SudActiu

Archive for the ‘marató’ Category

Igual que al clàssic del dia anterior i com a tots els merengues, l’optimisme i les ganes per guanyar al Barça ens van passar factura. Davant d’una marató no n’hi ha prou amb sortir amb ganes de fer-ho bé, es necessita una molt bona planificació prèvia. Una marató no és una cursa qualsevol, per algun motiu es diu que és la prova reina de l’atletisme.

En el cas dels Sudactius vam fer pleno al 15, ja que tots 4 vam xocar contra la gran muralla. Si fos Mourinho diria con mucha suerte o en el cas contrari Guardiola amb molt d’esforç i patiment, dos dels sudactius tot i que molt ferits vam poder sobrepassar-la. Els altres dos es van quedar a les portes.

Començarem amb Carvalho, Paco que al km 23 i degut als problemes que arrastra al genoll va tenir que abandonar (li faltava el seu company de maratons, Carlos Gavaldà, que esperem que es recupere aviat, pel bé d’ell i de Paco). Dos kms més avant Cristiano Ronaldo (Maresma) que arribava pletòric al clàssic i amb molt bons resultats previs per baixar la seva marca de 2.58 va veure com degut a problemes físics la llebra de 4 hores l’avançava. Va tirar d’orgull i gràcies als ànims del Bernabeu va poder remontar fins agafar la llebra de 3 hores 30, tot i així després de veure que no tenia solució i que no podia més al km 25 i després de passar la primera mitja amb 1:46 va tenir que abandonar.

Per l’altra banda un mític dels clàssics i amb molta experiència futbolísitca coneixedor de estrategies i tàctiques com Xabi Alonso alias Mingo va començar el seu partit particular amb l’objectiu per dècima vegada de guanyar al Barça (baixar de 3 hores), però no va poder ser. Psicològicament i físicament no estava preparat, per aconseguir aquest repte s’ha d’arribar més descansat. Tres finals (maratons) en un mes són moltes. Tot i això va poder acabar-la amb 3 hores i 27 minuts, estic segur que aquesta és de la que se n’enrecordarà més.  Com a últim integrant de la plantilla Karim Benzema (Feliu) va començar pletòric amb un gol als primers minuts i lo que prometia un hat trick es va acabar amb no puc més i vaya animalada això de la muralla blaugrana. Puyol i Piqué són massa bons. Em vaig deixar portar per les sensacions i les emocions del moments i quan em vaig donar compte de que el grupet que anava volia baixar de les 3 hores ja era massa tard. Això de jugar contra el Barça a l’atac és un suicidi. Passant els 10 km en 42 minuts i la mitja en menys d’1hora 30′ estava clar que allò no acabaria bé. Tot i això amb bones sensacions i enganyat per les emocions vaig decidir de seguir com un kamikaze fins que el cos digues prou i a partir d’allí a sobreviure. Dit i fet al Km 32 l’isquiotibial dret em va fer un amago i vaig tenir que baixar el ritme considerablement fins al punt que al km 34 ja anava a una mitja de casi 7 minuts per km. En dos kms els cos es va agotar completament i els 8 kms que quedaven fins la meta van ser molt durs. Puyol i Pique van tornar a guanyar, però a fet personal la vaig poder acabar amb 3 hores i 19 minuts.

Com són les coses, un mes planificant la marató per tal de fer-la en menys de 3 hores i 10 minuts i al final endut per les emocions vaig intentar baixar 3 hores. Com a fet positiu una mes a la saca i tot i el super pet als 10 kms finals, vaig fer 4 minuts menys que l’any passat.

Donar forces i records a un calero, un canareu (Chimeno) i dos de la UEC que també es van estavellar contra la gran muralla. Les noies que patinaven amb el reflex a la mà no donaven abast, es van veure desobrdades per la gran multitud de ferits que anaven caient als kms finals.

Ànims a tots els Sudactius per a què es recuperen i descansen que al gener tornem a començar una altra vegada.

Ara a apuntar-se a la marató de Barcelona que d’aquí a una setmaneta canvien de preu i puja deu euros més.

