Archive for the ‘Ulldecona’ Category
Comencem a preparar la cursa
agost 2nd, 2008
Aquest matí hem sortit 6 corredors de SudActiu per “provar” un dels trams sobre el que encara dubtem de la cursa que estem preparant. Ha estat una sortida bonica, encara que la calor i el fet que el tram en dubte està molt brut l’han fet més aspra.
Aquí podeu veure el perfil del dia, encara que la primera pujada i el tram pla final no es corresponen amb el recorregut “oficial”.
Avui el ritme no ha estat gens alt, ja que anàvem(F) anotant tot allò que hem de tenir present a l’hora de preparar la cursa, però igualment hem pogut patir alguna rampa dureta i gaudir d’una serra poc coneguda però amb molt de suc.
Per acabar us deixo l’àlbum que anirem actualitzant amb les fotos dels dies de preparació, neteja, etc., espero que us agrade 
Posted in 
Cursa del Llop
juliol 5th, 2008
Després d’una altra setmana estranya, arribem al cap de setmana, que per variar tornarà a ser intens.
Després de la cursa del diumenge passat, el dilluns vaig fer una passejada en MTB per la foia d’Ulldecona. En total van ser uns 15 km en 45′ i el màxim que vaig fer va ser pujar a l’Ermita (de seguida que la cosa començava a tirar cap amunt vaig posar ferro per no fer patir les ressentides cames). Dimarts va tocar futbol-sala, primera victòria de la temporada encara que me costava una mica córrer. Massa risc per a poc benefici, segur que progressivament ho aniré deixant.
Dimecres descans i ahir una mica de tennis, que la setmana que ve comença el torneig i estic fatal. Més tard volíem anar a estirar les cames, però estem tots una mica carregats de cames i descarregats de ganes, així que ho vam deixar estar. Avui potser torno a agafar la bici, però encara més suau que el dilluns (o no), que demà toca córrer i pujant les escales de casa ja noto cansament.
Demà potser podrem estrenar les noves samarretes, en tenim moltes ganes. Per a tots els que llegiu el post i teniu samarreta reservada, intentarem quedar un dia per entregar-les.
Bé, el post el vaig escriure ahir (divendres a primera hora de la tarda) però com no el vaig publicar, el publico ara. Finalment no hem pogut estrenar les samarretes, les haurem de guardar per a la propera cursa. El divendres per la tarda sí que vaig fer MTB, vam anar amb Feliu a estudiar possibles senders per a la cursa de l’octubre i vam fer uns 16 km (si no ho recordo mal). A més, vaig perdre el mòbil, per la qual cosa aquest matí he hagut de repetir el circuit per veure si el trobava. L’he trobat, per sort, però tot sumat s’ha notat a la cursa del migdia.
Ja farem la crònica, però per avançar us deixo un enllaç amb la classificació. Jo no he tingut molt bon dia, he patit molta calor (com tothom) i problemes de flato (suposo que per beure tant). A més per culpa d’algun graciós he fet 4 o 5 km de més i he perdut una mitja hora. Ja en parlarem.
Andorra SkyRace (i II)
juliol 2nd, 2008
Una vegada explicades les sensacions de la cursa, us explico el que va passar després. No és que hi hagi res de l’altre món a explicar, però crec que pot resultar interessant i diferent, ja que sempre llegim cròniques de les curses, la sortida, el recorregut, anar de més a menys, avançaments, etc., però una vegada es creua la línia d’arribada passen més coses que estem tant acostumats a llegir.
Ens havíem quedat a l’entrega de premis, que és l’últim que vaig veure a la zona d’arribada. Des d’aquí vaig anar cap a la zona esportiva d’Ordino, un fantàstic edifici amb 3 o 4 nivells. La dutxa era ben merescuda i desitjada, però vaig haver d’esperar una mica perquè hi havia cua. Quan va arribar el meu torn vaig gaudir de l’aigua pirinenca, una bona dosi de sabó per treure’m el fang de les cames i dutxa freda final per reactivar-me una mica. Al sortir, vam decidir quedar-nos a dinar a la carpa de la cursa (jo tenia el ticket i vam comprar la resta). El menú: un plat d’amanida, pasta (amb tomaca i/o formatge), carn arrebossada i de postre natilla i coca. Menjar acceptable per als que no havien corregut i bo per a mi (tenia molta gana). Com les taules eren grans i hi havia molta gent, ens van ubicar a una taula amb més gent i vam tenir bastanta sort, ja que ens va tocar una taula amb gent molt agradable. Bé, agradable i ràpida perquè hi era l’andorrana Stephanie Jiménez, segona classificada en categoria femenina. Vam estar parlant tots sobre la manca d’aigua a l’últim avituallament, un error que hagués pogut costar molt car a algun corredor degut a la intensa calor que ens va acompanyar tot el dia. Aquest tema, que també havia aparegut als vestidors després de la dutxa, va afectar a la gran majoria d’atletes, amb l’excepció dels 10 o 15 primers i li vam comentar a un membre de la Federació Andorrana. Tot i que inicialment no volia admetre l’error, després el va acceptar, tot i remarcar que ells es feien càrrec del recorregut, però no dels avituallaments.
