SudActiu

Ja estem acabant l’estiu i se’ns presenta la tardor; amb multitud de propostes: curses, marxes, ultres, mitges, maratons, etc… ah! també el 23 d’octubre tindrem la nostra cursa de muntanya. Aprofito per dir-vos que els interessats en col·laborar i/o fer de voluntaris ens podeu enviar un mail a sudactiu@gmail.com o facebook: Sudactiu Ulldecona.

Haureu vist que a la dreta del blog anem actualitzant amb els circuits, curses d’asfalt i muntanya que es fan pels nostres voltants; no pretenem ser un ropits.com però si que creiem que és bo que en un cop d’ull sapigueu els que és mou per la zona. Igualment comentar als clubs amics, organitzadors de curses o simplement els que us heu assabentat d’alguna cursa que ens ho podeu comunicar al mateix mail.

Des de ara fins final d’any s’aniran acabant tots els circuits: per tant hi hauran curses quasi tots els caps de setmana; no obstant mencionar els 10 K de La Ràpita, cursa gratuïta i divertida; la pujada al Montsià, dels amics canareus; els 10 K de la Galera, on haurem d’animar a Cèlia amb aquest final de les Running Series (té grans opcions de fer alguna cosa gran); les curses de muntanya de Tivissa, Horta, Roquetes… però també grans curses d’asfalt com: les mitges de Castelló i Tarragona (aquesta darrera amb una gran participació d’ulldeconecs) i per acabar l’any la gran Marató Ciutat de Castelló; ahh! recordeu que el 31/12 farem la 2ona San Silvestre Falduda, on quasi és més important la disfressa que no la classificació.

Bé, que tingueu  molta salut i sobretot moltes cames….

Els 10 K de la CALA (4/09/2011)

Els bons amics de la Cala van organitzar una magnífica cursa,  mostrant-nos lo millor del seu preciós poble i ensenyant-nos que encara que sigui un poble de costa, també té moltes pujades i baixades… per tal de fer-ho més interessant. Que dir del dia que varem tenir: esplèndid i de la sardinada final: boníssima !!! Felicitats de tot cor a Mari Carmen i Lluís i a tots els organitzadors.

Nosaltres varem ser 5; l’Oriol, Ruben, Joan, Cèlia i jo (MNG); com Dolors em va manar que fes de llebre a Cèlia no em va quedar més remei que fer-li cas; qualsevol li diu lo contrari, no?

Els resultats prou bons per ser un 10 K “peludet”; vaig veure prou contents a Ori , Ruben i Joan; encara que Cèlia ens va deleitar amb un altre pòdium: 3 era absoluta; però ens va costar conservar la posició.

Diu Cèlia: “gràcies Mingo per fer-me de llebre pk la boda del dia abans hem va passar factura, tot i k si fallava a la cursa ja no tenia opcions a res al RUNNING SERIES”

Aprofito, de part meva i de part de tota la gent de Sudactiu de donar l’enhorabona al senyor Rasquera, que fou el que es casava el dissabte, un grandíssim amic i un bon sudactiu.

Cèlia: l’esdeveniment s’ho ben mereixia; no?

Bé per acabar us passo els links de la cursa, fotos, etc.. i els nostres temps, Recordeu que aquest cap de setmana està Catí (hi serem uns quants) i Falset, on crec que anirem Tito i jo.

* Fotografies Cursa * Classificacions

Bé amigues i amics,

ens fa goig preparar un dinar pel proper divendres de festes al restaurant P38, més que res per fer una mica de pinya els sudactius, voluntaris de la cursa i amics; quedaríem a partir de les dos  de la tarde.

El que ens faria falta és saber els que serieu, si podeu aneu deixant comentaris en aquesta entrada i farem la llista.

