h57), pitjor que l’any passat però passant el dia, que era el que tocava. Ens vam dutxar (aigua freda!!), vam sopar, vaig tremolar i vam anar a dormir.

No us expliquem la nit, el que passa dins d’una furgo és queda dins de la furgo, però a les 5 els dos a l’aire (fred) i a preparar-nos per al Trail. Tupper de pasta i a preparar tot el material. Bé, tot no, jo vaig deixar-me el xip per fer més emocionant la sortida, fet que em va servir per sentir que quedaven 20 segons per sortir camí del cotxe, buscar el xip, tornar a la sortida i arrencar quan ja no quedava ningú. Als 2km ja estava ben activat i despert, suat, però tranquil; què són 2 minuts quan esperes fer de 10 a 12h?

El Trail genial, el nou tram de Prat de Comte val molt la pena, sobretot la pujada, moment en que em vaig començar a trobar bé i a tirar endavant (suposo que per això em va agradar). De la duresa no us en parlo, heu de fer-la per saber-ho, però us asseguro que els moments com la posta de Lluna pujant a Paüls, les vistes arribant a Prat de Comte, el fred, la calor i, sobretot, els ànims dels múltiples voluntaris, sempre ajudant a corredors i corredores, la omnipresència de Karim, el suport de tots els companys i l’ambient de cursa, justifiquen tot l’esport, i et fan oblidar de seguida del dolor de cames i agotament general. Al final, Lluc 9h50 i jo 10h39, els dos molt contents, ell més sencer que jo, que com anava agafant corredors vaig donar-ho tot, pensant que diumenge ja faríem el que podríem.

I així va ser, després de la gran dutxa de dissabte (ara sí calenteta), els macarrons  i el massatge (moltes gràcies a l’equip de fisios, que també ens van tractar genial i ens van ajudar a poder acabar l’UTLF), vam tornar a casa a descansar, però només una mica, a les 6.15 ja estàvem camí de Xerta una altra vegada. La Cursa de les Fonts ja ens l’explicarà millor algú dels que arribaven frescos (Joseps, Floren, Christian o Santi), natros vam fer el que vam poder, sortint fatal com era d’esperar, però anant remuntant tal i com les cames perdien forces per queixar-se, acabant-les d’exprimir i quedant molt sorpresos del resultat final acabant 6è jo i 9è Lluc de l’etapa entre els que les feiem totes, i remuntant fins a les que serien les nostres posicions finals, Lluc 7è i enduent-se el trofeu de 1r sénior i jo 13è i molt content de les sensacions finals, de la remuntada de diumenge i de tot el viscut aquest cap de setmana. 3 dies compartits amb una colla de cracks, des del primer fins a l’últim, l’ambient del Casal és difícil d’explicar, les converses de diumenge al matí, abans de la 3a sortida compartida, les cares de dissabte a l’arribada, els consells, els ànims, els companys de Kms, els companys d’arribada, etc.

No em vull allargar molt més, però vull acabar donant les gràcies a tots els que ens heu seguit i donat suport en directe i també pel Facebook, Twitter i altres xarxes socials, de veritat que tot ajuda i els ànims es noten. També donar les gràcies a l’organització en general, ja ho hem fet en directe en Karim, que és la cara visible, però l’agraïment és per a tot l’equip, que ens feu sentir com a casa, ens cuideu, ens tracteu com a reis i ho prepareu tot per intentar i aconseguir que tot sigui un èxit. Menció especial per als voluntaris, que per cobrir 120 kms, múltiples avituallaments, 3 sortides i arribades, menjars, massatges, guarda-roba i un llarg etcétera, sou tots uns cracks i feu possible events com aquest.

Gràcies i per molts anys!!

PARTICIPANTS A LA CURSA:

CRÒNICA DE JOSEP DOMENECH

Bueno, jo soc un “novato” en fer cròniques però com lo senyor Floren tenia molta feina i no la podia fer va insistir  que la fes jo, i aquí estic. Vam arribar a Xerta prompte, prompte… molt matinadors! Una vegada allí vam agafar els dorsals i com no, un bon sac de taronges de Xerta (encara que les mandarines i taronges d’Ulldecona són millors). Vam esmorzar quatre pastetes i un got de suc i al lio! A canviar-nos que ens esperaven 27 km; la foto de reconeixement dels sudactiueros i en marxa. Per part meua, la cursa amb més quilòmetres i metres de desnivell que havia fet mai. La cursa va començar per senders plans i molt corredors i al cap de no res ja es van notar els metres de desnivell que caracteritzen esta cursa. La muntada començava a ser considerable i si damunt veies tots els del teu davant allà dalt encara te se feia més dura la muntada tot i que els senders eren molt bonics, passant pel mig de tarteres immenses i envoltats d’una vista espectacular, com no! Llàstima que no teníem temps d’apreciar-la, prou temps teníem de mirar a terra per no caure (Vicent casi cau tartera avall). I quan vam arribar al tercer avituallament no sabia si es que estava cansat i el meu cap s’estava tornant loco o sentia un soroll contínuament com si fos l’esquella d’una cabra que baixava a tota castanya sendera avall. Una vegada vam arribar dalt de tot i vaig veure als del punt de control en passamuntanyes i sacsant una esquella gegant vaig pensar… SERAN _______ ! però en aquell moment estava centrat en altres coses, com controlar que no caigués muntanya avall a causa del vent tan fort que fotia… no us ho podeu imaginar el vent que feia! Finalment, tot pràcticament baixada en la qual jo ja no sentia les cames ni els peus. Allí Vicent em va deixar perquè jo ja no podia en les ànimes. I si no fos suficient la cansera que portava damunt quan vaig veure que el poble estava a uns 2 km, i tot era quitrà fins arribar el poble, me van agafar ganes de morir-me, tan que l’odio! I si encara no tenia prou amb tot això, mentre corries tot desesperat per la carretera cap a Xerta els camps de taronja tentan-te per un costat, el ciclistes de la via verda que passaven pel costat teu tan contents i poc cansats enfront teu i a la teua dreta el canal que baixava ple en aigua fresqueta. DILEMA… que feeem? Menos mal que vaig pensar en lo cap i vaig acabar la cursa perquè en aquells moment de tant cansanci, quan les cames te fan figa, ets capaç de fer qualsevol cosa!

I per acabar felicitar a Agus i Lluc no només per ser finishers de l’UT de les Fonts, sinó per acabar en molt bones posicions! Enhorabona.

Josep

RESULTATS DE LA CURSA DE DIUMENGE:

1 – AHMED EL QAYED (SM) – UEC TORTOSA 2:25:35

29 – AGUS JUAN-CAMPS CASTELL 3:15:00

37 – LLUC MARESMA FELIPO 3:18:29

52 – FLORENCI SALES VILALTA 3:28:30

109 – VICENT VERICAT FERRE 3:57:22

115 – JOSEP DOMENECH LLOBET 4:02:21 (3r JUNIOR)

118 – CHRISTIAN ADELL QUEROL 4:04:32

SANTI PRADES abandona amb un esquinç de turmell, esperem que es recuperi lo abans possible.