Foto d’Ocisport.net
És molt difícil organitzar una cursa de muntanya i sempre hi ha punts a millorar, això ho entenem tots i ho acceptem. Jo intentaré tornar a anar-hi l’any que bé, però m’agradaria que es tingués en compte el meu suggeriment o, com a mínim, igual que ens van obligar a portar el para vent i ens van recomanar portar crema solar, protecció per al cap i ulleres, també ens haguessin recomanat portar aigua de sobres perquè no sabien si als avituallament n’hi hauria prou per tots.
Després del dinar, tots dalt del cotxe i cap a Ulldecona, però fent una passada per Barcelona a deixar una de les viatgeres. Després de 4 hores corrent no venia de 4 o 5 hores més dalt del cotxe, com a mínim hi havia aire condicionat.
Com ja fa tres dies de la cursa, he anat recollint enllaços de webs que en parlen, aquí us en deixo una mostra. També hi ha un enllaç de la Olympus Marathon, prova que es va disputar a Grècia i que van guanyar dos corredors que tenien inscripció per Sky Race d’Andorra, Jessed Hernandez i Corinne Favre, una mostra més de l’elevadíssim nivell que tenia la prova, amb el millors corredors de muntanyes del món:
- Diari AVUI (diuen que Kilian és el lider de les WS i no és veritat, massa futbol i pocs esports).
- desnivel.com
- ocisport.net (organitzadors del circuit)
- UEC Tortosa
- Classificació general masculina
Andorra SkyRace (I)
juny 30th, 2008
(Prem sobre el títol per veure més imatges)
Pel que fa a les sensacions, en vaig tenir de tot tipus i a continuació intentaré explicar-vos de forma cronològica:
-
Emoció, nervis, dubtes i ganes de començar a la sortida. Emoció per ser la primera vegada que veia als millors corredors del món junts, per córrer tant lluny de casa, per pujar per sobre de 2.000 mts o per tenir gran part de la família mobilitzada per acompanyar-me; nervis típics abans de cada cursa encara que una mica menors perquè encara tenia menys pressió que de normal; dubtes per saber com respondria davant l’exigència de l’alta muntanya i més després de notar-me cansat durant la setmana i finalment ganes de començar i resoldre totes aquestes qüestions.
-
Sortida tranquil·la i inici de l’ascensió. Com tenia bastant de respecte al recorregut, vaig sortir una mica més tranquil que a les últimes curses. Una vegada vam arribar a l’inici real (ascensió al Pic de la Cauba) vaig pujar molt pendent del rellotge, per veure les pulsacions, però sobretot per saber els metres que quedaven d’ascensió. Aquí vaig tenir una alegria al veure que arribàvem dalt quan em marcava 1.700 mts en lloc dels 1.800 que realment té el pic. La diferència es devia a una mala calibració inicial ja que Ordino està a 1.300 mts i no 1.200 com havia posat jo, però em va anar molt bé ja que em va estalviar 100 mts de desnivell.
-
Manca de xispa durant el puja i baixa entre el 1r i 2n avituallament. El recorregut era dur, però ni durant els trams de desnivell moderat aconseguia un ritme satisfactori. Aquí l’experiència (poca però ja en tinc una mica) em va ajudar, ja que si no pots anar més ràpid t’has de conformar anant més lent. Si deixes que les sensacions negatives et dominen t’ho passes pitjor i encara et sembla que vas més malament.
