Crònica Fredes-Paüls (I)

Bona nit, com heu vist, a l’entrada anterior ja tenim algunes fotos i, ara, actualitzo aquesta afegint l’enllaç a la classificació. Tenim més cròniques al forn, si algú més vol escriure la seua ja sabeu que ho podeu fer i enviar-nos-la al mail. Bon dia, mentre esperem tenir el llistat de temps i un recull més ampli de fotos, comencem en les cròniques. Parlo de cròniques perquè, com vam tenir una representació tan nombrosa i, és una marxa que es pot fer de tantes maneres, espero que sigueu uns quants els que ens expliqueu com us vau sentir, que us va semblar i quines anècdotes vau viure.
Per començar tenim la visió de Marc, un dels que la feia per primera vegada i que va acabar molt content i amb millors sensacions del que s’esperava:

Sortim d’Ulldecona cap a fredes sobre les 16:00, després de fer una mica de cua per la carretera agafem los dorsals i fem una mica de temps preparant-nos i comprovant per enèsima vegada que ho portem tot i que no ens deixem res. Saludem als amics i coneguts. L’hora s’aproxima i fem la foto Falduda… això està a punt minuts abans de les 18:00, intentem posar-nos una mica endavant per a no patir amb els que no correran de bon principi, m’enganxo a l’estela de Mingo i anem avançant a un munt de participants sense parar, fins que als 30 minuts fa un canvi de ritme que per a mi era massa i veig dos gorretes blanques conegudes, Feliu i Ramon, veig que porten un ritme que era molt bo, continuo darrera d’ells fins que en una llarga pista de baixada tinc un ensurt amb la camelback i haig de para un moment, els veig en cada revolt i arriba el primer control, quan jo entro ells surten i veig que em serà molt difícil atrapar-los i seguir el seu ritme, començo la marxa en solitari. Després de la Cova del Vidre, vaig pujant a un ritme no com a mi m’hagués agradat i començo a intentar concentrar-me. Ja porto més de 3:30 hores i estic molt bé, sense pensar massa, veig que Caro no esta lluny, he perdut molt de temps en el meu recorregut en solitari i entro al control de caro casi tocant les 4 hores (22:00) canvi de samarreta, estiraments, omplir d’aigua i menjar un pastisset energètic… veig a Nelo, Neus i Domingo. Encenem el frontals, perquè ja és fosc i a un ritme alegre anem tirant però quan comencem a pujar ens dividim, em quedo amb Nelo, portem un ritme bastant lent i parem un moment per posar-me bé la turmellera, Neus i Domingo ens avancen perquè es veu que s’havien perdut una mica. Sense donar-nos compte estem al l’últim avituallament, ens fan la foto i ens diuen que només ens queden 12 km, em va motivar moltíssim, anem Nelo i jo sols, a estones veiem llums però molt llunyanes, després de la pujada tinc el moment més dolç de la marxa, em trobo molt bé al anar recuperant per el ritme baix i ja portem 6 hores, però continuem per la baixada final, ja m’havien informat de la baixadeta, moltes pedres soltes que em fan entortillar unes quantes vegades, quan portem bastant estona, uns diuen que només falten 2 km… mentira veiem Paüls de lluny, encara falta . Arribem al asfalt i ja era innecessari gastar els dos últims cartutxos, ho havia de haver fet abans. Ara toca asfalt, per a rematar. Arribem a meta 8:42 minuts i els Sudactius: Mingo, Feliu i Ramon ens feliciten per acabar, i ens informen que marxen al hospital a buscar a Marema que està allí per una inflamació, tot i així va acabar en 5:20 més o menys, una autentica màquina. Espero que és recuperi prompte i ens continuï donant alegries. Una mica de pa amb tomaca, pernil i formatge i una dutxa, tinc gana una altra vegada pa amb tomaca… jajaja. En una horeta arriba Tito, ve acompanyat de més falduts, després de comentar la jugada i menjar-nos un gelat, anem cap al poble. A les 5:00 em poso al llit i a les 9:00 Eneko m’ha fet l’interrogatori de on havia estat i em va explicar la juerga que va fer anant a sopar de caseta. Físicament em trobo molt bé, pensava que després de més de 48 km estaria més trinxat, ara toca preparar-me per la pròxima i ja tinc la meva primera marca a batre.

Mireu si va acabar bé, que ja pensa en la pròxima i, fins i tot, ja ens fa una proposta. Voleu anar a Morella?