Sortida BTT Casetes Velles
Aquest cap de setmana no teníem cursa, però això no vol dir que ens haguem d’estar tancats a casa mirant la tele o sortint de festa sense parar. No, avui hem quedat per fer una miqueta de BTT i, com quasi sempre, mos hem passat una mica de la ratlla.
El divendres per la nit ja vam parlar Mon i jo, com som gent molt ocupada, hem de quedar en temps, que si no mos surten activitats i no fem res. El dissabte no podíem ni un ni l’altre, però diumenge podíem agafar les bicis. Així que avui diumenge, a les 9 estàvem dos mosqueters (Mon i Agus) i d’Artagnan (Lluc mos ha demostrat tota la pujada i baixada que està a un altre nivell, encara que al final hem hagut d’usar les paraules màgiques “tots per un” per arribar a casa), preparats per a sortir.
– Ja teniu pensada la ruta? (els he preguntat).
– No, pensàvem que hauries pensat algo.
– Home, algo havia pensat, però una cosa és pensar-ho i l’altre és fer-ho.
– Què havies pensat? (ha preguntat Ramon).
– Pujar a Casetes Velles! (li he contestat).
– Perfecte, jo també ho havia pensat (ha dit Lluc immediatament).
Sort que no els he dit que el pensament complet era pujar per Casetes Velles i baixar pel pantà d’Ulldecona, però era una opció que depenia de moltes coses.
Així que sense donar-mon compte estàvem pujant les costes de Godall (Lluc ja mos feia bufar de valent) i buscant la interminable plana que mos havia de portar al peu de la pujada. L’ascensió ha segut guapa i dura, a la pista hi havia molt de fang i semblava que la bici pesés 25kg. El temps ha estat molt canviant, una mica de solet al principi, després s’ha anat tapant, hem passat una zona en molta boira (baixant ni ens véiem) i dalt de tot tornava a estar tapat i feia fresca.
Si la pujada ha estat guapa, la baixada ha segut genial, molta velocitat, tota la pista per a natros i fang i aigua per tot arreu. Hem arribat una altra vegada al barranc de la Galera i hem anat rellevant-nos fins a la Galera, semblava que les forces ens durarien fins al poble. Però allí he pinxat, hem estat un bon ratet per canviar la coberta (quan estàs cansat costa tot). Quan hem arrancat i hem començat a pujar l’última pujadeta que ens quedava abans del merescut dinar, ha arribat la segona punxada, aquesta vegada en forma de “semi-pàjara” que ha sofert Lluc (no teníem pensat anar tan lluny i no mos hem alimentat com tocava), però “cap a casa es pedala millor” així que ha apretat les dents i de seguida hem arribat.
Ha estat un molt bon dia que intentarem repetir quan tornem a tenir un cap de setmana mig lliure.
Us deixo les fotos i un enllaç al track de la sortida, fins aviat!!!
(Agus)
Mapa del Recorregut: Casetes Velles – 18/04/10