Visca el Barça, sou molt grans i ara a per la Intercontinental!!! A títol personal el més gran va ser Busquets.

Resultats a: http://www.maratoncastellon.org/images/stories/documentos/clasificacion_absoluta_2011.pdf

Bones, mentre’s recopilem les sensacions dels corredors, us avancem les classificacions dels Sudactius:

La marató de Dolors Campos (P.C. 243)

Hola amics!Normalment no escric res però avui ho faig més que res per MINGO que meu ha demanat i el vull fer content.
Sempre havia dit que jo no faria mai una marató,que era dolent per a la persona i no sé quantes coses més,però mira ja he fet esta (ni meu crec).Tota la culpa(de bon rollo,ella ja ho sap)és de CÈLIA i ENRIC que al final m´han convençut a mi i a JORDI.Estic molt contenta perquè el temps és el que pensàvem fer.Hem entrenat lo que hem pogut sense obsessionar-mos i CÈLIA hagués pogut fer menos temps de calle(està feta per a ser fondista,sempre li queda un cartutxo),però vam preferir anar los tres junts.

La cursa és molt bonica,veus tota BARCELONA,tot lo important,lo recorregut me va agradar moltíssim,molt molt bé.Però després hi van haver fallos,los tios pissant per on volien per tot arreu,i natros a algún avituallament 2 WC portàtis,per tantes ties?,jo me vaig parar a un,suposo que per nervis o lo que sigue,i no vos podeu imaginar lo mal que meu vaig passar per l’espera eterna(hi havia coa),i després per agafar a JORDI i CÈLIA que tot i que van reduir la velocitat no veigues.Tinc molt clar que si me torna a passar pissaré on sigue per no perdre tan de temps.

Quan corríem pel centre de la ciutat una passada,molt de públic animan-te,molt molt bé.
Només hem queda felicitar als companys per la cursa tant bona que han fet,suposo que ho esteu,té molt de mèrit,deixeu lo llistó molt alt.I donar les gràcies pel suport avanç i duran la carrera a ENRIC i NIL,ENCARNA i ALBERT que van estar per tot arreu,d’aquí cap allà per poder-mos seguir i animar. M’imagino que estareu d’acord amb mi que ells fan que et sentigues més feliç donant-te aquest suport. MOLTES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!

La marató de Cèlia Callarisa (P.C. 208)

Per a mi poder córrer una marató era una il·lusió que pensava k mai podria fer realitat.

Aquest estiu Joaquin Sauch i Imma em va proposar de si volia fer la Marató de Barcelona, que havien pensat en preparar-se amb temps per a poder-la córrer. En un primer moment vaig pensar que era una cosa impossible de fer per part meva però k si entrenava molt  igual ho podria aconseguir.

Vam començar a entrenar, però als pocs dies Imma ja no va continuar perquè no disposava de prou temps. Vam continuar Joaquim i jo amb tanta mala sort k Joaquim es lesiona i em comenta k tampoc correrà la marató, tot i k ja estava inscrit.  I ara k???

Vaig seguir entrenant , i molts de dies sortia en Dolors, ja que ella em va dir k m’ajudaria a entrenar. Ens ho vam currar molt, sortíem tots els caps de setmana a fer tirades llargues i a les ultimes vam enganxar a Jordi, per a que ens acompanyes. Quan faltaven només 15 dies per la carrera, després d’insistir varies vegades, Dolors em diu: “igual m’animo a fer la Marató a vore si enganyem a Jordi i correm els 3”.  I així a segut!!!

Diumenge a les 8:30 estàvem tots 3 al punt de sortida!!!! Amb uns nervis!!!

Bueno xics que això ja esta akí, no ens podem tirar enrera, i comença la cursa.

Només en passar l’arc de sortida ja estaven animant-nos Albert, Encarna, Neus, Nil i Enric, només d’això les llàgrimes ja començaven a caure i vinga carrer amunt de cara al Camp Nou. Quina gentada, tothom animant.

