SudActiu

Archive for the ‘Kilian Jornet’ Category

Com els runners som gent molt desperta i que ens agrada aprendre de tothom, quan parla el nostre referent número 1 escoltem i mirem d’aplicar-nos tot el que podem. A continuació us copiem una entrevista que li ha fet Anna Frost (companya d’ell al Team Salomon Internacional) a Kilian Jornet, amb una traducció nostra (lliure) i que han publicat a la pàgina de Facebook de Salomon.

Frosty: Durant la setmana prèvia a l’esdeveniment, quant disminueix el teu entrenament?
Kilian: M’entreno normalment fins aproximadament els dimecres. Llavors en general el dijous faig un entrenament fàcil de 60-90 minuts, el divendres descanso i el dissabte uns 30 minuts. Si es tracta d’una carrera més llarga, de 100 quilòmetres o més intento descansar més.

Frosty: Fas alguna ‘tempo’ o sessions de velocitat?
Kilian: En general, en els dies previs a la carrera faig 2×5 minuts progressius cada vegada més ràpid en pendent on es pugui córrer. No massa inclinada, però suficient per elevar el ritme cardíac, això em dona una mica de velocitat a les cames i més que res em prepara la ment.

Frosty: Carregues “carboni”? (dieta dissociada)
Kilian: No, només menjo normalment. El cos no està acostumat a proveir-se de tan grans quantitats d’hidrats de carboni i llavors ha de fer un sobre-esforç per processar-los. No acostumo a esmorzar, però faig un gran dinar i sopo pasta.

Frosty: Prens més líquids abans de la carrera?
Kilian: Potser una mica més d’aigua, especialment aigua mineral o amb gas, però mai bec electròlits.

Frosty: Si has de viatjar fins al lloc de la carrera, quants dies abans t’agrada arribar?
Kilian: Si conec el recorregut i no he de viatjar molt lluny un o dos dies abans és suficient. Però depèn de moltes coses. Si no conec el recorregut m’agrada arribar abans i fer un reconeixement. Si les condicions climàtiques són diferents del que estic acostumat, és a dir altituds molt altes o molt calorós i sec, m’agrada arribar abans per poder aclimatar-me. Si tinc un vol de llarga distància m’agrada disposar de molt de temps per recuperar-me del jet lag. Però el més important és relaxar-se i evitar l’estrès.

Frosty: Com et prepares mentalment per a una carrera.
Kilian: La millor manera és conèixer el recorregut, per tant, si és possible un reconeixement és realment beneficiós. També veure i memoritzar el mapa de la cursa i els perfils, les altures i avituallaments. Si es tracta d’una carrera molt llarga escric a quins quilòmetres estan tots els avituallaments i el temps en el que espero estar allí.

Frosty: Què menges abans de la cursa?
Kilian: En general, tinc trossos de pa amb Nutella unes 2.5-3 hores abans. Si és molt d’hora al matí prenc un batut energètic, però no gaire, per tenir temps de digerir-ho per l’inici de la cursa.

Frosty: I durant la cursa?
Kilian: En general prenc un gel cada 40 minuts, o just abans de començar una gran pujada. Si fa molta calor em prenc una pastilla de sals cada hora. En les carreres molt llargues, és a dir 20 hores o + bec aliments líquids i menjo entrepans de pernil i formatge fins arribar a les últimes 5 hores quan començo a menjar gels.

Frosty: Com escalfes abans de la cursa?
Kilian: m’agrada escalfar-me durant uns 40 minuts: 20 minuts de trot suau, 5-10 minuts d’estiraments dinàmics amb ràfegues de 3×5 segons, i després 10 minuts més de jogging fàcil. Si és per a una cursa molt llarga no escalfo molt, potser només alguns estiraments dinàmics.

Frosty: Et poses nerviós?
Kilian: Entre córrer i esquiar competeixo al voltant de 45-50 vegades l’any. Estic tan acostumat a les carreres que realment no em poso nerviós, m’emocioni i ja està. Si que hi ha més tensió en l’inici de les proves d’esquí ja que hi ha molt de pensar.

