33 Marató BCN – 2011

Bones, mentre’s recopilem les sensacions dels corredors, us avancem les classificacions dels Sudactius:

Posició	Pitrall	Nom	Temps	T/Km
00731	139	Domingo Vidal Soriano	03:02:15	00:04:19
01519	5241	Feliu Ferre Roig	03:14:06	00:04:36
01941	5168	Carlos Gabaldà Curto	03:18:30	00:04:42
02030	5227	Paco Marine Ollé	03:19:19	00:04:43
08324	12554	Jordi Fabregat Homedes	04:04:14	00:05:47
08325	12409	Dolors Campos Fonollosa	04:04:15	00:05:47
08326	11323	Cèlia Callarisa Bel	04:04:15	00:05:47

La marató de Dolors Campos (P.C. 243)

Hola amics!Normalment no escric res però avui ho faig més que res per MINGO que meu ha demanat i el vull fer content.
Sempre havia dit que jo no faria mai una marató,que era dolent per a la persona i no sé quantes coses més,però mira ja he fet esta (ni meu crec).Tota la culpa(de bon rollo,ella ja ho sap)és de CÈLIA i ENRIC que al final m´han convençut a mi i a JORDI.Estic molt contenta perquè el temps és el que pensàvem fer.Hem entrenat lo que hem pogut sense obsessionar-mos i CÈLIA hagués pogut fer menos temps de calle(està feta per a ser fondista,sempre li queda un cartutxo),però vam preferir anar los tres junts.

La cursa és molt bonica,veus tota BARCELONA,tot lo important,lo recorregut me va agradar moltíssim,molt molt bé.Però després hi van haver fallos,los tios pissant per on volien per tot arreu,i natros a algún avituallament 2 WC portàtis,per tantes ties?,jo me vaig parar a un,suposo que per nervis o lo que sigue,i no vos podeu imaginar lo mal que meu vaig passar per l’espera eterna(hi havia coa),i després per agafar a JORDI i CÈLIA que tot i que van reduir la velocitat no veigues.Tinc molt clar que si me torna a passar pissaré on sigue per no perdre tan de temps.

Quan corríem pel centre de la ciutat una passada,molt de públic animan-te,molt molt bé.
Només hem queda felicitar als companys per la cursa tant bona que han fet,suposo que ho esteu,té molt de mèrit,deixeu lo llistó molt alt.I donar les gràcies pel suport avanç i duran la carrera a ENRIC i NIL,ENCARNA i ALBERT que van estar per tot arreu,d’aquí cap allà per poder-mos seguir i animar. M’imagino que estareu d’acord amb mi que ells fan que et sentigues més feliç donant-te aquest suport. MOLTES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!

La marató de Cèlia Callarisa (P.C. 208)

Per a mi poder córrer una marató era una il·lusió que pensava k mai podria fer realitat.

Aquest estiu Joaquin Sauch i Imma em va proposar de si volia fer la Marató de Barcelona, que havien pensat en preparar-se amb temps per a poder-la córrer. En un primer moment vaig pensar que era una cosa impossible de fer per part meva però k si entrenava molt  igual ho podria aconseguir.

Vam començar a entrenar, però als pocs dies Imma ja no va continuar perquè no disposava de prou temps. Vam continuar Joaquim i jo amb tanta mala sort k Joaquim es lesiona i em comenta k tampoc correrà la marató, tot i k ja estava inscrit.  I ara k???

Vaig seguir entrenant , i molts de dies sortia en Dolors, ja que ella em va dir k m’ajudaria a entrenar. Ens ho vam currar molt, sortíem tots els caps de setmana a fer tirades llargues i a les ultimes vam enganxar a Jordi, per a que ens acompanyes. Quan faltaven només 15 dies per la carrera, després d’insistir varies vegades, Dolors em diu: “igual m’animo a fer la Marató a vore si enganyem a Jordi i correm els 3”.  I així a segut!!!

Diumenge a les 8:30 estàvem tots 3 al punt de sortida!!!! Amb uns nervis!!!

Bueno xics que això ja esta akí, no ens podem tirar enrera, i comença la cursa.

Només en passar l’arc de sortida ja estaven animant-nos Albert, Encarna, Neus, Nil i Enric, només d’això les llàgrimes ja començaven a caure i vinga carrer amunt de cara al Camp Nou. Quina gentada, tothom animant.

