Frosty: Durant la setmana prèvia a l’esdeveniment, quant disminueix el teu entrenament?
Kilian: M’entreno normalment fins aproximadament els dimecres. Llavors en general el dijous faig un entrenament fàcil de 60-90 minuts, el divendres descanso i el dissabte uns 30 minuts. Si es tracta d’una carrera més llarga, de 100 quilòmetres o més intento descansar més.

Frosty: Fas alguna ‘tempo’ o sessions de velocitat?
Kilian: En general, en els dies previs a la carrera faig 2×5 minuts progressius cada vegada més ràpid en pendent on es pugui córrer. No massa inclinada, però suficient per elevar el ritme cardíac, això em dona una mica de velocitat a les cames i més que res em prepara la ment.

Frosty: Carregues “carboni”? (dieta dissociada)
Kilian: No, només menjo normalment. El cos no està acostumat a proveir-se de tan grans quantitats d’hidrats de carboni i llavors ha de fer un sobre-esforç per processar-los. No acostumo a esmorzar, però faig un gran dinar i sopo pasta.

Frosty: Prens més líquids abans de la carrera?
Kilian: Potser una mica més d’aigua, especialment aigua mineral o amb gas, però mai bec electròlits.

Frosty: Si has de viatjar fins al lloc de la carrera, quants dies abans t’agrada arribar?
Kilian: Si conec el recorregut i no he de viatjar molt lluny un o dos dies abans és suficient. Però depèn de moltes coses. Si no conec el recorregut m’agrada arribar abans i fer un reconeixement. Si les condicions climàtiques són diferents del que estic acostumat, és a dir altituds molt altes o molt calorós i sec, m’agrada arribar abans per poder aclimatar-me. Si tinc un vol de llarga distància m’agrada disposar de molt de temps per recuperar-me del jet lag. Però el més important és relaxar-se i evitar l’estrès.

Frosty: Com et prepares mentalment per a una carrera.
Kilian: La millor manera és conèixer el recorregut, per tant, si és possible un reconeixement és realment beneficiós. També veure i memoritzar el mapa de la cursa i els perfils, les altures i avituallaments. Si es tracta d’una carrera molt llarga escric a quins quilòmetres estan tots els avituallaments i el temps en el que espero estar allí.

Frosty: Què menges abans de la cursa?
Kilian: En general, tinc trossos de pa amb Nutella unes 2.5-3 hores abans. Si és molt d’hora al matí prenc un batut energètic, però no gaire, per tenir temps de digerir-ho per l’inici de la cursa.

Frosty: I durant la cursa?
Kilian: En general prenc un gel cada 40 minuts, o just abans de començar una gran pujada. Si fa molta calor em prenc una pastilla de sals cada hora. En les carreres molt llargues, és a dir 20 hores o + bec aliments líquids i menjo entrepans de pernil i formatge fins arribar a les últimes 5 hores quan començo a menjar gels.

Frosty: Com escalfes abans de la cursa?
Kilian: m’agrada escalfar-me durant uns 40 minuts: 20 minuts de trot suau, 5-10 minuts d’estiraments dinàmics amb ràfegues de 3×5 segons, i després 10 minuts més de jogging fàcil. Si és per a una cursa molt llarga no escalfo molt, potser només alguns estiraments dinàmics.

Frosty: Et poses nerviós?
Kilian: Entre córrer i esquiar competeixo al voltant de 45-50 vegades l’any. Estic tan acostumat a les carreres que realment no em poso nerviós, m’emocioni i ja està. Si que hi ha més tensió en l’inici de les proves d’esquí ja que hi ha molt de pensar.

Frosty: Què fas per a la recuperació després de la cursa?
Kilian: Em relaxo, bec molta aigua i, de vegades, electròlits, batuts de proteïnes i molta pasta.

Kilian: Bona sort a tots els que estan competint en les Salomon Trail Running Series de Mount Macedon aquest cap de setmana. Bitumen is Boring!

 

Bona entrevista, no? Què en penseu?

Agus

Però contestant al títol del post, Hi ha vida després del Mont Blanc, i tant si n’hi ha. Aquesta setmana que ve tenim cursa a Falset el dia 11 i a Catí el 13 així que qui no corre és perquè no vol. Animeu-vos i entreneu de valent que a final de mes (28 de setembre) hem d’anar a Alcanar i el 19 d’octubre tots a la nostra Primera Cursa. Tenim una tardor plena de curses (per exemple el 12 d’octubre a Tivissa), amb les quatre que ens queden del circuit i altres que m’he deixat.

Ànims, salut i cames!!

A continuació us afegim uns vídeos propietat de l’oficina de turisme de Chamonix amb alguns moments de la cursa. Impressionant el moment de l’arribada, INDESCRIPTIBLE!!!

ARRIBADA

Vídeo extret de la web de Chamonix

KILIAN DURANT LA CURSA

Comencem pel més important, un dels esdeveniments de l’any quan parlem de curses de muntanya, la marató Zegama-Aizkorri. Prova duríssima, que aquest any era el campionat d’Europa de curses de muntanya. Podeu visitar la web de la prova per conèixer-ne tots els detalls i la classificació, tant d’aquest any com d’edicions anteriors.
Com no podia ser d’altra manera, el guanyador ha estat el mateix de l’any passat Kilian Jornet, que amb un temps de 3h59’33″ ha superat a Raúl García Castán per 12″. Tercer ha estat Helmut Schiessl a més de 6′ de Kilian. El final ha estat ajustat, però menys que l’any passat en que Raúl García va veure’s superat per només 6″. Desconec les condicions en que s’ha celebrat la prova, però ni el català ni l’espanyol han pogut superar els seus temps de l’any passat.
Mirant les classificacions he pogut veure el bon resultat del canareu Adolf Aguiló a qui felicitem per la molt meritòria 28a posició amb 4h40’12″ millorant per més de 2 minuts el temps de l’any passat en que va ocupar el 29è lloc. També m’ha cridat l’atenció el 3r classificat de l’any passat, Zuhatiz Ezpeleta Iturbe que la setmana passada va fer una exhibició guanyant la cursa de Paüls i que no ha corregut la Zegama d’aquest any.