La carrera molt però molt bonica, vam passar pels llocs més bonics de Barcelona; Sagrada Família, Torre Agbar, Fòrum, Plaça Catalunya, … estàvem corrent per Barcelona sense  cotxes!!!!. Els kms anaven passant  i natros 3 anant disfrutant de la cursa i la ciutat. Apart de tot el k vam vore el que em va agradar més és com ens animava la gent, cosa que feia que corries sense pensar els kms que ens quedaven.

Quan vam arribar al km 40, vam cridar “això ja ho tenim, va va vaaaaaaaaaa” i SI!!  arribem a plaça Espanya i només girar ja estaven tots allí esperant-nos; Albert, Encarna, Feliu, Neus, Nil i Enric, quan ens van veure  el suport que ens van donar per als últims metres va ser  total. (MOLTES GRÀCIES!! ) Impressionant veiem l’arc d’arribada i l’emoció era màxima, carn de gallina i llàgrimes als ulls:  HO HAVÍEM ACONSEGUIT !!!

Només us vull animar a tots els Runners, que us faci il·lusió fer una marató que si s’entrena és pot  acabar sense patir i xalant, que és del que es tracta. Joaquin i Imma l’any que ve us espero i Albert i Encarna tb ja que vau estar en natros tota la cursa i ara toca viure-la de dins. Dolors i Jordi gràcies,  primer per acompanyar-me en l’entrenament previ a la Marató i després per  fer la carrera amb mi.

Ha segut la primera i no serà la última!!!

I queda poc més que dir…

Bones amigues i amics, voldria dir-vos tantes coses sense malbaratar-vos el vostre temps que no se com començar. Primer crec que és just i s’ha de valorar la participació de Dolors i Cèlia en aquesta cursa, sols el 20% dels inscrits eren dones, pos dos faldudes i a més debutaven, la setmana passada a Cambrils dues més, Xus i Bibiana; a muntanya Encarna ens sorprèn més, dia a dia; i aquelles noies que entrenen i que cada cop tenen més ganes de córrer; us apreciem i valorem molt la vostra dedicació.

Que podem dir de la Marató, pos crec sincerament que jo devia ser el que estava més descontent amb el seu resultat, perquè la resta van tenir unes marques increïbles, respecte al que creien ells en un principi.

Feliu, tenia dubtes, una otitis setmanes anteriors, antibiòtic, etc, etc, volia baixar de 3:15 però eren massa contratemps, però: s’aconsegueix !; allí està !, el repte en la segona marató complert, quan a Castelló va acabar en 3:23.

Carlos i Paco, afrontaven la seva 3era marató amb la il·lusió de deixar el 3 vint-i-algo d’una vegada, em consta que no van poder entrenar el que haguessin desitjat, perquè qui més qui menys té les seves obligacions i de vegades no hi ha temps per tot, però: deixen el 20 !!! ; Paco baixa 3 min. i Carlos 4.; ja estan a tocar la llebra de 3:15.

Que puc dir de Dolors , Cèlia i Jordi: debutants tots tres, amb la temor típica dels que s’inicien a la distància, però resolent aquesta fita i deixant-nos uns testimonis espectaculars. Ens ompli d’orgull compartir les curses amb vosaltres, felicitats !!!

Jo, ho seguiré intentant, entrenat i disputant més maratons, i aprenent d’ella; mai la coneixes prou, no et deixa mai de sorprendre i aquesta era la meva 6ena. Desitjaria compartir amb vosaltres, un sentiment, un record, una força, etc,… que vaig sentir mentre corria, vaig tenir tota la cursa la imatge i els ànims de l’amiga Rebeca, una gran amant de l’esport i concretament de les curses populars, li encantaven i sempre et donava ànims; Rebeca ens va deixar el passat dia 20 de gener a l’edat de 31 anys i després d’una llarga cursa de 3 anys disputant-li a una greu malaltia; allí on siguis que sàpigues que: gràcies.