La carrera molt però molt bonica, vam passar pels llocs més bonics de Barcelona; Sagrada Família, Torre Agbar, Fòrum, Plaça Catalunya, … estàvem corrent per Barcelona sense  cotxes!!!!. Els kms anaven passant  i natros 3 anant disfrutant de la cursa i la ciutat. Apart de tot el k vam vore el que em va agradar més és com ens animava la gent, cosa que feia que corries sense pensar els kms que ens quedaven.

Quan vam arribar al km 40, vam cridar “això ja ho tenim, va va vaaaaaaaaaa” i SI!!  arribem a plaça Espanya i només girar ja estaven tots allí esperant-nos; Albert, Encarna, Feliu, Neus, Nil i Enric, quan ens van veure  el suport que ens van donar per als últims metres va ser  total. (MOLTES GRÀCIES!! ) Impressionant veiem l’arc d’arribada i l’emoció era màxima, carn de gallina i llàgrimes als ulls:  HO HAVÍEM ACONSEGUIT !!!

Només us vull animar a tots els Runners, que us faci il·lusió fer una marató que si s’entrena és pot  acabar sense patir i xalant, que és del que es tracta. Joaquin i Imma l’any que ve us espero i Albert i Encarna tb ja que vau estar en natros tota la cursa i ara toca viure-la de dins. Dolors i Jordi gràcies,  primer per acompanyar-me en l’entrenament previ a la Marató i després per  fer la carrera amb mi.

Ha segut la primera i no serà la última!!!

I queda poc més que dir…

Bones amigues i amics, voldria dir-vos tantes coses sense malbaratar-vos el vostre temps que no se com començar. Primer crec que és just i s’ha de valorar la participació de Dolors i Cèlia en aquesta cursa, sols el 20% dels inscrits eren dones, pos dos faldudes i a més debutaven, la setmana passada a Cambrils dues més, Xus i Bibiana; a muntanya Encarna ens sorprèn més, dia a dia; i aquelles noies que entrenen i que cada cop tenen més ganes de córrer; us apreciem i valorem molt la vostra dedicació.

Que podem dir de la Marató, pos crec sincerament que jo devia ser el que estava més descontent amb el seu resultat, perquè la resta van tenir unes marques increïbles, respecte al que creien ells en un principi.

Feliu, tenia dubtes, una otitis setmanes anteriors, antibiòtic, etc, etc, volia baixar de 3:15 però eren massa contratemps, però: s’aconsegueix !; allí està !, el repte en la segona marató complert, quan a Castelló va acabar en 3:23.

Carlos i Paco, afrontaven la seva 3era marató amb la il·lusió de deixar el 3 vint-i-algo d’una vegada, em consta que no van poder entrenar el que haguessin desitjat, perquè qui més qui menys té les seves obligacions i de vegades no hi ha temps per tot, però: deixen el 20 !!! ; Paco baixa 3 min. i Carlos 4.; ja estan a tocar la llebra de 3:15.

Que puc dir de Dolors , Cèlia i Jordi: debutants tots tres, amb la temor típica dels que s’inicien a la distància, però resolent aquesta fita i deixant-nos uns testimonis espectaculars. Ens ompli d’orgull compartir les curses amb vosaltres, felicitats !!!

Jo, ho seguiré intentant, entrenat i disputant més maratons, i aprenent d’ella; mai la coneixes prou, no et deixa mai de sorprendre i aquesta era la meva 6ena. Desitjaria compartir amb vosaltres, un sentiment, un record, una força, etc,… que vaig sentir mentre corria, vaig tenir tota la cursa la imatge i els ànims de l’amiga Rebeca, una gran amant de l’esport i concretament de les curses populars, li encantaven i sempre et donava ànims; Rebeca ens va deixar el passat dia 20 de gener a l’edat de 31 anys i després d’una llarga cursa de 3 anys disputant-li a una greu malaltia; allí on siguis que sàpigues que: gràcies.

Bé, també seria injust no agrair el suport dels incondicionals, no? De Neus, Enric, Judith,Paula, Bea, Maria, Ruben,Nil, Angelines, Pep, Juli,Oriol,Pau, …. i com no d’Albert i Encarna (així fluixet us ho dic, l’Encarna és una mica la Alma Mater de l’equip, però no li diguéssiu a ella que s’enfada, o ho fa vore !!!), i també als que vareu estar al poble i us vareu recordar de nosaltres, a tots gràcies, gràcies i ++ gràcies.

Per acabar dues coses: la primera que falten fotos, les penjarem, per a què poguéssiu veure els nostres caretos després de 42 km i la segona: QUE VOLEM ANAR A PARÍS, si !! l’any que ve volem córrer la marató de París, qui s’apunta ?

MNG