Frosty: Què fas per a la recuperació després de la cursa?
Kilian: Em relaxo, bec molta aigua i, de vegades, electròlits, batuts de proteïnes i molta pasta.

Kilian: Bona sort a tots els que estan competint en les Salomon Trail Running Series de Mount Macedon aquest cap de setmana. Bitumen is Boring!

 

Bona entrevista, no? Què en penseu?

Agus

Fa una setmana que estem tots flipant amb l’UTMB i les proves paral·leles que es van celebrar la setmana passada als voltants de Chamonix. La veritat és que tots els comentaris i elogis es queden curts, tant amb la participació dels i de les atletes ebrencs com del millor esportista català del moment Kilian Jornet. Per completar la informació de l’entrada anterior, aquí podeu enllaçar amb el bloc de la secció de trail de la UEC Tortosa on hi ha diverses entrades dels herois de Tortosa i voltants (no poso cap poble per a que no s’enfade ningú, que segur que me’n deixaria algun). Llegiu-les totes, de veritat que valen la pena i permeten viure (d’alguna manera) el que se sent al participar i superar aquests increïbles reptes. També podeu visitar el bloc dels companys de Xerta que tot i no arribar als Alps, també van superar reptes importants en el GRP, una nova prova (amb dos modalitats) que anirà agafant prestigi ràpidament i que aviat serà una altra clàssica del nostre mon.
Per acabar amb l’UTMB a la web del Temps d’Aventura podeu veure el reportatge de l’UTMB comentat pel Kilian. Parlen una mica a la introducció del programa i passen el reportatge cap al final. Per cert el que li dóna la senyera és un company de la UEC Tortosa (jesusenc si no m’equivoco).

Però contestant al títol del post, Hi ha vida després del Mont Blanc, i tant si n’hi ha. Aquesta setmana que ve tenim cursa a Falset el dia 11 i a Catí el 13 així que qui no corre és perquè no vol. Animeu-vos i entreneu de valent que a final de mes (28 de setembre) hem d’anar a Alcanar i el 19 d’octubre tots a la nostra Primera Cursa. Tenim una tardor plena de curses (per exemple el 12 d’octubre a Tivissa), amb les quatre que ens queden del circuit i altres que m’he deixat.

Ànims, salut i cames!!

A continuació us afegim uns vídeos propietat de l’oficina de turisme de Chamonix amb alguns moments de la cursa. Impressionant el moment de l’arribada, INDESCRIPTIBLE!!!

ARRIBADA

Vídeo extret de la web de Chamonix

KILIAN DURANT LA CURSA

Sembla mentida, però el nostre principal ídol, Kilian Jornet, no és invencible. Aquest passat cap de setmana s’enfrontava amb un altre crack de les muntanyes, l’italià Marco de Gasperi i no va poder superar-lo. El repte era molt peculiar, una prova contrarellotge individual, amb sortida amb una hora de diferència. Es sortia de Balmaseda, un municipi situat a Biscaia, i es pujava i baixava al pic de Kolitza. Total una mica més de 12 km. Kilian era l’aspirant, ja que de Gasperi havia guanyat l’any passat establint un nou rècord.
Les condicions meteorològiques no eren les millors i el temps del Kilian va ser de 53’15″, un bon temps però lluny de la marca de l’any passat, 51’29″. Quedava per veure si la pluja fina i la boira també afectarien al corredor transalpí. La veritat és que no ho van fer, l’italià va volar i va parar el crono en 50’42″, rebaixant el rècord i donant-li al Kilian motius per seguir treballant fort.