De moment aniríem Feliu, Neus, Mingo, Bea, Maria (filla),  Visqui, Carlos, Judith, Paula(filla)!, Tito, Rosa, + dos menuts, Floren, Eva, Quim(fill)!, Albert, Encarna, Rubén, Enric, Cèlia, Pere, Tonya, Agus, Emma, Núria Bel, Sonia Bel, Marc, Joaquim Sauch, Imma, Manel Ollé,…

Gràcies…

El passat dissabte 6 d’agost vaig anar Vandellós a la primera edició de la cursa i caminada Vandekames (18 kms). Ens vam ajuntar 360 persones entre corredors i caminants disposats a passar una bona tarda d’estiu, que per cert, prometia ser prou calurosa.

Vaig arribar a Vandellós amb força temps d’antelació, unes dos hores i mitja abans de la sortida, amb la intenció d’anar ben tranquil i poder fer els preparatius com es degut. Es a dir, escalfament, reconeixement del tram de sortida, hidratació, comentar la jugada amb algú a qui pogués conèixer, en fi, res del que vaig acabar fent. Només arribar al poble, vaig seguir els cartells amb les fletxes on hi havia escrit “Cursa” i em van dur fins al camp de futbol de Vandellós, al costat del pavelló. Al entrar al camp, un noi de l’organització em va indicar on devia aparcar el cotxe. Seguint l’ordre de les marques que hi havien fetes al terra. Després de recollir el dorsal i els tiquets per la barbacoa de després de la festa, vaig prendre una beguda isotònica i em vaig quedar a la fresca veient lo ben organitzat que estava tot plegat.

Un jeep de la Creu Roja junt a un quad per accedir als punts de control a la muntanya. Un equip sanitari format per una fisioterapeuta, varies infermeres, tècnics d’ambulància i fins i tot algun bomber. Al camp de futbol, ocupant algo menys de mig camp, hi havien sis taules blanques d’uns quinze metres cada una, envoltades de cadires de fusta, oferint lloc per a molta gent on es celebraria la barbacoa. A un costat de les taules, hi havia dos graelles preparades per fer la carn de la barbacoa encara apagades, i a l’altre costat s’aixecava una tarima amb una taula des d’on posarien després música i uns focus de colors, al més pur estil festes del poble. Començant l’escalfament vaig sentir que em cridaven pel nom, i en girar-me era un altre Sudactiu, en Joan Antoni Cabané. Després d’un xocada de mans i un salut ràpid seguim cada un amb el seu escalfament. Ja quedaven pocs minuts per al briefing i la sortida.

Un cop sona el tret de sortida, vam recórrer uns 500 metres neutralitzats pels carrers del poble, fins que vam arribar un fort pendent que ens faria pujar fins les antenes i el Coll dels Dedalts, i el primer control líquid. Les sensacions pujant van ser més de pressa per voler avançar als de davant que una altra cosa. Ja se sap que quan et plantes amb sendera estreta si no has fet via abans et toca seguir el pas dels de davant. (Ara sembla que vagi sobrat i no és així, però volent dosificar vaig sortir amb cautela i em vaig trobar amb un coll de botella). Un cop arribats al Coll, venia la primera baixada fins arribar al Barranc del Povent. Baixadeta tècnica que permetia recuperar alguna posició. Al arribar a baix, vam girar a l’esquerra per un camí abandonat que ens portaria amb pujada lleugera fins a trobar el GR 192. Segon avituallament, sòlid en aquest cas, on vaig veure tot un got de beguda isotònica ja que la calor prometia apretar força i tot just portàvem uns set quilòmetres però la duresa del clima augmentava el desgast. Després d’un tram crestejant, comença un fort pendent de baixada fins arribar al municipi de Castelló. Aquí es podia gaudir de la seva font i de la zona de rentadors que fan d’aquell indret un paratge especial. La veritat és que jo vaig veure unes cases abandonades amb forma de poble i prou, i tira cap a avant corrents de baixada. Al arribar a baix de tot, fins a Masboquera, trobàvem un altre avituallament líquid, que no vaig despreciar donat el sol de justícia que queia sobre els nostres caps acalorats. Una mica abans d’aquest punt es separaven els corredors dels caminants, on aquest últims retornaven al punt de sortida, el municipi de Vandellós. Un detall que em va semblar just era que si en aquest punt un corredor havia arribat passat un temps determinat ja no podria seguir el circuit de la cursa i hauria de acabar fent el tram de caminants i classificar-se com a caminant. Els corredors vam creuar alguns carrers del municipi de Masboquera per acabar creuant la carretera C-44 per sota un pont i després de travessar també un petit riu, vam emprendre una pujada forta que ens faria arribar al “Coll de Pressó”. Després de patir una mica la pujada començava una baixada en mig d’un bosc que conduiria fins a un avituallament sòlid al costat de l’Ermita de Santa Marina. A l’avituallament vaig mig seure a l’ombra d’un cotxe tot bevent un gran got de beguda isotònica i menjant una palmereta per fer de carburant en l’últim tram.

