SudActiu

Archive for the ‘mitja marató’ Category

Com a debutant me toca escriure, així que farem la crònica de la mitja de l’Ampolla, on el passat diumenge uns quants Sudactius vam estrenar la nova equipació i vam gaudir d’una mitja propera, ben organitzada i amb un recorregut atractiu, amb un principi dur, però ràpida desprès del primer tram urbà.
Com deia, aquesta vegada era jo el rookie, primera cursa d’asfalt, primera mitja i dubtes de tot tipus. Vam arribar ve de temps, recollida de dorsals, primer cop de sol i escalfament mentre definim objectius. Cadascú els seus, barreja de ganes i mandra, una mica de tensió i ganes de sortir i moure les cames. Èrem bona colla i com el recorregut s’anava creuant teníem l’oportunitat d’animar-nos i anar seguint la cursa de la resta de companyes i companys.
A nivell personal, sortida forta, pensant en 90 minuts d’esforç i en conservar. Sorpresa a l’arribar a la punta del moll en el segon grup, darrera dels 3 primers i una tensió muscular amenaçadora. Ens agafen i passen dos corredors i abans de sortir de l’Ampolla el grup ja es de 5 o 6. S’estabilitzen les pulsacions, el ritme es fa còmode i penso en aguantar almenys la primera volta abans d’apretar més, ja que no tinc ni idea de com acabaré. Passem els 5k (única referència que veig) en 19:05, crec que anem bé i seguim. Un altre corredor se’ns va escapant i com me veig bé i no m’aguanto més acabo posant-me al meu ritme.
Ja hem voltat cap a l’Ampolla, seguim menjant algun mosquit i de seguida comencem a creuar-nos amb la resta de gent. Aquesta vegada no ens veiem tots, però Oriol, Paco, Dani, Vicent, Neus, Josep i companyia van menjant-se també els km i gaudint d’un dia perfecte, en núvols tapant-nos el Sol i volant per la barreja de terra, asfalt, ciment i fusta del recorregut.
Aquí ja m’he animat, vaig bé, passem pel port, creuem meta i aquesta segona volta no entrem al poble, toca còrrer, ja sé el que queda i si no vaig al màxim ni agafaré als de davant, ni podré aguantar als de detràs. Abans de sortir del passeig he recuperat un lloc, vaig sisè, vaig ràpid, bé de cames i amb el cinquè lluny però a vistes, situació ideal. La segona volta es fa molt curta (bona senyal), m’apropo però costa i me van xafant els talons. El company del davant es va girant, se li fa una mica llarg i jo em vaig creuant amb tots els Sudactius, que m’ajuden de valent per donar-ho tot i no només en ànims, la botelleta d’aigua de Feliu me cau del cel.
Abans de la pujadeta del passeig que tenia com a bon punt per aconseguir guanyar la posició, aconsegueixo posar-me 5è i només me queda un últim esforç per aconseguir un temps molt millor del que pensava (1h21’10″) i una posició inesperada totalment, que arredoneixen un bon matí i un excel•lent debut. Segur que l’asfalt no serà la meua passió, però ara ja sé on estic i alguna altra en pot caure.
Meta, meló i a tornar els ànims a la resta de Sudactius, tots molt contents amb els resultats, com Neus, que va fer segona absoluta i que no perdona ni un podi i, sobretot, més que contents en compartir matí, esforç, arribada, cerveseta i alegries.

Foto final més que nombrosa, en cares més que contentes i en els 10 (Joan, Maria, Dani, Paco, Vicent, Oriol, Neus, Feliu, Josep i Agus) que vam còrrer gaudint del solet.
Podeu vore classificacions i temps aquí.

I ara a entrenar per la resta de reptes de l’estiu o, simplement, per gaudir amb l’esforç i ben mudats i mudades en la roba nova!!

Sí, ho heu llegit bé, aquest cap de setmana vam tenir representació a la Mitja Marató d’Edinburgh. Aquí us deixem la crònica, que demostra una vegada més, que les dones són el gran “actiu” del nostre grup. Felicitats Mireia!!!!

Hola a tots! Aquest cap de setmana m’he estrenat corrent la Mitja Marató d’Edinburgh. El tema d’escriure no se´m dona massa bé, però algun SudActiu m´ha demanat q faci la crònica i així potser animaré algú a fer-ne alguna a l’estranger!!!!.

Una de les coses q més me va sorprendre són els nervis, suposo que és perquè va ser la primera o perquè el temps el dia anterior era horrible, però no vaig poder dormir mes d’una hora seguida en tota la nit. La son, el fred i la quantitat de gent a la sortida no me van deixar trobar el ritme al principi. Intentava seguir els consells de mon germà/mestre Agus que em va dir de sortir poc a poc, però quan mirava el ritme anava massa lenta, si apretava me passava i enaquesta  indecisió vaig fer els 3 primers km. Per sort, a partir d’allà vaig trobar una parella que portaven un ritme mooolt constant i perfecte per fer 2 hores (el meu objectiu inicial) així q vaig fer els 15 següents km detràs d’ells!

