Edinburgh Marathon Festival

Sí, ho heu llegit bé, aquest cap de setmana vam tenir representació a la Mitja Marató d’Edinburgh. Aquí us deixem la crònica, que demostra una vegada més, que les dones són el gran “actiu” del nostre grup. Felicitats Mireia!!!!

Hola a tots! Aquest cap de setmana m’he estrenat corrent la Mitja Marató d’Edinburgh. El tema d’escriure no se´m dona massa bé, però algun SudActiu m´ha demanat q faci la crònica i així potser animaré algú a fer-ne alguna a l’estranger!!!!.

Una de les coses q més me va sorprendre són els nervis, suposo que és perquè va ser la primera o perquè el temps el dia anterior era horrible, però no vaig poder dormir mes d’una hora seguida en tota la nit. La son, el fred i la quantitat de gent a la sortida no me van deixar trobar el ritme al principi. Intentava seguir els consells de mon germà/mestre Agus que em va dir de sortir poc a poc, però quan mirava el ritme anava massa lenta, si apretava me passava i enaquesta  indecisió vaig fer els 3 primers km. Per sort, a partir d’allà vaig trobar una parella que portaven un ritme mooolt constant i perfecte per fer 2 hores (el meu objectiu inicial) així q vaig fer els 15 següents km detràs d’ells!

I llavors va arribar l’unic moment en què no les vaig tindre totes, del km 16 al 18 estava la pujada, feia sol i bastanta calor i no ens havien donat res més que aigua, em notava marejada i tot i que intentava convèncer-me de què només era cansament, el fet de trobar una noia al terra a la pujada em va fer preocupar. La sort, però estava en mi i vaig vore com els que venien de cara portaven begudes energètiques el que significava que el canvi de sentit i el final de la pujada estaven prop. El sucre i una pluja suau que refrescava més que no  molestava em van donar l’energia per apretar una mica al final i acabar en un molt bon temps per a mi. Posició 1562, temps 1:52:15 i lo més important com dieu los experts, ganes de tornar-hi!!!