Cap de setmana intens

Cap de setmana rebossant d’activitat. L’equip es va fent gran i ja som prous per anar a 3 llocs diferents per a 3 proves ben diferents i tornar a casa tots contents i portant el nostre nom allà on faigue falta.
Com deien abans de les polítiques d’igualtat i el feminisme, les dones primer. Ahir diumenge, Núria va anar a Jesús per representar-nos a la primera edició de la mitja i 10.000 de Jesús. Per no deixar malament a la resta de participants de la mitja va córrer els 10.000 i va aconseguir l’objectiu de baixar de l’hora parant el temps en poc més de 56 minuts.
Seguim pels que van haver de fer més quilòmetres per poder córrer. Concretament 480 km per arribar fins a Donostia i barrejar-se entre gairebé 14.000 persones amb ganes de recòrrer els 20 km que separen la frontera administrativa entre Euskadi i França de Donostia a la famosa
Behobia – San Sebastián. Aquí podeu veure els seus resultats, encara que en aquesta cursa el més important és l’ambient que s’hi respira, difícil de descriure però que segur que us explicaran amb tots els detalls els particpants locals.

Año Posición general Posición catgoría Dorsal Nombre Apellidos Categoría Procedencia Tiempo
2008 5951 3754 12585 JOSEP VIZCARRO CARRASCOSO SENIOR M ULLDECONA 01:37:54
2008 8212 4960 12584 CARLOS GAVALDA CURTO SENIOR M ULLDECONA 01:44:23
2008 8214 352 12586 DOLORES CAMPOS FONOLLOSA SENIOR F ULLDECONA 01:44:24
2008 9298 648 12527 JORDI CASTELL CASTELL VETERANO II ULLDECONA 01:48:00

Classificació local a la Behobia-San Sebastián.

Per últim els que solem escriure per aquí (Feliu i Agus) i Ramon vam anar a tastar una duatló. No vam anar tant lluny com els de la Behobia, però vam fer 2 milions de curves anant i tornant de Cornudella de Montsant. L’experiència va ser boníssima, el recorregut espectacular, amb un tram inicial de poc menys de 3 km corrent on es van fer les primeres diferències, gairebé 14 km de BTT amb un trenca cames dur però variat i distret; i un tram final de més de 9 km corrent amb 525 mts de desnivell (400 dels quals amb menys de 2km) i trams de via ferrata molt interessants.
Les sensacions de la duatló van ser diferents a les de les curses de muntanya a les que estem habituats. Als músculs els costa adaptar-se després de cada transició, fas un treball diferent en cada tram, però tot es va acumulant i al final es nota. Personalment em va costar trobar el ritme al segon tram a peu (tal i com m’esperava) i quan finalment el vaig trobar i vaig aconseguir recuperar temps als que portava davant em vaig perdre (per culpa meua) quan quedaven 500 mts per arribar al punt més alt, vaig perdre 4 o 5 minuts i em vaig trobar amb uns dolors musculars que em van fer pensar que no podria acabar. Per sort només quedava baixada i baixant no se’m carregaven aquests músculs.
Finalment vam arribar tots a meta ocupant les posicions següents: Agus 7è, Ramon 13è i Feliu 28è. La veritat és que la participació no va estar a l’alçada de la bellesa de la prova, suposo que a la gent li costa una mica sumar BTT i cursa a peu, però des d’aquí us recomenem a tots que ho proveu, segur que us encanta.

Per últim, tots els membres de l’organització i voluntaris de la cursa tenim un dinar pendent. Natros proposem el dissabte que bé (15 de novembre). Podeu usar el correu o els comentaris per dir que us sembla. Si va bé a un mínim de 20 persones fixarem la data.