Bé, també seria injust no agrair el suport dels incondicionals, no? De Neus, Enric, Judith,Paula, Bea, Maria, Ruben,Nil, Angelines, Pep, Juli,Oriol,Pau, …. i com no d’Albert i Encarna (així fluixet us ho dic, l’Encarna és una mica la Alma Mater de l’equip, però no li diguéssiu a ella que s’enfada, o ho fa vore !!!), i també als que vareu estar al poble i us vareu recordar de nosaltres, a tots gràcies, gràcies i ++ gràcies.

Per acabar dues coses: la primera que falten fotos, les penjarem, per a què poguéssiu veure els nostres caretos després de 42 km i la segona: QUE VOLEM ANAR A PARÍS, si !! l’any que ve volem córrer la marató de París, qui s’apunta ?

MNG

A falta d’una crònica detallada i de que els protagonistes ens expliquen les seues sensacions, ja podeu consultar els resultats dels nostres representants a la Marató de Barcelona.

Amb el perill de deixar-me algú, us poso els resultats que he trobat, així ja podeu anar felicitant als corredors:

Mentrestant, els que ens hem quedat per aquí seguim entrenant. Aquesta propera setmana molts farem el debut del 2010 a La Ràpita. Segur que poc a poc anirem sumant gent i prompte tornarem a ser la colla que feia tan de goig l’any passat. Ja us anirem informant, però aquesta setmana o l’altra quedarem un dia per parlar veterans i nous, compartir idees, objectius i fer una mica de grup, que ens fa falta.

Agus

Abans de continuar amb les entregues de la crònica de Paüls, un ràpid apunt per comentar el cap de setmana.

Comencem pel més important, un dels esdeveniments de l’any quan parlem de curses de muntanya, la marató Zegama-Aizkorri. Prova duríssima, que aquest any era el campionat d’Europa de curses de muntanya. Podeu visitar la web de la prova per conèixer-ne tots els detalls i la classificació, tant d’aquest any com d’edicions anteriors.
Com no podia ser d’altra manera, el guanyador ha estat el mateix de l’any passat Kilian Jornet, que amb un temps de 3h59’33″ ha superat a Raúl García Castán per 12″. Tercer ha estat Helmut Schiessl a més de 6′ de Kilian. El final ha estat ajustat, però menys que l’any passat en que Raúl García va veure’s superat per només 6″. Desconec les condicions en que s’ha celebrat la prova, però ni el català ni l’espanyol han pogut superar els seus temps de l’any passat.
Mirant les classificacions he pogut veure el bon resultat del canareu Adolf Aguiló a qui felicitem per la molt meritòria 28a posició amb 4h40’12″ millorant per més de 2 minuts el temps de l’any passat en que va ocupar el 29è lloc. També m’ha cridat l’atenció el 3r classificat de l’any passat, Zuhatiz Ezpeleta Iturbe que la setmana passada va fer una exhibició guanyant la cursa de Paüls i que no ha corregut la Zegama d’aquest any.

Pel que fa a natros, una altra setmana atípica. El dimarts no vam poder entrenar per causa major. El dijous vam anar F, F i jo fins a la Cogula i vam baixar pel Lligallo de les Pedreres. Recorregut bonic i ràpid, van ser uns 10,5 km en una horeta, però apretant al tram final de la pujada i durant la baixada per descansar als trams plans del principi i del final. Aquest va ser l’únic entrenament que vam fer en grup ja que hem anat pel nostre compte la resta de la setmana. Jo vaig fer 30 minuts bastant intensos d’el·líptica el dissabte que em van servir per agafar gana per la paella que ens vam menjar a Riumar. Precisament la paella i les 4 o 5 cerveses que van caure al llarg del dia m’han obligat a sortir aquest matí. El recorregut que m’he marcat abans de sortir del llit era molt ambiciós, però he tardat massa a sortir i s’ha posat a ploure en força. Després s’ha llevat la resta de la família i encara m’he endarrerit més. No parava de ploure però s’havia de sortir, així que a quarts de 12 sortia de casa. He pensat un recorregut més modest (Lligallo de les Pedreres-Sal-Lligallo-Cogula-depuradora) i m’he marcat el repte de no parar de córrer en cap moment. Repte fàcil però s’havia d’assolir i ho he fet. Això ha estat el millor del dia, juntament amb el bon ritme des de dalt de la Cogula fins l’antiga carretera d’Alcanar. Després he fet una mica de submarinisme al pas subterrani de la variant d’Ulldecona i cap a casa a dutxar-me i treure’m el fang de les cames. Al final podeu vore una imatge amb els detalls de la sortida d’avui.
Durant la setmana continuaran les entregues de la crònica de Paüls i si algú vol escriure la seua i que la publiquéssem només heu d’enviar-la a sudactiu@gmail.com i en breu la veureu publicada.

