SudActiu

Archive for the ‘Duatló’ Category

El passat diumenge es va celebrar a Amposta la III Duextrem, una prova multidisciplinar que va comptar en una bona participació de SudActius. Com els altres anys, els que vam decidir anar-hi podíem triar entre 4 opcions diferents; d’una banda, es podia fer la Duextrem que combina cursa de muntanya amb recorregut BTT, també es podia fer la cursa per separat, el recorregut BTT sol o bé la marxa.

Com som molt valents i ens agrada provar-ho tot, vam tenir representació en les 4 modalitats. Pel que fa a la BTT, no vam participar natros directament, però hi estaven Lluc i Mingo que van fer aquesta crònica i que també són de casa. A la marxa, hi van participar Juan Garcia i Dani “Base”, que van arribar 2n i 7è respectivament i que en la cara que feien a la zona d’arribada no hi havia dubte que s’ho van passar de conya. A la Cursa Trail hi vam tenir més representació, concretament van ser-hi Toni Fornós (38è), Albert Palacios (50è), Mingo Vidal (52è), Carlos Gabaldà (71è), Ramon Callarisa (83è), Christian Adell (133è) i Josep Fernando, que va haver d’abandonar. El recorregut va estar molt bé, dos pujades llargues i dures al principi, però passant per zones molt emboscades i boniques, baixades tècniques i ràpides i un tram final amb dos pujades no tan llargues però que la calor i el cansament de la primera part van endurir molt. La última baixada des del Montsianell, molt tècnica, i el tram final de tornada a la finca Cabiscol van acabar de definir les classificacions i van posar punt  i final a una bona cursa que va millorant el recorregut cada any.

Per acabar, teníem el Duextrem, la prova reina de diumenge i que recorria gran part del nostre terme en la prova BTT. Hi vam participar Josep Vizcarro (20è), Vicent Vericat (23è) i jo mateix, que vaig acabar 13è el sector Trail però que vaig haver d’abandonar per una caiguda al principi d’aquest tram que em va deixar una mà inútil i, per tant, no podia anar en bici. El Duatló va tornar a ser una prova molt dura, on es sumen esforços i on la calor sempre juga un paper important. Per sort, entre que aquest any havien reduït la distància i que es passava per racons molt coneguts per tots natros, el recorregut es fa més portador, però sempre és un gran repte per als participants.

Així, podem fer una valoració en general molt positiva de la participació de diumenge, només entelada per les caigudes de Mingo, que es va fer mal a un dit de la mà i meua, que vaig tenir un bon cop al genoll i la mà esquerra en la palma destrossada i diversos cops més, però que per sort, ja estem quasi recuperats del tot els dos.

Només ens queda pensar en aquest cap de setmana, en que es celebra una de les proves mítiques de les nostres comarques, la Marxa Nocturna Fredes Paüls i on Lluc i jo marxem a fer la Marxa de Cap de Rec el dissabte i un bon entreno per l‘Andorra Ultra Trail el diumenge. La setmana que ve ja us explicarem que tal ens van.

Agus

Mentre un munt de SudActius estaven prenent els carrers de Tarragona, Lluc i jo desafiàvem el fred i anàvem a Paüls per tindre l’últim contacte competitiu en la muntanya d’aquest 2010. Per motius diferents, però aquest any ni ell ni jo hem pogut fer allò que teníem pensat i, potser per això, hem apurat fins al final la temporada.

A més, teníem l’ocasió de disputar una disciplina diferent, una duatló, i prop de casa, a Paüls, un poble que poc a poc s’està convertint en el paradís dels esports de muntanya a les nostres terres. Ni un ni l’altre arribàvem al nostre millor moment, però la veritat és que ens era bastant igual, anàvem a xalar i estàvem convençuts de que ho faríem.

Pel que ens havien explicat, els trams de córrer no eren massa selectius i la prova es decidiria en el segment de BTT, un recorregut d’una mica més de 17 km amb varietat de terrenys. Amb coneixement de causa, el podem resumir com dos pujades llargues i dures a la part central, amb pujades més curtes però molt explosives al principi i el final i diferents trams de descens, combinant senderes i pistes de gran vellesa i una dificultat que no passava de mitjana. Un circuit on els cracks podien anar molt i molt ràpid i marcar diferències i on els menys cracks (jo inclòs), ho passaríem més mal i veuríem el que costa fer km quan el camí tira cap a dalt.