Pel que fa a natros, una altra setmana atípica. El dimarts no vam poder entrenar per causa major. El dijous vam anar F, F i jo fins a la Cogula i vam baixar pel Lligallo de les Pedreres. Recorregut bonic i ràpid, van ser uns 10,5 km en una horeta, però apretant al tram final de la pujada i durant la baixada per descansar als trams plans del principi i del final. Aquest va ser l’únic entrenament que vam fer en grup ja que hem anat pel nostre compte la resta de la setmana. Jo vaig fer 30 minuts bastant intensos d’el·líptica el dissabte que em van servir per agafar gana per la paella que ens vam menjar a Riumar. Precisament la paella i les 4 o 5 cerveses que van caure al llarg del dia m’han obligat a sortir aquest matí. El recorregut que m’he marcat abans de sortir del llit era molt ambiciós, però he tardat massa a sortir i s’ha posat a ploure en força. Després s’ha llevat la resta de la família i encara m’he endarrerit més. No parava de ploure però s’havia de sortir, així que a quarts de 12 sortia de casa. He pensat un recorregut més modest (Lligallo de les Pedreres-Sal-Lligallo-Cogula-depuradora) i m’he marcat el repte de no parar de córrer en cap moment. Repte fàcil però s’havia d’assolir i ho he fet. Això ha estat el millor del dia, juntament amb el bon ritme des de dalt de la Cogula fins l’antiga carretera d’Alcanar. Després he fet una mica de submarinisme al pas subterrani de la variant d’Ulldecona i cap a casa a dutxar-me i treure’m el fang de les cames. Al final podeu vore una imatge amb els detalls de la sortida d’avui.
Durant la setmana continuaran les entregues de la crònica de Paüls i si algú vol escriure la seua i que la publiquéssem només heu d’enviar-la a sudactiu@gmail.com i en breu la veureu publicada.

Bona nit.

Comencem pel més important, un dels esdeveniments de l’any quan parlem de curses de muntanya, la marató Zegama-Aizkorri. Prova duríssima, que aquest any era el campionat d’Europa de curses de muntanya. Podeu visitar la web de la prova per conèixer-ne tots els detalls i la classificació, tant d’aquest any com d’edicions anteriors.
Com no podia ser d’altra manera, el guanyador ha estat el mateix de l’any passat Kilian Jornet, que amb un temps de 3h59’33″ ha superat a Raúl García Castán per 12″. Tercer ha estat Helmut Schiessl a més de 6′ de Kilian. El final ha estat ajustat, però menys que l’any passat en que Raúl García va veure’s superat per només 6″. Desconec les condicions en que s’ha celebrat la prova, però ni el català ni l’espanyol han pogut superar els seus temps de l’any passat.
Mirant les classificacions he pogut veure el bon resultat del canareu Adolf Aguiló a qui felicitem per la molt meritòria 28a posició amb 4h40’12″ millorant per més de 2 minuts el temps de l’any passat en que va ocupar el 29è lloc. També m’ha cridat l’atenció el 3r classificat de l’any passat, Zuhatiz Ezpeleta Iturbe que la setmana passada va fer una exhibició guanyant la cursa de Paüls i que no ha corregut la Zegama d’aquest any.

Pel que fa a natros, una altra setmana atípica. El dimarts no vam poder entrenar per causa major. El dijous vam anar F, F i jo fins a la Cogula i vam baixar pel Lligallo de les Pedreres. Recorregut bonic i ràpid, van ser uns 10,5 km en una horeta, però apretant al tram final de la pujada i durant la baixada per descansar als trams plans del principi i del final. Aquest va ser l’únic entrenament que vam fer en grup ja que hem anat pel nostre compte la resta de la setmana. Jo vaig fer 30 minuts bastant intensos d’el·líptica el dissabte que em van servir per agafar gana per la paella que ens vam menjar a Riumar. Precisament la paella i les 4 o 5 cerveses que van caure al llarg del dia m’han obligat a sortir aquest matí. El recorregut que m’he marcat abans de sortir del llit era molt ambiciós, però he tardat massa a sortir i s’ha posat a ploure en força. Després s’ha llevat la resta de la família i encara m’he endarrerit més. No parava de ploure però s’havia de sortir, així que a quarts de 12 sortia de casa. He pensat un recorregut més modest (Lligallo de les Pedreres-Sal-Lligallo-Cogula-depuradora) i m’he marcat el repte de no parar de córrer en cap moment. Repte fàcil però s’havia d’assolir i ho he fet. Això ha estat el millor del dia, juntament amb el bon ritme des de dalt de la Cogula fins l’antiga carretera d’Alcanar. Després he fet una mica de submarinisme al pas subterrani de la variant d’Ulldecona i cap a casa a dutxar-me i treure’m el fang de les cames. Al final podeu vore una imatge amb els detalls de la sortida d’avui.
Durant la setmana continuaran les entregues de la crònica de Paüls i si algú vol escriure la seua i que la publiquéssem només heu d’enviar-la a sudactiu@gmail.com i en breu la veureu publicada.

Bona nit.