La pujada va ser una aventura imaginativa força curiosa, en la que jugava a pensar que se m’omplien uns dipòsits amb la beguda isotònica que acabava de prendre, i com al seu torn, es formaven unes plaques de glucosa feta de la palmereta. I amb la tonteria em vaig veure a dalt de tot. Ara només quedava baixar. El sol havia castigat força, però em sentia amb forces de fer una baixada ràpida aprofitant la poca por i molt respecte que li tinc a les baixades. En el fort descens fins a la Solana de Cal Salvador, afortunadament vaig recuperar algunes posicions. L’últim tram d’uns cinc cents metres ascendint per un bosquet posava la guinda a l’esforç que havíem fet. Tot just quan necessitava un punt de gas, apareix una veu fresca per un costat que saluda “Hola”. De fet no l’havia vist mai, però aquella noia em va venir de perles per reprendre la recta final de la cursa entrant al municipi de Vandellòs.  Finalment, Vania i jo vam entrar a l’hora, ella fen el segon lloc de les fèmines, en el 52 de la general i jo en el número 53, amb un temps de 2:21:16.

Després de tot l’esforç tocava refrescar-se a la piscina per després fer taula i menjar pa amb tomata, i carn a la brasa. Com no, amb una cerveseta ben fresca i fins i tot un viatget als porrons de vi negre que hi havia repartits sobre les taules.

La anècdota de la cursa va ser que Arturo Neriz, un col·lega que va fer el cinquè lloc amb un temps de 1:52:05, em va demanar que li recollís la copa perquè ell tenia que marxar urgentment. Doncs, com no li podia dir que no, vaig tenir una excusa per pujar al pòdium. De ser sincer, un pòdium que no és legítim no sap a res. Per tant, la il·lusió d’aconseguir algun dia un pòdium per mi mateix sempre sortirà amb mi després de cada tret de sortida.

Recomano aquesta cursa a tothom pel recorregut tant variat, les vistes tant boniques que et trobes, i sobretot per la gran tasca organitzativa que han desenvolupat l’equip emprenedor de Virginia bay.

Jordi Pàmies

Hola amics!! divendres fem una curseta de 5 km. al MOLÍ L’OM dins les festes del barri, serà un recorregut molt suau, sense desnivells pràcticament: 90 % asfalt 10 % sender. Es passa per baix del pont romànic.
No hi hauran dorsals, serà tipo la San Silvestre; en més caloreta, ho acompanyarem desprès en un refresc i coc.
VINIU I ENS HO PASSAREM MOLT BÉ !!!
Horari a les 7 al MOLÍ L’OM per còrrer a les 7:30
ADEÙ COMPANYS!!!!
Manel Ollé
Programa de Festes

Com els runners som gent molt desperta i que ens agrada aprendre de tothom, quan parla el nostre referent número 1 escoltem i mirem d’aplicar-nos tot el que podem. A continuació us copiem una entrevista que li ha fet Anna Frost (companya d’ell al Team Salomon Internacional) a Kilian Jornet, amb una traducció nostra (lliure) i que han publicat a la pàgina de Facebook de Salomon.

