Km Vertical Caro (Roquetes)

KPassats uns dies, i una vegada paït tot el que va passar diumenge, he trobat un petit instant per escriure la meua visió del Km Vertical (i algo més) de diumenge a Roquetes, punt final brillant al III Circuit de les Terres de l’Ebre.

En primer lloc, vull parlar a nivell general del circuit i de la cursa en si. Per al circuit, ja he dit que va ser un final brillant, però crec que em quedo curt. Tots estem molt orgullosos del nostre circuit; moltes curses, prop de casa, ben organitzades, on poc a poc ens anem coneixent tots, etc. Però crec que a part d’aquestes consideracions, una mica subjectives i sentimentals, el pas que hem fet aquest any ha estat de gegant. A totes aquestes qualitats, li hem de sumar la varietat de curses, la qualitat dels recorreguts i el fet d’aconseguir tot això a base d’ingredients tant diferents. Dic diferents perquè combinem maratons amb KV, curses estil Paüls o Tivissa amb Ulldecona o la Pobla de Massaluca, calor amb fred, duatlons, … en fi, que ho tenim tot i a un gran nivell. Fet aquest comentari a nivell de circuit, em toca parlar de la cursa. Per als que ens trobem al Facebook ja quasi està tot dit, però vull tornar a felicitar als organitzadors; pel recorregut que ens van preparar, per tenir els corredors com a figura prioritària, per pensar en les necessitats que tindríem i anticipar-s’hi, en fi, que ho van fer tant bé que el mal temps, en lloc de causar problemes va ser un element més de la festa i una ajuda per a que tots els que vam anar-hi ho puguem recordar per a molt de temps.

Després d’aquesta introducció (una mica llarga, ho sé) toca parlar de natros. Vam ser pocs, com ha estat bastant habitual aquest any, però ens ho vam passar de categoria. Tant Mon com jo anàvem a gaudir de la pujada, som uns enamorats dels KV i no podíem faltar al primer que s’organitzava de manera oficial per les nostres terres. Ramon fa uns dies que ha baixat el ritme i jo arrossegava un costipat de feia dies, així que no esperàvem fer-ho massa bé. Per si fos poc, jo no vaig poder aguantar-me d’anar a la sortida de Lluna plena el dissabte, així que ni descans físic ni son suficient (ben just si 4h), però no passava res.

Una vegada a Roquetes, recollida de dorsal, salutacions amb els companys i cap a l’autocar. Feia fred i vent així que vam decidir que com més ràpid comencéssem més ràpid acabaríem. Fem l’aproximació sense encantar-mos i amunt. De seguida ens vam separar, jo vaig sortir una mica abans i no ens vam veure fins dalt. Tenia claríssima la tàctica, sortida a buscar un bon ritme, anar apretant sense passar-me i guardar l’últim esforç per a després del Coll del Vicari. Dit i fet, sortida tranquil·la, algun problema per agafar bon ritme (mal de lumbars), content de veure que els mts de desnivell no em pesaven, una bona ajuda quan m’agafa i passa Carlos Antonés (molt bona roda per al tram en que es planeja) i final explosiu després del coll. Sobre el fred i la neu, natros mos vam escapar de la neu pujant (de fred ja en feia molt) i la vam gaudir baixant, al mateix temps que animàvem als companys que pujaven glaçats. I sí, personalment penso que van ser la cirereta al circuit. Què més podem demanar per al prestigi del circuit? Ningú podrà dir més que aquí no tenim muntanyes de veritat o que si no anem al Pirineu no podem saber que és córrer per muntanya.

Sobre la classificació, aquí en teniu un petit tast i les podeu consultar completes aquí:

1       Kiko Martí    1h00’34”

14    Agus Juan-Camps 1h12’25”

45    Ramon Torrent 1h26’39”

De fotos de moment en tenim poques, si en trobem més ja actualitzarem l’entrada.

Agus