Cursa d’Horta
El diumenge 6 de novembre vam quedar a les 6.30h tres Sudactius (Floren, Maresma i jo) al bar la Bellota per anar cap a córrer la III Cursa de les Roques. Pujant cap a Horta de Sant Joan, veiem les muntanyes cobertes de núvols grisos. No pareix que hagi de sortir el Sol, fa fresca i bufa una mica de vent. Arribem, deixem el cotxe, i ens tapem bé per anar a buscar el dorsal i el xip. Allí trobem gran part dels corredors, molts d’ells dins del bar per a intentar no gelar-se massa.
Quatre autocars ens portaran fins al punt de sortida, l’Àrea de la Franqueta, un magnífic lloc enmig dels Ports. Una vegada allí, i veient que ja s’aproximen les 9.30h, comencem a escalfar i ens deixem ja només la roba de combat. Un paravent serà una bona elecció com podré confirmar més tard.
El grupet multicolor de corredors que emprenem la sortida fem goig de veritat. No és una cursa massificada, i això ens dóna una sensació de privilegiats per poder estar en un lloc tant bonic. Prenem la sortida, i comencem a pujar una duríssima costa que ens portarà a través de crestes puntegudes i fins i tot utilitzarem l’ajuda de les mans per a pujar una tartera preciosa que ens deixa al darrere unes vistes impressionants. El vent bufa fort a dalt i has de posar els cinc sentits per a concentrar-te al màxim amb el següent moviment. Després una baixada super tècnica de terra de pinar on pareix que estiguem baixant per una pista d’esquí amb els dos peus clavats al terra. Baixo després amb Floren per una baixada guapíssima entre pinars i amb un terra esponjós que ens portarà altre cop al punt d’inici. Seguidament creuem un riu i comença la segona duríssima pujada, que ens portarà fins a una altra tartera, roques, crestes i sempre amb bones vistes de la Terra Alta. Encarem ja el tram final, i el que se’m fa més dur, de la cursa per algunes pistes que ens portaran ja fins al poble, no sense abans tenir que muntar una petita serra, la qual crestejarem sempre amb vistes a Horta. Una baixada tècnica, i per si no n’hi havia prou, queda pujar pels carrers asfaltats fins a la bonica plaça de porxos on està l’Església, per a baixar ja per inèrcia cap a l’arc de meta. Miro el rellotge, que marca 3h48’ buff… quanta estona fa que estic corrent !?!?
Allí em trobo a Floren, que m’ha tret 7 minuts, i també a Lluc, ja canviat i dutxat amb aigua calenta (altres no hem sigut tant afortunats) que ha fet 8è de la general.
Ja per acabar una bona torrada de carn acompanyada d’unes canyes i uns vinets de la Terra. Javi Delgado, primer; Adolf Aguiló segon; i en dones, Ragna primera i Thais segona. Bones sensacions i bon dia per la muntanya, no sense les corresponents fortes “agujetes” del dia després.
Felicitar als companys d’Horta per la gran organització i bon marcatge del recorregut i a la gent dels avituallaments que de ben segur que van patir més que natros 🙂