Frosty: Durant la setmana prèvia a l’esdeveniment, quant disminueix el teu entrenament?
Kilian: M’entreno normalment fins aproximadament els dimecres. Llavors en general el dijous faig un entrenament fàcil de 60-90 minuts, el divendres descanso i el dissabte uns 30 minuts. Si es tracta d’una carrera més llarga, de 100 quilòmetres o més intento descansar més.

Frosty: Fas alguna ‘tempo’ o sessions de velocitat?
Kilian: En general, en els dies previs a la carrera faig 2×5 minuts progressius cada vegada més ràpid en pendent on es pugui córrer. No massa inclinada, però suficient per elevar el ritme cardíac, això em dona una mica de velocitat a les cames i més que res em prepara la ment.

Frosty: Carregues “carboni”? (dieta dissociada)
Kilian: No, només menjo normalment. El cos no està acostumat a proveir-se de tan grans quantitats d’hidrats de carboni i llavors ha de fer un sobre-esforç per processar-los. No acostumo a esmorzar, però faig un gran dinar i sopo pasta.

Frosty: Prens més líquids abans de la carrera?
Kilian: Potser una mica més d’aigua, especialment aigua mineral o amb gas, però mai bec electròlits.

Frosty: Si has de viatjar fins al lloc de la carrera, quants dies abans t’agrada arribar?
Kilian: Si conec el recorregut i no he de viatjar molt lluny un o dos dies abans és suficient. Però depèn de moltes coses. Si no conec el recorregut m’agrada arribar abans i fer un reconeixement. Si les condicions climàtiques són diferents del que estic acostumat, és a dir altituds molt altes o molt calorós i sec, m’agrada arribar abans per poder aclimatar-me. Si tinc un vol de llarga distància m’agrada disposar de molt de temps per recuperar-me del jet lag. Però el més important és relaxar-se i evitar l’estrès.

Frosty: Com et prepares mentalment per a una carrera.
Kilian: La millor manera és conèixer el recorregut, per tant, si és possible un reconeixement és realment beneficiós. També veure i memoritzar el mapa de la cursa i els perfils, les altures i avituallaments. Si es tracta d’una carrera molt llarga escric a quins quilòmetres estan tots els avituallaments i el temps en el que espero estar allí.

Frosty: Què menges abans de la cursa?
Kilian: En general, tinc trossos de pa amb Nutella unes 2.5-3 hores abans. Si és molt d’hora al matí prenc un batut energètic, però no gaire, per tenir temps de digerir-ho per l’inici de la cursa.

Frosty: I durant la cursa?
Kilian: En general prenc un gel cada 40 minuts, o just abans de començar una gran pujada. Si fa molta calor em prenc una pastilla de sals cada hora. En les carreres molt llargues, és a dir 20 hores o + bec aliments líquids i menjo entrepans de pernil i formatge fins arribar a les últimes 5 hores quan començo a menjar gels.

Frosty: Com escalfes abans de la cursa?
Kilian: m’agrada escalfar-me durant uns 40 minuts: 20 minuts de trot suau, 5-10 minuts d’estiraments dinàmics amb ràfegues de 3×5 segons, i després 10 minuts més de jogging fàcil. Si és per a una cursa molt llarga no escalfo molt, potser només alguns estiraments dinàmics.

Frosty: Et poses nerviós?
Kilian: Entre córrer i esquiar competeixo al voltant de 45-50 vegades l’any. Estic tan acostumat a les carreres que realment no em poso nerviós, m’emocioni i ja està. Si que hi ha més tensió en l’inici de les proves d’esquí ja que hi ha molt de pensar.

Frosty: Què fas per a la recuperació després de la cursa?
Kilian: Em relaxo, bec molta aigua i, de vegades, electròlits, batuts de proteïnes i molta pasta.

Kilian: Bona sort a tots els que estan competint en les Salomon Trail Running Series de Mount Macedon aquest cap de setmana. Bitumen is Boring!

 

Bona entrevista, no? Què en penseu?

Agus

Lo diumenge passat vaig córrer la cursa de Mora d’Ebre. En principi anava tot sol,  ja que cap Sudactiu estava apuntat … però a Mora em vaig trobar a Vizcarro que estava pre-inscrit a la Marxa i al final va acabar fent la Cursa (sense xip).