I llavors va arribar l’unic moment en què no les vaig tindre totes, del km 16 al 18 estava la pujada, feia sol i bastanta calor i no ens havien donat res més que aigua, em notava marejada i tot i que intentava convèncer-me de què només era cansament, el fet de trobar una noia al terra a la pujada em va fer preocupar. La sort, però estava en mi i vaig vore com els que venien de cara portaven begudes energètiques el que significava que el canvi de sentit i el final de la pujada estaven prop. El sucre i una pluja suau que refrescava més que no  molestava em van donar l’energia per apretar una mica al final i acabar en un molt bon temps per a mi. Posició 1562, temps 1:52:15 i lo més important com dieu los experts, ganes de tornar-hi!!!

Minoria representativa en quan a participació falduda, en la 16a edició de la PUJADA A CARO. Tan sols tres falduts es van atrevir a afrontar la mitja marató amb més desnivell de tot el país, ni més ni menys que 1200 metres i amb rampes del 14%. Pim pam pum i a les 10:10 toc de sortida, amb 4 km d’escalfament per dins Tortosa per arribar a Roquetes, on vam parar uns minutets i ara sí sortida cronometrada per afrontar 21km per asfalt, dels quals 20km van ser de puajada. Tan Maresma, Agus com Feliu vam començar a un ritme reservat de 5min/km ja que només Maresma repetia en quan a participació. Vam anar junts fins al km 4 on Maresma va afluixar el ritme i ens seguia a uns 300 metres. Cap al Km 8, Agus em va soltar una frase que em va deixar atònit: “Feliu, m’està agafant molta temor”. Feliu ja feia temps que ho pensava, però no deia res, solament s’intentava concentrar en la cursa, ja que a menys de la meitat de la cursa, el cansament s’havia apoderat parcialment del seu cos, i això que encara faltaven les rampes més dures.
Avituallament i dos botelletes d’aigua, una per beure i l’altra per remullar-te del sol que queia a n’aquelles hores matinals.
Gran sorpresa!!! Al km 10 Maresma ens havia agafat i veient-se amb cor i coneixedor de la prova va decidir de provar sort i atacar. Pel contrari l’Agus i en Feliu van seguir al seu ritme, però cap al Km 11 quan ja començaven les rampes més dures, Feliu desconeixedor d’un esforç tan continu en pujada es va veure obligat a baixar el ritme, mentre Agus ara amb bones sensacions va decidir d’anar a buscar a Maresma.
La cursa s’estava posant interesant, pel davant Agus havia fet caça a Maresma i per darrera Feliu intentava mentalitzar-se i conscientzar-se de que aquell cansament havia de perdurar fins al final, per tant havia d’acostumar-se a ell i conviure-hi amb la màxima harmonia possible. Així va ser, i cap al km 16, després de 4 km de “pájara” total, les cames es van anant acostumant i l’últim dels corredors de sudactiu, va trobar un ritme corredor amb el qual es començava a trobar a gust. Per davant les coses seguien igual, els dos companys anàven alternant petits avançaments l’un a l’altre.
Aigua, aigua i més aigua, mullats completament, anàven transcorreguent els km i els minuts, rampes i més rampes, cotxes, autocars, motos, bicis, tots anàven passant pel costat, però la mirada estava aferrada a l’asfalt i el cap no volia aixecar-se perque cada cop quedàven menys forces i les rampes eren més brutals.
Km 19, Agus veu k maresma flaqueja una miqueta i decideix atacar, en efecte no va poder seguir-lo i realitzant dos km a un alt ritme li va aconseguir treure 5minutets. Per darrera, Feliu es va apropar a un grupet de 5 corredors i pujat de moral, ja que després de la minipájara era el primer grup que aconseguia agafar, va decidir a dos kms del final de passar-los i intentar guanyar 5 posicions. Així va ser dos kms d’sprint final, a un ritme bastant fort, ja que tres del grupet no van veure amb bons ulls que a poc de meta els avancessin i van decidir de fer-li caça, però persort els resultats van ser negatius, ja que no van poder.

Després d’haver realitzat curses de gran duresa, com la de 50km de Fredes-Paüls, he de dir que la Pujada a Caro, en la meva opinió em va resultar més dura, el fet d’estar sempre pujant, és un aspecte molt dur a considerar.

També he de dir que ja tinc ganes de que sigui l’any vinent per tornar-hi!!!!
Abans d’acomiadar-me voldria felicitar a Agus i Maresma, dos cracks, ja que el dia anterior van realitzar 36km per muntanya i a la 13 del migdia.

És un plaer corre amb personatges així, sempre aprens algo. Ara toca despedir-me, ja que aquest estiu no penso corre cap cursa, a descansar i a mantenir-me, això si, entrenant fort durant la setmana.

Classificacions: 21km i 1200m desnivell
35 JUAN-CAMPS CASTELL, AGUS 2:13:42
43 MARESMA FILIPO, LLUC 2:18:00
58 FERRE ROIG, FELIU 2:26:30