Raquetada a Salardú

El passat cap de setmana 21 falduts i 2 seniènques vam marxar cap a la Vall d’Aran per inagurar la primera sortida del Centre Excursionista Ulldecona i la seva secció SudActiu. El lloc escollit va ser Salardú a l’alberg Era Garona, situat a pocs quilòmetres de les pistes de Baqueira Beret.

Tot i que la previsió meteorològica no ens era gens favorable la gent estava molt animada i en ganes de disfrutar dels maravellosos indrets paisatgístics que ens oferien les montanyes araneses i també perque no dir-ho de passar dos dies en tots los amics i desconectar de la rutina del poble. A les 12 de la nit del divendres ja estàvem tots a l’alberg, vam fer un parell de cervesetes i a dormir que dissabte ens esperava un dia dur o això pareixia ja que estava caient una nevada impressionant. Efectivament, no ens vam equivocar pel matí seguia tot igual o pitjor, nevant sense parar i amb el cel tot tapat. Canvi de plans degut a les condicions que el temps oferia i després de traslladar el recorregut a una zona planera vam començar a experimentar les primeres sensacions amb la neu. Que vos puc dir??? Pues que brutals, amb un paquet de 15cm que havia deixat la neu durant tota la nit, estava perfecta. Per tant sortida desde Beret, amb esmorzar al refugi de Montgarri i tornada a Beret on vam fer un intento d’Iglú, si si intento ja que l’alcalde de Sant Joan del Pas no va demostrar massa traça amb la pala a les mans. Ja ho va dir Agus, allò pareixia la RENFE, dos treballant i 10 mirant.
Després de tragar tot el fum que el Frontera de Castola va soltar durant tota la baixada vam arribar a l’alberg. Dutxeta voladora i cap a Salardú a fer unes tometes i algo de turisme. Per sort o desgràcia al primer bar que vam entrar allí ens vam quedar i sinò pregunteu a Nuria, Neus i Sara quins tocaments els va fer el maestro, perque me penso que després d’aquella sessió privada que els va fer ja no han tornat a ser les mateixes. Ah!!! em deixava que a Caliputxi també li van fer un massatget o això és el que ell ens va dir perque els rumors de que va estar a punt de veure Cuenca prenen molta força (en carinyo Cali, ja ho saps). Bueno deixant ja el tocólogo de Mallorca i els seus compis que segons ells eren els fisios del queridíssimo Rey Juan Carlos I de Espanya, cosa que em vaig creure perque ara entenc perque el nostre Rey està tan apurat.

Canvio de tema i vaig directament a la nit del dissabte on ente els ronquits d’un tal Pexo que van desbelar a més d’un i on la cama de Mon va fer despertar a Galo d’un somni amoròs no correspongut van marcar la tònica de la nit. El diumenge tot continuava igual, temps tapat i molta neu, per tant vam decidir de realitzar un recorregut fins una ermita propera. Cares de son (Neus, Omarinho, jo mateix, ….), cares de cansament (Sara, del segon del poble, …) i cares de resaca com la del mismisimo Base, Pexo i segur que algun altre que em deixo. La veritat que poca motivació i recorregut que no prometia massa. Per sort ràpidament la gent va començar a caure i a fer alguna animalada i les rises van convertir la petita excursió en la millor sortida del cap de setmana. Només avançaré el salt al gran riu, no feia ni un metre d’amplada i no va haver ningú que no suqués alguna cama (ja veureu fotos i vídeos perque en paraules no es pot expressar).

Finalment a les 2 del migdia ja tornàvem a estar a l’alberg i sobre les 8 de la tarde tots a Ulldecona. Bones sensacions per part de la gent i en ganes de tornar-ne a fer una altra. De moment aquesta al calendari la deixem i per la pròxima a tots us esperem.

(més avall teniu més fotos que anem afegint de la sortida).