Mentre alguns companys disputaran les 24 hores de Futbol Sala, jo marxo a Andorra. Podria ser un cap de setmana de relax al país dels Pirineus després de 5 curses en 6 setmanes però no ho serà. Prement sobre el títol podeu veure què vaig a veure; l’Andorra SkyRace puntuable per a les Buff Sky Runner World Series i que compta amb la participació, entre d’altres de Kilian Jornet, Raúl García o Agustí Roc. He dit que ho vaig a veure, però ho faré des de dins, sent un dels 200 inscrits en la prova.
No tinc cap aspiració, fer-ho el millor possible i veure com respon el cos sortint de 12oo metres i arribant a més de 2700 i tornant a baixar, tot al voltant d’Ordino i trepitjant neu (espero que no molta). Segur que serà una gran experiència i espero que em serveixi per altres proves. Jo, amb acabar i haver-ho donat tot en tinc més que prou, ah! i veure aquestes figures de prop. Aquest és un dels avantatges d’aquest esport nostre, podré particpar en la mateixa prova que els millors del mon (seria com jugar un dos contra dos amb Kobe Bryant i LeBron James o un partit amb Roger Federer) i veure com s’escapen des de la sortida.
Llàstima que les cames no estan en les millors condicions, aquesta setmana vam fer 60 km amb bici de carretera el dilluns i 10 km a peu el dijous. Les sensacions horroroses, només dir-vos que pujar les escales de casa amb Agus al braç ja em cansa, espero recuperar-me una mica més abans del diumenge, encara que un dissabte a Andorra no sembla gaire adequat per descansar (sort que la cartera està buida i no podré comprar molt).
La setmana que ve us explico com ha anat i a veure si tinc bones fotos per fer-vos envejeta.

Abans de continuar amb les entregues de la crònica de Paüls, un ràpid apunt per comentar el cap de setmana.

Comencem pel més important, un dels esdeveniments de l’any quan parlem de curses de muntanya, la marató Zegama-Aizkorri. Prova duríssima, que aquest any era el campionat d’Europa de curses de muntanya. Podeu visitar la web de la prova per conèixer-ne tots els detalls i la classificació, tant d’aquest any com d’edicions anteriors.
Com no podia ser d’altra manera, el guanyador ha estat el mateix de l’any passat Kilian Jornet, que amb un temps de 3h59’33″ ha superat a Raúl García Castán per 12″. Tercer ha estat Helmut Schiessl a més de 6′ de Kilian. El final ha estat ajustat, però menys que l’any passat en que Raúl García va veure’s superat per només 6″. Desconec les condicions en que s’ha celebrat la prova, però ni el català ni l’espanyol han pogut superar els seus temps de l’any passat.
Mirant les classificacions he pogut veure el bon resultat del canareu Adolf Aguiló a qui felicitem per la molt meritòria 28a posició amb 4h40’12″ millorant per més de 2 minuts el temps de l’any passat en que va ocupar el 29è lloc. També m’ha cridat l’atenció el 3r classificat de l’any passat, Zuhatiz Ezpeleta Iturbe que la setmana passada va fer una exhibició guanyant la cursa de Paüls i que no ha corregut la Zegama d’aquest any.

Pel que fa a natros, una altra setmana atípica. El dimarts no vam poder entrenar per causa major. El dijous vam anar F, F i jo fins a la Cogula i vam baixar pel Lligallo de les Pedreres. Recorregut bonic i ràpid, van ser uns 10,5 km en una horeta, però apretant al tram final de la pujada i durant la baixada per descansar als trams plans del principi i del final. Aquest va ser l’únic entrenament que vam fer en grup ja que hem anat pel nostre compte la resta de la setmana. Jo vaig fer 30 minuts bastant intensos d’el·líptica el dissabte que em van servir per agafar gana per la paella que ens vam menjar a Riumar. Precisament la paella i les 4 o 5 cerveses que van caure al llarg del dia m’han obligat a sortir aquest matí. El recorregut que m’he marcat abans de sortir del llit era molt ambiciós, però he tardat massa a sortir i s’ha posat a ploure en força. Després s’ha llevat la resta de la família i encara m’he endarrerit més. No parava de ploure però s’havia de sortir, així que a quarts de 12 sortia de casa. He pensat un recorregut més modest (Lligallo de les Pedreres-Sal-Lligallo-Cogula-depuradora) i m’he marcat el repte de no parar de córrer en cap moment. Repte fàcil però s’havia d’assolir i ho he fet. Això ha estat el millor del dia, juntament amb el bon ritme des de dalt de la Cogula fins l’antiga carretera d’Alcanar. Després he fet una mica de submarinisme al pas subterrani de la variant d’Ulldecona i cap a casa a dutxar-me i treure’m el fang de les cames. Al final podeu vore una imatge amb els detalls de la sortida d’avui.
Durant la setmana continuaran les entregues de la crònica de Paüls i si algú vol escriure la seua i que la publiquéssem només heu d’enviar-la a sudactiu@gmail.com i en breu la veureu publicada.

