Tuixent
Aquest passat pont vam marxar a l’Alt Urgell, concretament a la població de Tuixent de 140 habitants, bueno això és el que posa al Wikipedia, perque nosaltres crec que com a molt en vàrem veure una desèna, a part dels que anàven a esquiar, és clar. Poblet molt bonic, amb un encant especial situat a una minivall entre muntanyes de més 2000metres i totes plenes de neu.
Tuixent, és famós per dos motius, principalment perqué té una estació d’esquí de fons, on pots practicar les modalitats de raquetes i esquí nòrdic (també anomenant de fons). Té uns 30 km esquiables, amb diferents tipus de nivells i circuits. A banda també està molt aprop (a uns 30min) de l’estació d’esquí alpí de Port de Comte (aquesta si, més coneguda).
L’estancia va durar des de dijous nit fins diumenge a migdia. Durant aquests tres dies va passar gairebé de tot, ja que vam començar el viatje de la pitjor manera possible, perduts per aquelles muntanyes i fent 100 km de més i arriban gairebé dos hores més tard de lo previst. Per sort vam arribar i com a poblet que és ens vam trobar una nota amb el número d’habitació, tovalloles i llençols. Vam estar dos dies completament sòls a l’alberg (Can Cortina), on tot s’ha de dir i és que el menjar estava molt bo i en abundància.
El primer dia vam fer el cim Pedró dels Quatre Batlles, d’uns 2500m, amb raquetes de neu i accedint pels aparcament de Port de Comte. Durant tot el recorregut només ens vam creuar amb una persona, que ens va indicar per on havíem d’anar. Amb el paquet de neu que hi havia, es necessitava una mica d’intuició per encertar el recorregut. Per fi, al cap de dos hores vam arribar dalt de tot, on vam dinar i rapidet rapidet vam haver de començar el descens, ja que el temps no pintava gens bé.
El segon dia vam voler provar l’esquí de fons, i la veritat és que l’experiència va ser força positiva, però això sí, com totes les primeres vegades, molt xungo, sobretot els descensos.
Finalment el tercer dia, vam tornar a posar-nos les raquetes de neu i creuant tota l’estació de Tuixent vam fer el segon cim més alt de la zona, La Tossa Pelada de 2383 metres. Meravelloses vistes, on al fons es podien veure tots els Pirineus amb la Pica d’Estats i Pedraforca entre d’altres. (veure primera foto)
Ah!!!Un apunt, viatje molt econòmic, ja que ara ens hem adonat de l’inflats que estan els preus a les estacions d’esquí d’Andorra i nord de Catalunya. S’abusa amb preu dels forfaits, lloguer d’esquís i hotels. Per a què us feu una idea, en 20 euros, vam llogar tot el material d’esquí de fons en forfait incluit i amb uns 130€ vam passar tot el pont i sense deixar de fer totes les tardes les nostres cervetes de rigor.
Adelanto, que per a principis de febrer tenim previst realitzar-ne una, la gent que es vulgui apuntar ja ens ho farà saber. Ah i amb construcció d’un iglú i tot, a part d’altres sorpreses…
Properament més fotos, un vídeo i més notícies……
