Cursa de Paüls (La Cursa)

Quan vam arribar ja havien sortit, mentre estiràvem una mica aprofitàvem per continuar xerrant amb coneguts que anàvem trobant i ens resguardàvem una mica de l’airet fresquet que feia. Després d’uns minuts van passar les participants femenines de la cursa. El grup va passar molt estirat, amb la catalana Laia Andreu al capdavant i la resta de corredores separades i amb mala cara. Això em va fer pensar el dura que era la volta al poble i que s’havia de sortir en calma des del principi.
Poc a poc passava el temps i després del control de dorsals estàvem tots darrera de la línia de sortida amb ganes de començar a córrer. A l’hora prevista es va donar la sortida i com sempre vam començar molt forts. El primer tram era en baixada i la gent volava. En un tres i no res estàvem baix del poble i començava la pujada, l’important era trobar un ritme còmode que ens portés fins a la primera sendera i això és el que vaig intentar. Sense obsessionar-me amb la gent que em passava vaig fer els primers quilòmetres. Com ja estava avisat de la llargada i duresa del primer tram de la cursa en cap moment vaig apretar al màxim. Només passava als de davant si anaven realment lents i així anaven passant els minuts. Prop dels 40 minuts va arribar el primer descanset i avituallament que també em vaig prendre en calma ja que Feliu m’havia dit que encara quedava un tram molt dur. Efectivament allí estava i va resultar dur de veritat. Per sort també era molt bonic, sobretot el pas per dins de la roca, tot i que provocava una mica de tap. Després venia una baixada on vaig poder passar algun corredor però que davant de la dificultat per avançar vaig preferir no arriscar una caiguda.
A partir d’aquí va venir un continu puja i baixa amb trams bellíssims al mateix temps que durs, on vaig córrer amb coneixement, controlant-me als moments d’eufòria i animant-me quan les forces no responien tot el bé que m’hagués agradat. Després de bastants quilòmetres i molts metres de desnivell, arribàvem a la penúltima pujada llarga i dura. Aquí ja anava pràcticament al màxim i vaig poder superar alguns corredors, encara que no tots els que m’hagués agradat. El tram final era molt dur i només la presència d’alguns membres de l’organització que ens animaven va evitar que la duresa es fes notar i m’obligués a baixar el ritme. Durant la baixada vaig acabar-me el tubet de glucosa que em quedava i vaig recuperar les forces que vaig poder per encarar l’última pujada. No van ser suficients per fer una gran pujada, però el meu ritme tampoc era dolent i encara em va permetre superar algun corredor. Però el millor estava per arribar i ho va fer al començar la baixada. A l’inici vaig deixar passar un company, que em semblava que havia de baixar bé i que va confirmar les expectatives. Vam fer una baixada sensacional, el terreny estava en unes condicions excel·lents i vam córrer tot el que vam poder, que va ser inclús més del que em podia imaginar. De veritat que va ser una baixada rapidíssima i vam superar molts corredors.
Finalment s’acabava la baixada, ja amb el poble a vistes. Quedava un petit tram per quitrà més o menys pla i jo tenia molt clar que no podia (ni volia) esprintar. Vaig superar al company en una pujadeta, però de seguida em va passar i em va deixar uns metres. Jo estava la mar de content, havia arribat al final amb forces, sense cap caiguda i després d’haver gaudit d’una cursa sensacional. El temps també em feia estar molt content, encara que quan vaig saber el que havien fet els primers em vaig quedar parat; quines MÀQUINES!!