Bona nit.

Abans de continuar amb les entregues de la crònica de Paüls, un ràpid apunt per comentar el cap de setmana.

Comencem pel més important, un dels esdeveniments de l’any quan parlem de curses de muntanya, la marató Zegama-Aizkorri. Prova duríssima, que aquest any era el campionat d’Europa de curses de muntanya. Podeu visitar la web de la prova per conèixer-ne tots els detalls i la classificació, tant d’aquest any com d’edicions anteriors.
Com no podia ser d’altra manera, el guanyador ha estat el mateix de l’any passat Kilian Jornet, que amb un temps de 3h59’33″ ha superat a Raúl García Castán per 12″. Tercer ha estat Helmut Schiessl a més de 6′ de Kilian. El final ha estat ajustat, però menys que l’any passat en que Raúl García va veure’s superat per només 6″. Desconec les condicions en que s’ha celebrat la prova, però ni el català ni l’espanyol han pogut superar els seus temps de l’any passat.
Mirant les classificacions he pogut veure el bon resultat del canareu Adolf Aguiló a qui felicitem per la molt meritòria 28a posició amb 4h40’12″ millorant per més de 2 minuts el temps de l’any passat en que va ocupar el 29è lloc. També m’ha cridat l’atenció el 3r classificat de l’any passat, Zuhatiz Ezpeleta Iturbe que la setmana passada va fer una exhibició guanyant la cursa de Paüls i que no ha corregut la Zegama d’aquest any.

Pel que fa a natros, una altra setmana atípica. El dimarts no vam poder entrenar per causa major. El dijous vam anar F, F i jo fins a la Cogula i vam baixar pel Lligallo de les Pedreres. Recorregut bonic i ràpid, van ser uns 10,5 km en una horeta, però apretant al tram final de la pujada i durant la baixada per descansar als trams plans del principi i del final. Aquest va ser l’únic entrenament que vam fer en grup ja que hem anat pel nostre compte la resta de la setmana. Jo vaig fer 30 minuts bastant intensos d’el·líptica el dissabte que em van servir per agafar gana per la paella que ens vam menjar a Riumar. Precisament la paella i les 4 o 5 cerveses que van caure al llarg del dia m’han obligat a sortir aquest matí. El recorregut que m’he marcat abans de sortir del llit era molt ambiciós, però he tardat massa a sortir i s’ha posat a ploure en força. Després s’ha llevat la resta de la família i encara m’he endarrerit més. No parava de ploure però s’havia de sortir, així que a quarts de 12 sortia de casa. He pensat un recorregut més modest (Lligallo de les Pedreres-Sal-Lligallo-Cogula-depuradora) i m’he marcat el repte de no parar de córrer en cap moment. Repte fàcil però s’havia d’assolir i ho he fet. Això ha estat el millor del dia, juntament amb el bon ritme des de dalt de la Cogula fins l’antiga carretera d’Alcanar. Després he fet una mica de submarinisme al pas subterrani de la variant d’Ulldecona i cap a casa a dutxar-me i treure’m el fang de les cames. Al final podeu vore una imatge amb els detalls de la sortida d’avui.
Durant la setmana continuaran les entregues de la crònica de Paüls i si algú vol escriure la seua i que la publiquéssem només heu d’enviar-la a sudactiu@gmail.com i en breu la veureu publicada.

Bona nit.