De fet l’anada a Mora tampoc la vaig fer sol. Vaig compartir cotxe en Aitor Mimendia (moltes gràcies Aitor), un amic de l’AE Alcanar que, junt amb els altres canareus que vam trobar allí, em van fer sentir “acompanyat”. Tot i això, vaig trobar a faltar als companys de sempre … a qui espero retrobar després de les vacances.

La cursa va començar en 3 km neutralitzats, ideals per a escalfar, que ens van portar a les afores del poble. Un cop allí, sortida en estampida i al cap de pocs metres l’anècdota de la carrera: “em va caure el tap de la botella”. Quina putada! Em paro? Primer no, després si … me fico a buscar-lo i no el trobo … me va passar tothom!!! … i al final com no el trobava vaig decidir continuar. A partir d’allí em va tocar remuntar per a situar-me aproximadament al lloc on estava a la sortida.

La primera part transcorria per un barranquet suau que continuava per senderes i pistes fins a la primera pujada forta del dia, el pic d’Aguilà. La baixada i la posterior zona puja-baixa van ser molt boniques al transcórrer per pinedes amb senderes “tovetes”, molt agraïdes per a les cames.

La cursa va anar ràpida al no tenir un gran desnivell. Sense adonar-me vam arribar a l’ermita de Sant Jeroni (km 14 aprox.), on començava la segona pujada forta, la Picossa. Cap amunt per sendera, cresta, … pujada dura però no llarga  … i baixada molt empinada … amb cordes en un trosset … com sempre me van passar uns quants aquí (… fa molta ràbia que passes a gent pujant i després tu baixes tot falcat i t’avancen com si res … suposo que es qüestió de perdre una mica la “temó”).

Després va tocar tornar a pujar per a fer uns 2 km aprox. de cresta molt bonics (me va recordar al nostre Montsià) i, ja per acabar, vam anar baixant suaument fins al poble, on vaig arribar amb bones sensacions, fins i tot recuperant alguna posició (notícia, eh Carlos?). Temps 2:37:08, Posició 36/95, Categoria Veterà 10/28.

En resum, una cursa molt bonica que, tal com a mi m’agraden, permetia córrer bastant. Ara bé, calia reservar forces ja que en 21 km reals el desnivell positiu superava els 1000 m (… aquí també podríem parlar del tema dels GPSs, segons Garmin TC local +1370 m, segons Garmin TC web +902 m i segons Wikiloc +1230 m … vaya tela!!!).

L’organització va ser modèlica. Havien molts avituallaments i punts d’aigua. Per sort la calor no va ser sufocant i alguns te’ls podies saltar, però per si de cas allí estaven. A l’arribada molts regals, un “basquet” de nectarines per cap, un bon plat d’amanida de pasta … i també un inflable per als nens (bona idea).

Conclusió: un excel·lent matí d’esport. Us recomano que l’any vinent la marqueu al vostre calendari per a fer-la.

Links: Resultats Cursa

————————————————————————–

Aprofito la crònica per a informar-vos d’una nova aventura que engego després de l’estiu. Com molts sabeu, sóc professor de Física i Química a l’INS Sòl-de-Riu d’Alcanar i a partir del setembre començaré el projecte “Les Curses de Muntanya a les Classes de Física”. Sortosament no ho faré sol, tindré la col·laboració de professors d’altres centres i del meu també, i dels organitzadors del circuit AECMTE (Associació Esportiva Curses de Muntanya Terres de l’Ebre).

La idea del projecte és molt senzilla: aprofitar totes les dades que es generen a les curses (distàncies, temps, altituds, desnivells, ritmes, pulsacions, etc.) per a fer exercicis de Física a classe, però, de manera cooperativa entre els alumnes dels diferents instituts participants.

