Marato Espadà

Què pot portar un dels diumenges mes freds de l’any a dos joves falduts a despertar-se a les 5.30 del mati i sortir cap a Sogorb? Encara que semble mentida, el motiu no era d’altre que anar a córrer més de 42 km per muntanya, o el que és el mateix, anar a patir entre 4 i 6 hores. Patir però també gaudir, integrar-te a la natura, enfrontar-te al fred, als desnivells, a les roques i fang i fer-ho conjuntament amb prop de 600 bojos més.

I això és el que vam fer Lluc i jo. Vam arribar a Sogorb abans de les 8, el termometre marcava 1 grau i costava motivar-se per començar la marató. Però ho vam fer i a les 9 sortíem a córrer. Els dos vam patir bastant; jo vaig tenir mal de panxa fins als 25 km i algun calambre al final, mentre que Lluc va tenir problemes als bessons des del km 21. El bo és que tots dos vam poder acabar, contents amb l’experiència i esperant poder tornar a una de les proves més famoses dintre del calendari de curses de muntanya.

La classificació va ser la següent, destacant les posicions del canareu Adolf Aguiló (4rt) i del tortosí Oscar Piñol (7è):

A mesura que tinguem alguna fotografia l’anirem afegint i podeu trobar una crònica més personal aquí.