-
Emoció i plaer. El tram de carena que ens portaria fins al Pic de les Fonts va ser un dels millors del dia. Sense arribar a tenir bones sensacions, la bellesa del paisatge, la passada de l’helicòpter i un ritme sostingut i acceptable van fer-me gaudir molt d’aquesta etapa. El descens fins al refugi del Pla de l’Estany també va ser bo, vaig baixar ràpid però molt segur, sense cap intent d’aterratge i “gaudint” dels trams sobre la neu i a través de rierols.
-
Arriba la duresa. Tot i que mirant el recorregut les dificultats estaven durant la primera meitat de la cursa, el cansament (tant acumulat com previ), l’austeritat dels avituallaments i, sobretot el sol i la calor, van fer molt més complicada la segona meitat (parlo per mi). Si al principi em preocupaven poc la resta de corredors, ara encara em preocupaven menys. Em vaig centrar en portar un ritme còmode (sempre tenint en compte que aquest concepte és relatiu) que em permetés arribar a Ordino el millor possible. Sabia que la primera part del recorregut, des del 2n avituallament, es repetia de baixada i m’havia fixat en que tindria 3 trams curts però durs de pujada, així que no podia arribar-hi mort.
-
Patiment. Tot i intentar guardar una mica per al final i saber el que m’esperava, la calor unida a l’avís que ens van fer al penúltim avituallament que s’havia acabat l’aigua a l’últim em van fer preocupar una mica per no excedir-me en l’esforç. Tot i els arbres, el sol es feia notar de valent, el cansament de les cames era evident i a sobre el cap s’anava esclafant progressivament.
-
Alegria sofriment. Com no m’esperava ni una gota, el got que ens oferien a l’últim avituallament em va semblar glòria, encara que no sabia si era millor fer-lo servir per refrescar-me el cap o per hidratar-me per dins. Vaig escollir veure-me’l, ja que gairebé tot el descens que ens quedava era per bosc tancat i crec que s’aprofita molt millor l’aigua ingerida (mentre sues ja et remulles, no?). Aquest got d’aigua i no fotre’m roca avall a l’inici del descens van donar-me alegria, però a partir d’aquí va ser sofriment constant fins arribar baix. També vaig fer servir l’altímetre per veure quan em quedava, però se’m va fer més llarg de baixada que de pujada. Al tram final em va superar un company, però no podia ni plantejar-me seguir-lo.
-
Sofriment alegria. A l’arribar a la carretera vaig buscar com un desesperat l’aigua que ens havien dit que hi hauria. Botella de 0,5 l que vaig repartir entre la boca, la cara i el cap. Ens quedava un tram de descens fins arribar a Ordino i pujada fins a la línia d’arribada. Al tram inicial, vent en contra i molta calor. Em va superar un altre company i una altra vegada ni flors. Només em preocupava arribar pel meu propi peu, m’era igual fer el 120 o el 122. A l’entrar a Ordino vaig seguir l’exemple del corredor que portava al davant i vaig caminar una mica (havia de creuar la línia d’arribada corrent i amb bona cara
per agafar aire per l’últim esforç. Vaig entrar corrent, saludant als que m’esperaven i just a temps de menjar una mica de meló i veure l’entrega de premis.
Pel que fa a la cursa, podeu veure la notícia que han fet els de Ocisport (organitzadors) aquí. Per a resumir:
-
Kilian Jornet 2h 43′ 29” 1. Rosa Madureira 3h 22′ 15”
-
Agustí Roc 2h 49′ 03” 2. Stephanie Jiménez 3h 23′ 06”
-
Raúl García 2h 49′ 23” 3. Cruz Salazar 3h 45′ 40”
..
- Kiko Martí 3h 17′ 49”
- Adolf Aguiló 3h 18′ 13”
..
- Agus Juan-Camps 4h 17′ 32
Per últim, de moment, em va semblar notable la presència d’atletes de la nostra zona, encapçalada (en nombre) pels corredors d’Alcanar, però amb presència de gent de Tortosa, Camarles, Vinaròs i Ulldecona (suposo que em deixo a algú, però encara no us conec a tots, si hi ha algú més m’envieu un correu o un comentari i editaré l’entrada). Per avui això és tot, durant la setmana us explicaré el que queda de cursa (dinar i recuperació) i intentaré fer una comparativa de les tres últimes curses, amb les dades del Suunto Training Manager com a base científica 
Cap de Setmana
juny 27th, 2008
Mentre alguns companys disputaran les 24 hores de Futbol Sala, jo marxo a Andorra. Podria ser un cap de setmana de relax al país dels Pirineus després de 5 curses en 6 setmanes però no ho serà. Prement sobre el títol podeu veure què vaig a veure; l’Andorra SkyRace puntuable per a les Buff Sky Runner World Series i que compta amb la participació, entre d’altres de Kilian Jornet, Raúl García o Agustí Roc. He dit que ho vaig a veure, però ho faré des de dins, sent un dels 200 inscrits en la prova.