Podeu trobar tota la informació al lloc web: LINK
Allí trobareu un vídeo promocional, on segur que us sona els protagonista:

BONES VACANCES A TOTS/ES!!!!!!!!!!!!!
NO APRETEU MOLT I A RECUPERAR PER A LA TORNADA!!!!!!!!!!!!!!!!!
Floren

Ja està, ja hem corregut la prova reina de l’any, la cursa que fa mesos que tenim al cap, la que ens ha motivat per entrenar sempre una mica més, per esforçar-nos quan les ganes començaven a acabar-se, de viatjar per fer bons entrenaments, de córrer o no una cursa en funció de si va bé per a la preparació, de provar el material per a la gran ocasió, de comprar el que ens feia falta i, finalment, de muntar una escapada per viure un dels caps de setmana més intensos de la nostra vida (de l’esportiva segur). Ja podem dir que som Finishers de l’Ultra Mític de l’Andorra Ultra Trail, podem passejar amb orgull l’armilla que ens vam guanyar!!

No ho faré molt llarg que sinó us cansaré i ja n’hem tingut prou de cansament. El dia va començar d’hora, a les 8 sortien els valents de la Ronda dels Cims (170km i +12.500mts) i tant Lluc com jo vam anar a acomiadar-los i fer-los alguna foto. Vam saludar alguns dels coneguts (Adolf, Marc, Carles, Karim i Paco) i vam mirar de reull al que pensàvem que seria el guanyador final Miguel Heras (ho vam encertar). Després de dir-los adéu i pensar tot el que els quedava (quina tela!!) jo vaig provar de gitar-me un ratet més, no va arribar a una hora, però no va anar malament. El dia va ser tranquil, vam recollir els dorsals, vam dinar, una bona migdiada, a les 17h el briefing, on vam fer una petita predicció de temps i vam veure quin era el pitjor horari (32h, on feies quasi tantes hores de nit com de dia) que acabaria sent el meu. Després a berenar i preparar les bosses que l’organització ens portaria fins a les bases de vida de la Margineda i de les Bordes d’Envalira. Sopar i ja preparar-nos per a  la sortida, amb els primers nervis despuntant i amb el cap mentalitzat per sortir a acabar, el ritme d’entrenament no donava per més i la inexperiència també aconsellava una tàctica conservadora.

Així que a les 23h sortíem 303 atletes a intentar cobrir els 112km i +9.700 mts de desnivell positiu aproximat que ens havien de dura a fer la volta a Andorra i tornar fins a Ordino. La cursa va ser com el perfil que podeu veure aquí, tant físicament com mental, amb molts alts i baixos i tocant fons un parell de vegades. A diferència d’altres dies, en cap moment vaig poder desconnectar, sempre vaig estar pendent del que estava fent, de motivar-me, de treure la negativitat del cap, de concentrar-me amb el terreny, de recordar el recorregut, saber que em tocava, que faltava, on podia patir més, els trams més tècnics, els punts on podria veure a Emma, etc. En quant a logística, material i planificació tot va anar bastant bé, vaig fer els canvis de roba previstos, en cap moment vaig trobar res a faltar (tret del problema amb la bateria de la música al matí), vaig alimentar-me i hidratar-me bastant correctament i, tot i que no anava complint massa bé els horaris (aquí podeu veure la diferència entre la planificació d’última hora i la realitat) en general no vaig tenir massa problemes.

Mentrestant jo estava en tot això, Lluc anava tirant com ell sap fer, anar fent km i mantenint-se sempre entre els 20/30 primers, intentant regular i sentint-se molt bé. Pel que hem parlat va tenir una cursa més alegre que la meua, amb menys cabòries i amb la motivació i ràbia que s’ha de tenir per superar la duresa i el cansament.

