II Cursa d’Alfara

Segurament com l’any passat, la cursa d’Alfara serà una de les que haurà tingut menys participació, però també com l’any passat, serà un dels millors recorreguts de l’any. 3 pujades llargues i dures, 3 baixades diferents  i per a tots els gustos, paisatges molt bonics (avui la boira no ens ha deixat assaborir-los tots), llocs increïbles i muntanya, molta muntanya. És una cursa de les que tots els corredors de muntanya hem de fer alguna vegada, perquè té tot el que ha de tenir, inclosa certa duresa.

Feta aquesta introducció, dir-vos que hem estat quatre els SudActius que hi hem anat. D’una banda, Encarna i Albert, que no fallen cursa i que han fet la cursa junts, patint quan tocava i aconseguint una tercera posició absoluta d’Encarna. Aprofito que faig la primera crònica de grup de l’any per felicitar-los als dos, no només han fet el pas definitiu a les curses, sinó que després de la marató i d’avui estic segur que no li han de tenir temor a cap cursa.

De l’altra banda, està Lluc. Ell no estava molt segur, però jo he agafat la càmara de fotos perquè sabia que avui feia podi. Està en un gran estat de forma i només una desgràcia podia evitar un gran resultat. Al final ha patit diverses desgràcies; caigudes, una coladeta a un lloc on el marcatge no estava massa clar i l’enrabiada que això suposa, però igualment ha aconseguit arribar al podi absolut (tercer) després d’una gran remuntada final. Un plaer sempre compartir curses en ell!!

Per acabar, estava jo, que de moment estic entrenant poc i competint menys però que, pel que sembla, encara em queda una mica de ritme a les cames. La veritat és que la cursa m’encanta i la distància em va molt bé. Ajuntant-ho tot, m’he trobat en una cursa segons el previst, anant de menys a més, recuperant posicions lentament i arribant al tram final pletòric d’ànims (abans d’aquest tram final, m’he perdut al mateix lloc que Lluc i si no me l’arribo a trobar de cara encara estaria corrent per allí). Per desgràcia, tot i estar pletòric d’ànims, els músculs no han pogut aguantar i uns forts calambres prop del final m’han obligat a baixar el ritme i no jugar-me-la per poder acabar. En aquell moment anava en Lluc i crec que hagués pogut arribar prop d’ell..Però les curses són així i al final, sols arribar al lloc que et pertoca.  A més, estic molt content amb el resultat (sisé), no m’ho esperava gens i ha estat la cirereta a un gran dia de muntanya, companyerisme i bon rotllo.

Ah, al final hem tornat a tenir amanida i fideuada (molt bona) com l’any passat. Sona a clàssic perquè la gran majoria de curses del circuit ho fan, però la forma com ens tracten les organitzacions de les curses és genial, hem de ser conscients de la sort que tenim de poder gaudir d’aquest nivell de curses a les nostres terres.

Ja teniu aquí les classis i les fotos, n’anirem afegint quan n’anem trobant més.
FOTOS

CLASSIFICACIONS NOSTRES
 

Agus