CLASSIFICACIÓ MARXA D'ARITJOL
La Marxa d’Aritjol, a la Selva del Camp no va deixar indiferent a cap dels 500 participants que s’hi van aplegar, sobretot després de recorre 67,5km per senders, camins de terra i amb l’afegit d’un component que ningú havia invitat i amb el que no contàvem, la pluja. Dins del mal, el temps va aguantar les quatre primeres hores, tot i això la dificultat per baixar senderes mullades i plenes de fang als km finals va empitjorar. Un recorregut molt distret amb paisatges molt bonics que va enllaçar 8 localitats entre les que destaquem Prades, Capafonts i Alcover. Una distància que ens va permetre posar al límit les nostres forces físiques i mentals (lo coco pensava de tot).
Tot i el mal temps, l’ambient dels participants (gent de la Uec Tortosa i d’Alcanar entre d’altres) era desmesurat i les ganes per començar la cursa es palpaven en qualsevol indret. Per fi a les 7.10 del matí es va donar la sortida i primera sorpresa del dia, ja que la gent van sortir com a cohets, com si d’una mitja marató de muntanya es tractés, jo sincerament flipava només de pensar el ritme inicial dels primers kms. Com a primera cursa d’ultrafons que feia juntament amb Ramón vam decidir d’anar al nostre ritme, caminant a totes les pujades i corrent a les baixades i al plà. Per l’altre costat Agus va posar una marxa més i va decidir d’acabar el més aviat possible (no tots podem prendre aquest tipus de desicions ja que has d’estar molt fort físicament) perque el temps no augurava cap final feliç. Després d’unes quantes moltes hores caminant, corrent, bebent, menjant, tornant a caminar, bebent, menjant (ara sí entrepà de salsitxa pradenca) i corrent, per fi a les 15:25 Agus va arribar a la meta i dos hores més tard Ramón i jo.
Mai en la vida havia estat corrent 10hores seguides, bueno alternant el trotar amb caminar, ni mai havia gastat més de 7000 caloríes, ni mai havia recorregut una distància similar, ni mai m’havia tingut que mentalitzar durant tant de temps i tantes vegades per continuar cada km que passava, ni mai havia tingut una sensació d’alegria tan immensa quan creuava la meta d’arribada, simplement aquelles deu hores s’havien transformat en uns pocs mintus en lo que tot lo sofriment s’havia convertit en alegria perque mai m’hagués pogut imaginar acabar una cursa d’aquestes característiques.
Classificacions:
1. Jaume Fornell 7.05
12. Agus-Juan Camps: 8:15
87. Feliu Ferre 10.25
88. Ramón Torent 10.25
Ara a recuperar forces per la cursa d’aquest dissabte a l’Atzeneta (26km )!!!!!!!!!!!!!!!
Felicitats a tots tres, us admiro; encara que no crec que mai ho pugui arribar a fer jo. Feliu, jo vaig tenir la mateixa sensació que tu quan vaig acabar la meva primera marató. I ara saps? penso en la segona ja, si Deu vol, Donostia 29/11.
Ànims a l’Atzeneta a tots els falduts. Jo aniré a entrnar a Roquetes.
Salut,
Mingo