SudActiu

Archive for the ‘prèvia’ Category

Aquest matí a les 8, els valents de la Ronda dels Cims han començat la seua particular volta al voltant d’Andorra. Lluc i jo els hem anat a acomiadar i els hem fet alguna foto per immortalitzar el moment. Després a descansar i deixar passar el dia, per esperar que es facin les 23h i ens envien cap amunt. Ens esperen 112 km i 9700 mts de desnivell positiu, el major repte al que ens hem enfrontat i que ens farà arribar al límit de les nostres possibilitats.

Al briefing ens han dit que desitgen arribar al 40 o 50 % de finishers, amb això ja estarien contents!! Natros esperem trencar la mitja i aconseguir acabar els 2, tot i que serà molt difícil.

Si ens voleu seguir, ho podeu fer a aquesta pàgina, participem a l’Ultra Mític i tenim els dorsals 1132 (Lluc) i 1040 (Agus).

Ja us explicarem com ens va!!

Quan es sobreposen el dia i la nit passen aquestes coses, notes que algú està fora de lloc, però no tens molt clar qui és. En aquest cas, a les 7 del matí d’un diumenge i sent festes al poble del costat, els raros érem natros. Després d’estar xerrant una mica i tenint una mica d’enveja els uns dels altres (F dia que li fèiem enveja i jo també començo a enyorar arribar a les 7 del matí animadet) vam sortir cap a Paüls.

S’apropava l’hora de la sortida i estava menys nerviós que de normal. Tenia molt clar que havia de fer una cursa conservadora, que el recorregut era molt dur, amb molts corredors infinitament més forts que jo i que l’important era passar-s’ho bé. Enmig de les corbes de la carretera de Paüls vam veure un boig (a les 7.30 pujant sol amb bicicleta de muntanya per aquella carretera no és un fet massa habitual) que pujava en MTB. Quan el vam passar vam veure que era Kiko Martí. Ja ens havien dit que no corria, però no ens esperàvem veure’l dalt de la bici. Suposo que una cosa és no córrer i una altra de molt diferent és no vindre ni a veure-ho. Al final de la cursa el vam vore tirant canyes (de cervesa) a tots els esforçats corredors que en volien, són un equip molt sòlid aquests de la UEC Tortosa.

Bé, finalment vam arribar a Paüls, vam aparcar i vam anar a recollir el dorsal. Només baixar del cotxe ja vam retrobar-nos amb la resta de gent de SudActiu que havíem de córrer la cursa. Després d’una petita cua ja teníem dorsal i xip, ja havíem vist i xerrat amb amics i saludats i vam tornar al cotxe per acabar d’equipar-nos. Feia fresqueta i el cel estava tapat, però no semblava que hagués de ploure més. Per tant, màniga curta, pantalons curts, vidres grocs a les ulleres i sense cinta ni gorra. Aquesta va ser la meua elecció i crec que ho vaig encertar tot ja que tot i que va sortir el sol, no va fer calor en cap moment i, degut a l’esforç, tampoc vaig sentir fred en tot el recorregut.

Ja podíem dirigir-nos a la sortida, anàvem molt bé de temps però millor esperar allí i, de passada, veure a les dones que sortien mitja hora abans que natros.

Quan es sobreposen el dia i la nit passen aquestes coses, notes que algú està fora de lloc, però no tens molt clar qui és. En aquest cas, a les 7 del matí d’un diumenge i sent festes al poble del costat, els raros érem natros. Després d’estar xerrant una mica i tenint una mica d’enveja els uns dels altres (F dia que li fèiem enveja i jo també començo a enyorar arribar a les 7 del matí animadet) vam sortir cap a Paüls.

S’apropava l’hora de la sortida i estava menys nerviós que de normal. Tenia molt clar que havia de fer una cursa conservadora, que el recorregut era molt dur, amb molts corredors infinitament més forts que jo i que l’important era passar-s’ho bé. Enmig de les corbes de la carretera de Paüls vam veure un boig (a les 7.30 pujant sol amb bicicleta de muntanya per aquella carretera no és un fet massa habitual) que pujava en MTB. Quan el vam passar vam veure que era Kiko Martí. Ja ens havien dit que no corria, però no ens esperàvem veure’l dalt de la bici. Suposo que una cosa és no córrer i una altra de molt diferent és no vindre ni a veure-ho. Al final de la cursa el vam vore tirant canyes (de cervesa) a tots els esforçats corredors que en volien, són un equip molt sòlid aquests de la UEC Tortosa.

Bé, finalment vam arribar a Paüls, vam aparcar i vam anar a recollir el dorsal. Només baixar del cotxe ja vam retrobar-nos amb la resta de gent de SudActiu que havíem de córrer la cursa. Després d’una petita cua ja teníem dorsal i xip, ja havíem vist i xerrat amb amics i saludats i vam tornar al cotxe per acabar d’equipar-nos. Feia fresqueta i el cel estava tapat, però no semblava que hagués de ploure més. Per tant, màniga curta, pantalons curts, vidres grocs a les ulleres i sense cinta ni gorra. Aquesta va ser la meua elecció i crec que ho vaig encertar tot ja que tot i que va sortir el sol, no va fer calor en cap moment i, degut a l’esforç, tampoc vaig sentir fred en tot el recorregut.

Ja podíem dirigir-nos a la sortida, anàvem molt bé de temps però millor esperar allí i, de passada, veure a les dones que sortien mitja hora abans que natros.