No tinc cap aspiració, fer-ho el millor possible i veure com respon el cos sortint de 12oo metres i arribant a més de 2700 i tornant a baixar, tot al voltant d’Ordino i trepitjant neu (espero que no molta). Segur que serà una gran experiència i espero que em serveixi per altres proves. Jo, amb acabar i haver-ho donat tot en tinc més que prou, ah! i veure aquestes figures de prop. Aquest és un dels avantatges d’aquest esport nostre, podré particpar en la mateixa prova que els millors del mon (seria com jugar un dos contra dos amb Kobe Bryant i LeBron James o un partit amb Roger Federer) i veure com s’escapen des de la sortida.
Llàstima que les cames no estan en les millors condicions, aquesta setmana vam fer 60 km amb bici de carretera el dilluns i 10 km a peu el dijous. Les sensacions horroroses, només dir-vos que pujar les escales de casa amb Agus al braç ja em cansa, espero recuperar-me una mica més abans del diumenge, encara que un dissabte a Andorra no sembla gaire adequat per descansar (sort que la cartera està buida i no podré comprar molt).
La setmana que ve us explico com ha anat i a veure si tinc bones fotos per fer-vos envejeta.
Notícies
juny 10th, 2008
Resultats
Aquest cap de setmana, a part de la Cursa de Sant Joan de Moró, on vam participar tres membres de SudActiu i de la qual tenim pendent la crònica, van disputar-se diferents curses, amb guanyadors de molt prestigi i actuacions destacades de corredors coneguts. Aquestes són les curses i corredors més destacats:
- 2a prova del Buff SkyRunner World Series – Valmalenco Valposchiavo. Prova guanyada per Kilian Jornet, que en una baixada final impressionant va superar al mexicà Ricardo Mejía i que d’aquesta manera suma la segona victòria consecutiva en les World Series, després d’haver guanya la Zegama-Aizkorri.
- 5a Cuita el Sol. El guanyador en aquesta milla vertical va ser Jessed Hernandez, que ja havia guanyat la marató de Berga i que va fer un temps de 59’29″, sent l’únic corredor que va baixar de l’hora. En aquesta prova hem de destacar la 9a posció de Kiko Martí de la UEC Tortosa, que va fer 1h07’02″.
- II Marató de Canfranc. Prova molt dura disputada al Pirineu d’Osca amb victòria de Salvador Calvo amb 5h30’30″ i segona posició d’Adolf Aguiló. L’atleta d’Alcanar va fer 5h34’02″ i va continuar la progressió de les últimes setmanes en que ha obtingut els següents resultats: 36è a Paüls, 28è a Zegama, 6è a Fondeguilla i 2n a Canfranc. No sabem on té previst córrer la setmana que ve, però seguint la progressió li toca guanyar.
- I Anboto GARA Kilómetro Vertical. Només ens faltava parlar d’un crack, Raúl García Castán. Aquesta setmana va anar a Euskadi i ho va fer per guanyar. Després de l’exhibició de Fondeguilla, va optar per una cursa més curta i es va endur la victòria amb un temps de 42’22″ avantatjant en més d’un minut el segon classificat.
I Cursa de Sant Joan
L’altra notícia de la setmana és la confirmació de la I Cursa de Sant Joan. Aquesta cursa popular, organitzada pel Barri de Sant Joan del Pas (Ulldecona) es disputarà en plenes festes majors del barri, el dissabte 21 de juny a les 10 del matí. Des de SudActiu hem col·laborat en l’elecció i condicionament del circuit i ajudarem en tot el possible el dia de la cursa. Podeu trobar més informació de la cursa al wiki de SudActiu i a la web de l’Ajuntament d’Ulldecona (secció esports). Des d’aquí us animem a participar, ja que el recorregut no és gaire dur i hi haurà refrigeri al acabar la prova.