Estàvem amb els meus problemes, que no van venir de cap lloc concret, sinó que els portava dins des del principi. Una negativitat que al començament no em preocupava perquè sabia que no plegaria durant la primera meitat, però que al veure que no millorava va anar doblegant-me. A la Margineda, amb 43km molt durs, amb 10h d’esforç i ja amb el dia alçant-se en força vaig fer el primer descans llarg, la primera conversa en Emma i el primer canvi de sabates. Tot dins de la normalitat (cansat, amb molt per davant i seguint sense estar convençut) fins que al marxar i després de fer la baixada des de les escoles fins al pont junts i separar-nos, vaig començar a plorar. En teoria no tocava allí, les llàgrimes havien de ser per al final, però això va com va i pel que sigue estava una mica dèbil de coco. Feta aquesta reflexió em vaig convèncer que acabaria la Ultra, que només la muntanya m’ho podia impedir i que m’hauria de tombar per fer-ho.

Van anar passant les hores (ràpidament) i els Km (no tan ràpid), les referències tardaven a arribar i la moral va tornar a baixar. Em feien falta la ràbia i l’orgull per aconseguir motivar-me, això de sortir a acabar no ho acabo de tenir controlat i sense motiu real em vaig anar desmoralitzant i convencent-me que tocava plegar, que no tenia cap feina a la muntanya, que quedava algun tram perillós i el millor que podia fer era arribar a Bordes d’Envalira i tornar a l’apartament amb Emma. Vaig estar hores amb aquest pensament, analitzant els errors comesos, també el que havia anat bé i pensant ja en altres edicions o curses i em vaig deixar portar fins la segona base de vida. Allí, sorpresa, també estaven Aguset i Txell en Emma i Pepita, jo continuava pensant que plegava, però Emma em va fer assentar i pensar un rato. 1h més tard, sortia de la carpa canviat però encara dubtant de si seguir o entregar el dorsal, però vaig decidir seguir (per sort).

Al cap de 3 minuts sabia que acabaria, a més, físicament estava molt bé i vaig poder fer algun tram a un ritme boníssim, tant bo que em va tocar esperar més de mitja hora a Incles a que arribés Emma amb les sabates de recanvi i per poder acomiadar-nos fins a l’arribada. Cresta de la Cabana Sorda, baixada cap a Coms de Jan (amb molta boira a la part alta) i només quedava la Collada dels Meners (en teoria fàcil però que no coneixia i que es va fer eterna) i baixada final fins a Ordino. Una baixada que si no fos la última seria la pitjor, perquè no hi ha manera d’arribar a les referències que té; primer el refugi de Sorteny i després els infinits pobles entre El Serrat i Ordino, amb confusió inclosa per part meua que per sort no va passar d’anècdota.

A Lluc aquesta última pujada i, sobretot baixada també li van sobrar, va perdre alguna posició però res important i va aconseguir un resultat increïble, que unit al mèrit d’acabar culminaven un gran cap de setmana i una gran primera meitat d’any, de crack!!

La satisfacció d’acabar, al moment precís de creuar la línia d’arribada no va ser excessiva, crec que portava massa coses al cap que no em van deixar acabar de gaudir del moment, però per sort, amb la calma i el descans s’aclareixen les idees i ja el mateix diumenge, mentre vas parlant amb companys i atletes que han fet alguna de les curses vas adonant-te que has superat un gran repte, que no t’ho pots acabar de creure, però que aquesta ja la tenim i ja podem pensar en altres coses.

Les felicitacions i les mostres de suport que veus que has tingut mentre corries no tenen preu, ho agraïm de tot cor i ens emocionem al llegir-les i al donar les gràcies (ho estic tornant a fer) i ens donen forces per seguir buscant objectius i seguir gaudint del que ens agrada fer.

Fins la propera!!

Classificacions

Agus

Finalitzada  Andorra Ultra Trail

24 è Lluc Maresma Felipo [1132] C.E.U.SUDACTIU Sénior M 17/07      26:24:25
70 è  Agus Juan-Camps Castell [1040] C.E.U.SUDACTIU Sénior M 17/07    31:20:04

i   I Cursa Balcó del Delta 10K: Cèlia Callarisa (CEU-Sudactiu): 1era absoluta.

