Marató i Marxa de la Fageda (Crònica)

Quanta feina i que content estic d’haver de fer-la. Una altra vegada hem tingut una participació molt alta i gairebé tots hem pogut acabar i estem contentíssims.

Començaré fent un resum de la marxa. Com podeu veure a la classificació, hi van correr un mínim (segur que em deixo a algú) de 25!! atletes (Omar, Ramon T., Manel, Jaume, Carlos, Ramon C., Dolors (1a dona), Ruben, Albert, Vicent, Cèlia, Josep, Javier, Chus, Josep, Tito, Encarna, Lluc, Gerard, Alicia, Jose Mª, Miquel, Xenia, Bea i Tere), amb resultats molt destacats (4 dels 10 primers), debuts molt satisfactoris i gent que va repetint i que prompte es podran animar a fer alguna cursa i emportar-se uns quants punts cap a casa (hem de començar a remuntar a la classificació per equips). No he pogut enterar-me’n massa de com va ser el recorregut, però tothom feia bona cara i hi havia molta alegria, així que suposo que tot va anar molt bé.

Pel que fa a la marató (classificació), en primer lloc m’agradaria destacar que va ser GENIAL!! Un recorregut molt bonic, amb molta varietat, tant de pujada com de baixada, amb terrenys de tot tipus, zones corredores, d’altres molt tècniques i recorrent llocs emblemàtics i coneguts gairebé per tothom (Pig Gros, Faig Pare o Font del Teix) però també d’altres molt propers però bastant desconeguts per a la majoria. Tot això perfectament senyalitzat, amb avituallaments suficients, molt ben situats, complets i amb uns voluntaris que vull aprofitar per felicitar, sempre atents, donant molts d’ànims, fent la feina perfectament i contagiant alegria.

Pel que fa a natros, començaré pel final, però abans de fer-ho vull destacar que en proves com aquesta, amb una distància tan gran i una duresa considerable, el sol fet de participar ja té mèrit i acabar mereix tot el reconeixement. Els que hem fet carreres d’aquest tipus sabem que això sona a tòpic, però que és totalment cert.

Anant al gra, que sempre m’embolico, el primer que toca fer és lamentar la recaiguda de Lluc. Tot i les ganes que tenia de córrer la marató, les lesions de vegades són una mica traidores i des de la primera pujada va tornar-li el dolor que l’havia obligat a abandonar a la Ràpita. Va arribar fins a la font del Teix, però va haver d’abandonar per evitar mals majors.

Els següents són Pere, Tonya i Josep. Van fer la cursa que tenien prevista, sortint tranquils i regulant, van passar la mitja marató (Font del Retaule) amb 3h30′, però unes inoportunes molèsties els van obligar a baixar el ritme. En tot moment van ser un equip, van demostrar que tenen tots els valors més importants a la muntanya (companyerisme, sacrifici, constància i alegria) i van acabar amb 7h33′. Per si fos poc, Tonya va ser 9a a la general i 2a de la categoria, es pot demanar més?

Seguim, ara li toca a Mingo. El temps: 5h22’58”, 61è de la general i 46è de la categoria. Tots sabem que prefereix l’asfalt i a més, aquesta era la seua primera marató de muntanya. Amb l’exigent que és segur que volia més i si s’ho proposa segur que l’any que ve ho rebaixa considerablement, però és un magnífic resultat i una bona experiència. El següent es Pedro, al que començo demanant-li que la pròxima vegada s’apunte com a SudActiu, que no estem per anar regalant punts. El temps i posició: 48è general i 38è de la categoria, amb 5h04’54”. Un altre molt bon temps i crec que també era debut en la distància, així que a seguir entrenant que els bons resultats seguiran arribant.

Ara li toca a Paco, però abans d’escriure res començo per treure’m el sombrero i fer-li un parell de reverències. 4h52’56”, 35è a la general i segona victòria consecutiva en la seua categoria!!! amb el segon a 6 minuts i el tercer a 38! Mos està acostumant als podis i les victòries, quin crack!! Esperem que duren molt els èxits (segur que duraran) però aprofito igualment l’oportunitat de dir-li que TOTS l’admirem tant per la seua forma de còrrer com, sobretot, per la seua forma de ser (algú ho havia de dir, no?).

Per acabar me toca parlar una mica de mi. 15è de la general, 4h25’58” i molt content de la cursa. Com ja he dit abans, el recorregut i organització em van semblar perfectes i em va anar tot molt bé. Vaig aconseguir no cremar-me del tot al principi i a partir de la mitja marató, justament quan venia el terreny que m’anava millor (això no ho sabia), vaig anar remuntant, vaig recuperar unes 10 o 12 posicions i vaig arribar molt sencer, amb ganes de més canya i satisfet com feia molt de temps que no ho estava.

Va, us deixo que se nota que feia temps que no escrivia i us he pegat un rollo impressionant (és el que té córrer una marató ;)), salut i ànims a tothom!!

5 Comments

  1. Eic figura que emotiu, casi em fas saltar la llagrimeta en esta crònica. Entre tu i Mingo vaya dos artistes tenim. Llegir les vostres cròniques és igual com estar in situ.

    Felicitats a tots i totes i a seguir entrenant que el nivellet cada carrera està més alt i la gent més forta. I menció en especial a Mariné, vaya figura, no té limit, l’any que ve ja el veig a Sables i fent podium…

    Sort per a les Fonts Rogets (Mingo sona com la Roja, jeje, passa que no tenim a Del Bosque)!!!

  2. Agus, crònica estupenda; de les millors que et recordo. Felicitats.
    Va estar un gran dia i crec, que ens ho vam passar molt i molt bé tots; jo al menys vaig disfrutar molt, i si, vaig ficar una marxa més curta, però molt agraïda. Lo important era arribar.
    Nota1. Els Seniecs han deixat el llistor molt i molt alt: a l’octubre ens faran falta mans…pensem-hi tots !!!
    Nota2. “Un punt de trobada” si us plau…
    *** VA ROGETS ***

  3. Molt bona crònica.

    Tot ben estructurat (parlant del recorregut i dels millors classificats, fent fins i tot un incís als importants valors d’alguns companys), i pensant amb tots els participants falduts, des dels menys fins als més destacats… a part la currada d’extreure les fotos de la gent del poble de les centenars que n’hi ha en total.

    Felicitats per tu, i per tots els que vam xalar el domenge passat!!

Deixa un comentari