LA GRAN MURALLA CASTELLONENCA. Oda al clàssic.

Igual que al clàssic del dia anterior i com a tots els merengues, l’optimisme i les ganes per guanyar al Barça ens van passar factura. Davant d’una marató no n’hi ha prou amb sortir amb ganes de fer-ho bé, es necessita una molt bona planificació prèvia. Una marató no és una cursa qualsevol, per algun motiu es diu que és la prova reina de l’atletisme.

En el cas dels Sudactius vam fer pleno al 15, ja que tots 4 vam xocar contra la gran muralla. Si fos Mourinho diria con mucha suerte o en el cas contrari Guardiola amb molt d’esforç i patiment, dos dels sudactius tot i que molt ferits vam poder sobrepassar-la. Els altres dos es van quedar a les portes.

Començarem amb Carvalho, Paco que al km 23 i degut als problemes que arrastra al genoll va tenir que abandonar (li faltava el seu company de maratons, Carlos Gavaldà, que esperem que es recupere aviat, pel bé d’ell i de Paco). Dos kms més avant Cristiano Ronaldo (Maresma) que arribava pletòric al clàssic i amb molt bons resultats previs per baixar la seva marca de 2.58 va veure com degut a problemes físics la llebra de 4 hores l’avançava. Va tirar d’orgull i gràcies als ànims del Bernabeu va poder remontar fins agafar la llebra de 3 hores 30, tot i així després de veure que no tenia solució i que no podia més al km 25 i després de passar la primera mitja amb 1:46 va tenir que abandonar.

Per l’altra banda un mític dels clàssics i amb molta experiència futbolísitca coneixedor de estrategies i tàctiques com Xabi Alonso alias Mingo va començar el seu partit particular amb l’objectiu per dècima vegada de guanyar al Barça (baixar de 3 hores), però no va poder ser. Psicològicament i físicament no estava preparat, per aconseguir aquest repte s’ha d’arribar més descansat. Tres finals (maratons) en un mes són moltes. Tot i això va poder acabar-la amb 3 hores i 27 minuts, estic segur que aquesta és de la que se n’enrecordarà més.  Com a últim integrant de la plantilla Karim Benzema (Feliu) va començar pletòric amb un gol als primers minuts i lo que prometia un hat trick es va acabar amb no puc més i vaya animalada això de la muralla blaugrana. Puyol i Piqué són massa bons. Em vaig deixar portar per les sensacions i les emocions del moments i quan em vaig donar compte de que el grupet que anava volia baixar de les 3 hores ja era massa tard. Això de jugar contra el Barça a l’atac és un suicidi. Passant els 10 km en 42 minuts i la mitja en menys d’1hora 30′ estava clar que allò no acabaria bé. Tot i això amb bones sensacions i enganyat per les emocions vaig decidir de seguir com un kamikaze fins que el cos digues prou i a partir d’allí a sobreviure. Dit i fet al Km 32 l’isquiotibial dret em va fer un amago i vaig tenir que baixar el ritme considerablement fins al punt que al km 34 ja anava a una mitja de casi 7 minuts per km. En dos kms els cos es va agotar completament i els 8 kms que quedaven fins la meta van ser molt durs. Puyol i Pique van tornar a guanyar, però a fet personal la vaig poder acabar amb 3 hores i 19 minuts.

Com són les coses, un mes planificant la marató per tal de fer-la en menys de 3 hores i 10 minuts i al final endut per les emocions vaig intentar baixar 3 hores. Com a fet positiu una mes a la saca i tot i el super pet als 10 kms finals, vaig fer 4 minuts menys que l’any passat.

Donar forces i records a un calero, un canareu (Chimeno) i dos de la UEC que també es van estavellar contra la gran muralla. Les noies que patinaven amb el reflex a la mà no donaven abast, es van veure desobrdades per la gran multitud de ferits que anaven caient als kms finals.

Ànims a tots els Sudactius per a què es recuperen i descansen que al gener tornem a començar una altra vegada.

Ara a apuntar-se a la marató de Barcelona que d’aquí a una setmaneta canvien de preu i puja deu euros més.

Visca el Barça, sou molt grans i ara a per la Intercontinental!!! A títol personal el més gran va ser Busquets.

Resultats a: http://www.maratoncastellon.org/images/stories/documentos/clasificacion_absoluta_2011.pdf