Felicitats Cracks !!! esperem les vostres sensacions

Aquest matí a les 8, els valents de la Ronda dels Cims han començat la seua particular volta al voltant d’Andorra. Lluc i jo els hem anat a acomiadar i els hem fet alguna foto per immortalitzar el moment. Després a descansar i deixar passar el dia, per esperar que es facin les 23h i ens envien cap amunt. Ens esperen 112 km i 9700 mts de desnivell positiu, el major repte al que ens hem enfrontat i que ens farà arribar al límit de les nostres possibilitats.

Al briefing ens han dit que desitgen arribar al 40 o 50 % de finishers, amb això ja estarien contents!! Natros esperem trencar la mitja i aconseguir acabar els 2, tot i que serà molt difícil.

Si ens voleu seguir, ho podeu fer a aquesta pàgina, participem a l’Ultra Mític i tenim els dorsals 1132 (Lluc) i 1040 (Agus).

Ja us explicarem com ens va!!

Bé, igual que tot el nostre poble i barris, Sudactiu també està de dol en aquests moments tant tristos per la nostra comunitat.

Aquest petit homenatge per Jofre Grau Biosca un gran esportista que ens ha deixat amb sols 21 anys; que descansi amb pau i els nostres condols per la seva família i promesa.

De la cursa d’avui comentar-vos que els resultats han estat bastant bons, faltava molta gent del circuit, però no ens podem queixar.

Podi de Dolors, 3era absoluta (4:05); Mingo 13 (3:09); Carlos 23 (3:19)  i Floren (3:23) 5è veterà. Als amics del Mas, se’ls hi ha fet molt dura aquesta cursa, la calor, l’hora de sortida… però tornaran amb els resultats que ens tenen habituats.

*** LA CRÒNICA DE DOLORS CAMPOS ***

Bé ja sabeu tots que ahir va ser un dia per esborrar del calendari,ja que JOFRE ens va deixar per un fortuït accident.Un accident desgraciat que s’ens ha endut un gran esportiste,però encara si pot ser una gran persona,trevalladora i senzilla.NO HI HA DRET!!!!!!  Vaig dubtar d’anar a l’enterrament o fer la cursa del llop,jo no li havia parlat mai a JOFRE però sortia amb la Penya Ciclista i ja sabeu que el meu home és un d’ells, però llavors vaig pensar que anava tothom i a mi no hem trobaria ningú a faltar,i així  podria fer-li com un homenatge,ja sabeu com som els esportistes,estes coses ens agraden.   Només hem queda donar els meus condols a tota la familia,és una gran pèrdua.També voldria enviar molts de bessitos als dos companys que estaben amb ell,sé que estan molt fotuts,UNA FORTA ABRAÇADA,ÀNIMS.

De la crònica da la cursa dir-vos que ahir el temps va ser amic nostre tota cursa,menos mal que el vam tenir d’aliat sinó ens derretim per allà.Els canvis que ha fet l’organització a mi hem van agradar molt,més montanya que fa dos anys,molt xula.D’avitullaments els necessaris,bé,inclòs algún de companys corredors que no la feient i van posar-ne un pel seu compte,(els corredors sóm la hòstia,l’esperit de companyerisme que tenim és una passada).Jo vaig anar tota la cursa en mon cosí JOSEP i molt molt bé,fa dos anys la vaig fer i vaig anar tot lo rato sola i horrible.Després dels ventiladors la gent se va canviar les bambes i ,asfalt asfalt,però aquí vam començar natros a guanyar posicions i bé,molt bones sensacions,quedàven molts de kilòmetres.  Vaig arribar molt bé,estic contenta,m’he tret l’espina de fa dos anys que casi se m’enduent en l’ambulancia.         Espero que avui els que fan la pujada a Caro i mon cosí que fa la de BTT els hi vagi molt bé.

*** RESULTATS MITJA MARATÓ PUJADA A CARO ***

Sudactius: Toni Fornós: 33 (2:08) // Carlos Gabaldà 38 (2:11) // Mingo Vidal 42 (2:13)

I per acabar comentar-vos que en la 6ª Etapa – Travessa del port amb BTT – Circuit B de 83 Km.

Josep Vizcarro (4:48) ha quedat 5è de la General Absoluta.