Bona nit.

Abans de continuar amb les entregues de la crònica de Paüls, un ràpid apunt per comentar el cap de setmana.

Comencem pel més important, un dels esdeveniments de l’any quan parlem de curses de muntanya, la marató Zegama-Aizkorri. Prova duríssima, que aquest any era el campionat d’Europa de curses de muntanya. Podeu visitar la web de la prova per conèixer-ne tots els detalls i la classificació, tant d’aquest any com d’edicions anteriors.
Com no podia ser d’altra manera, el guanyador ha estat el mateix de l’any passat Kilian Jornet, que amb un temps de 3h59’33″ ha superat a Raúl García Castán per 12″. Tercer ha estat Helmut Schiessl a més de 6′ de Kilian. El final ha estat ajustat, però menys que l’any passat en que Raúl García va veure’s superat per només 6″. Desconec les condicions en que s’ha celebrat la prova, però ni el català ni l’espanyol han pogut superar els seus temps de l’any passat.
Mirant les classificacions he pogut veure el bon resultat del canareu Adolf Aguiló a qui felicitem per la molt meritòria 28a posició amb 4h40’12″ millorant per més de 2 minuts el temps de l’any passat en que va ocupar el 29è lloc. També m’ha cridat l’atenció el 3r classificat de l’any passat, Zuhatiz Ezpeleta Iturbe que la setmana passada va fer una exhibició guanyant la cursa de Paüls i que no ha corregut la Zegama d’aquest any.

Pel que fa a natros, una altra setmana atípica. El dimarts no vam poder entrenar per causa major. El dijous vam anar F, F i jo fins a la Cogula i vam baixar pel Lligallo de les Pedreres. Recorregut bonic i ràpid, van ser uns 10,5 km en una horeta, però apretant al tram final de la pujada i durant la baixada per descansar als trams plans del principi i del final. Aquest va ser l’únic entrenament que vam fer en grup ja que hem anat pel nostre compte la resta de la setmana. Jo vaig fer 30 minuts bastant intensos d’el·líptica el dissabte que em van servir per agafar gana per la paella que ens vam menjar a Riumar. Precisament la paella i les 4 o 5 cerveses que van caure al llarg del dia m’han obligat a sortir aquest matí. El recorregut que m’he marcat abans de sortir del llit era molt ambiciós, però he tardat massa a sortir i s’ha posat a ploure en força. Després s’ha llevat la resta de la família i encara m’he endarrerit més. No parava de ploure però s’havia de sortir, així que a quarts de 12 sortia de casa. He pensat un recorregut més modest (Lligallo de les Pedreres-Sal-Lligallo-Cogula-depuradora) i m’he marcat el repte de no parar de córrer en cap moment. Repte fàcil però s’havia d’assolir i ho he fet. Això ha estat el millor del dia, juntament amb el bon ritme des de dalt de la Cogula fins l’antiga carretera d’Alcanar. Després he fet una mica de submarinisme al pas subterrani de la variant d’Ulldecona i cap a casa a dutxar-me i treure’m el fang de les cames. Al final podeu vore una imatge amb els detalls de la sortida d’avui.
Durant la setmana continuaran les entregues de la crònica de Paüls i si algú vol escriure la seua i que la publiquéssem només heu d’enviar-la a sudactiu@gmail.com i en breu la veureu publicada.

Bona nit.