II CURSA DEL PASTISSET (BENIFALLET)

Lo diumenge passat un grup nombrós de Sudactius/ves vam prendre part a la II Cursa/Marxa del Pastisset a Benifallet. Després d’haver escalfat motors a Campredó, arribava la primera cursa “canyera” de la temporada: 26 km i 1.500 m de pujada són uns números que d’entrada fan respecte.

Jo per la meva part sempre me prenc les curses amb l’únic objectiu d’acabar-les i, si les forces acompanyen, doncs de fer-ho el millor possible. El que em passa és que, casi sempre, el segon objectiu passa davant del primer i això fa que acabi les curses bastant “perjudicat”. La de Benifallet no va ser una excepció.

Vaig sortir tranquil·let, en un ritme còmode per tal d’estalviar forces per a les pujades. La primera part de la cursa transcorria per un barranc espectacular que donava pistes de la bellesa de la cursa que ens quedava per endavant.

Poquet a poquet vam anar pujant fins arribar al Mas de Monclús, i després més pujada fins a gaudir d’una de les vistes més boniques de la cursa, el Balneari de Cardó. A continuació venia la pujada més forta del dia que ens portaria fins a la Creu de Santos.

Durant tota aquesta primera part de la cursa vaig compartir molta estona al costat de Manel Ollè i Albert Palacios (que forts que esteu xavals!!) i va ser una experiència nova, ja que el tenir companys al costat et reconforta i et fa passar “millor” el cansament.

L’arribada a dalt de la Creu va ser el millor del dia. Anàvem pujant per una sendera pel mig d’arbres quan de sobte vam sortir a una gran balconada que ens mostrava tota la serra de Cardó i el massís dels Ports davant nostre. La veritat és que mereixia la pena parar-se a contemplar aquella vista (algú me va dir que es veu el Delta i tot …) però prou “faena” teníem com per a parar-mos, o sigue que lo cap “catxo” i per amunt. Recordo que a dalt vam arribar junts Manel, Albert i jo.

La baixada de la Creu era molt perillosa. Fulles seques tapant roques i molta humitat, lo que em va fer baixar amb precaució. Aquí Albert em va avançar ja que baixava molt més ràpid que jo.

Després ens vam trobar una pista que pujava fins al Coll del Murtero. No era gaire dura però ens apropàvem als 20 km i les cames ja començaven a protestar. Aquí vaig avançar a Albert i em vaig enganxar amb un corredor de l’Extrem-Team de Tivissa amb qui vaig fer l’última part del recorregut.

Vam continuar baixant per pistes i senderes (aquestes amb molta pedra i roques) que van acabar de “matxacar-me” les cames. Quan ja estava a punt de convertir-me en cadàver vaig veure davant meu un corredor en camiseta verda que em va cridar, … era Paco Master Masculí!!!, lo que em va donar l’última empenta per acabar la cursa. Després va aparèixer el poble i ja va ser com arribar al cel  …. (bé, ja sabeu lo que vull dir).

Vaig entrar agafadet de la mà en Paco lo qual m’hagués alegrat molt, si no hagués estat perquè ell anava tocat del genoll. (Paco, un altre dia a vore si te poses la camiseta oficial home!!!). Albert va arribar darrera nostre i Manel a poquet temps (… va arribar tot senyalat!! Em va dir que havia caigut!!)

De la resta de companys destacar al nostre “cap de files” en aquesta cursa Lluc Maresma que segurament anirà agafant el ritme que potser ara no té degut al temps que va estar parat.

Finalment, també felicitar a tots els Sudactius/ves de la cursa i de la marxa pels seus excel·lents resultats i animar-vos a tots/es a participar a les properes curses/marxes …. tot i que siguin al dia següent d’una torrada (je je).

Fins aviat.

Floren

p.s. A vore si la directiva de Sudactiu s’estira una mica i paga la clàusula de Carlos Antonés per a que fitxi pel nostre club J … va i la de Dani Itarte també 🙂

CLASSIFICACIONS