Cronoescalada la Torre de Fontaubella

La setmana passada parlant en Lluc em va comentar que feien una cronoescalada prop de Tarragona, és com un kilòmetre vertical per qui no sàpigue exacte el que és, o sigue, es tracta de pujar, pujar i pujar, són proves molt explosives que tenen pocs Km però molt de desnivell.
I a mi és el que més m’agrada de totes les modalitats, així que em vaig informar d’on i quan era.
Era a la Torre de Fontaubella, la primera vegada que sentia el nom, així que a mirar per Internet on era exactament, a uns 40 km de Tarragona i com ara estic per aquí fent vida, no m’ho vaig pensar gens, perquè damunt era en dissabte per la tarde i encara es podria aprofitar la nit, hehehe.

Una vegada inscrit, envio un mail als companys sudactius que estan més actius este mes per si algun s’apuntava i al final uns per família, altres feina i altres que no estan preparats diuen (tot excuses) me deixen sol, hehe. Un altra vegada serà 😉 Pos jo amb el ritme que porto este estiu no és que estigue a la meua millor forma, però bé s’anirà per vore que tal i estirar les cames un ratet.
Va anem x feina….. Surto amb temps de sobres per aclimatar-me al lloc, (un que va fent-se professional) jeje. A les 16:30 estic a la torre de Fontaubella i ja abans d’entrar al poble, voluntaris per indicar-te on esta el pàrquing i el lloc de recollida de dorsals, sí senyor tot ven organitzat. Una vegada deixo el cotxe vaig a buscar el dorsal i mirar una mica la zona per on anirem. La meua hora de sortida era a les 18:33 fua!! Em sobrava un munt de temps, vaig a fer un cafè al baret del poble i esperar per vore sortir les dones i els 1ers homes.

I allí estava Mònica Ardid la campiona d’Espanya de KV , va sortir amb molt bon ritme, impressionant poder vore amb directe una atleta d’aquest nivell. De dones també estava Ragna Cathelijne Debats la corredora de Xerta i primera al circuit de les Terres de l’Ebre.
Una vegada vaig vore sortir totes les dones i els primers homes em vaig anar a canviar i començar a estirar una miqueta. Bé ja anaven pel 60 i ja em cridaven, això ja estava, cada minut sortia un corredor, vaig al lloc de sortida i em diuen que el que anava davant meu no estava així q em feien esperar 2 minuts, fua!! Van ser interminables, el del crono em diu 20’’10’’ 5’’ sortida, surto amb bon ritme perquè els primers metres era asfalt i pista, així que vaig pensar apretar i desprès ja ens ficàvem al sender, el primer km el vaig portar molt bé perquè era prou suau, a partir d’allí ja es començava a complicar un poquet més amb el pendent , arribo al km 2 dic va que ja falta menys, però a partir d’allí començava el bo, vaya costetes i una tartera molt canyera, anava donant-ho tot; mans, peus i pulmons, el pulsòmetre al màxim i encara feia falta unes roques verticals que allí havies d’anar amb compte. Km 3 gent animant em van dir va “Rambo(!!!!!)” que això ja ho tens, jeje. Només quedaven els últims metres i final. Arribada amb 31’ 05’’ em faltava aire per tots els costats. Sí, ja està clar que els excessos es paguen, però molt content amb el temps i durant la pujada vaig poder avançar a quatre corredors.

A dalt unes vistes impressionats , beguda i menjar per recuperar i un altre cop cap al poble, vam baixar per una sendereta molt tècnica i xula. Una vegada al poble a beure i menjar una miqueta més i cap a la dutxa. Dutxat i canviat vaig anar a vore les classificacions i l’entrega de premis. Finalment, cap a Tarragona un altre cop, que tocava sortir de concertillos, M’ho havia guanyat!!!, jeje 😉
Per cert l’organització, voluntaris, marcatge i tot en general un 10.

Aquí teniu les classificacions (realment vaig quedar 22è): http://www.tretzesports.com/cronotf/index.html

20ga gent a disfrutar del que queda d’estiu i festes.

Salut i KM!!!!!!

MON