Tornant una altra vegada a les nostres vivències, va ser un dia genial, amb menys participants dels que solem tenir a les curses, però amb el mateix bon rotllo amb la resta de companys, destacant els amics d’Alcanar i la Sènia, però també la gent de Tivissa, Horta, Tortosa i algun altre que em dec deixar (menció especial per l’organització, que des dels màxims responsables fins a l’últim voluntari ens van atendre perfectament i ens van donar tot el seu calor tot i la frescor de l’ambient).

La competició en si no va passar de regular. Jo vaig començar fort la cursa a peu, però només pujar a la bici i anar de la pista a la plaça de l’Ajuntament ja vaig veure que em tocaria patir. En cap moment vaig trobar un ritme còmode i només vaig aconseguir anar mitjanament ràpid quan tenia algú prop. Quan finalment em tocava afrontar l’última pujada del sector de bici vaig fer un últim esforç que va resultar ser contraproduent, agreujant un petit dolor als isquiotibials que va convertir-se en una forta rampa a la baixada final cap a Paüls i que encara arrossego ara. Per la seua banda, Lluc va sortir una mica més tranquil corrent, però de seguida em va passar amb la bici i va tirar avant. Tot i això, es va notar una mica pesat i sense la xispa que et dóna la competició i això va evitar que ho fes millor i pogués avançar més posicions. Amb tot, vam acabar contents com sempre amb uns temps de:

12è Lluc Maresma 2h16’42″
16è Agus Juan-Camps 2h22’54″

Al acabar, vam ser dels últims de poder gaudir d’una dutxa calenteta, vam carregar les bicis i vam anar a la plaça a menjar-nos el plat de macarrons que ens tenien preparat i a gaudir de l’entrega de premis i el sorteig de regals, on Lluc va tindre la sort d’endur-se un petit obsequi. Va ser un final perfecte a un molt bon matí de muntanya, a una duatló que intentarem repetir en futures, i esperem que exitoses, edicions, i a una temporada 2010 amb molts bons moments.

Agus

Crònica

Uffff, si algú no sabia perquè se diu DuEXTREM només cal que m’ho pregunte! Quina prova tan dura, quin patiment i què bonic és quan veus que l’acabaràs, que l’esforç ha valgut la pena i que ja en tens una altra per explicar.

Comencem pel principi. La gent de Mont-Bike mos van preparar un diumenge d’estos que es diuen completets. Vols córrer? Cursa Trail. Trobes que farà massa calor? Marxa. Lo teu és la bici? Volta al Montsià en BTT. Estàs grillat, no saps escollir o tens temps lliure? Duextrem!!

Natros, com som un poble amb una mica de tot i equilibrats vam tenir gent a cada modalitat. A vore si no em deixo a ningú: Vizqui i Guti a la BTT, Albert, Tito, Joan, Encarna, Desiré, Neus G. i Neus V.  a la marxa, Feliu, Juanjo i Mon a la Cursa i Carlos, Paco i jo (Agus) a la Duextrem.

El dia va acompanyar(?) i no vam patir massa fred(?). Bromes a part, tot i el Sol i la calor, vam tenir relativa sort, ja que durant la setmana havia plogut i les temperatures, tot i ser ple estiu, no van ser de record (uns 32-33º de màxima a la duatló). Els recorreguts, van ser molt bons, racons bonics, vistes impressionants, trams ràpids, trams tècnics, bones ombres i suficient duresa per xalar amunt i avall. Natros vam tenir de tot; debuts, tornades després de molt de temps, alguns dels habituals i algun inscrit d’última hora que al final no va poder venir (urgències animals!!).

Per variar, també vam tenir resultats de tots tipus, molt bons temps a la marxa, Paco com sempre impressionant (primer de la categoria a la Duatló i segon a la Cursa Trail), d’altres més o menys en la línia habitual i els debutants molt contents tot i que això és una mica més dur del que sembla des de fora.

Pel que fa a mi, vaig acabar i això, que inicialment era el meu únic objectiu, després del que em va costar, s’ha transformat en un gran èxit. Aquest últim mes havia tingut coses que fer més importants que entrenar (sí, n’hi ha alguna i ara m’ha tocat) i em vaig apuntar per treure’m l’espineta de l’any passat com fos. Així que vaig sortir a córrer en ganes però sense posar aquell puntet de més que sempre tenim, vaig agafar la bici en calma total, tanta que quasi em quedo a esmorzar al primer avituallament, vaig anar fent maleint no tenir ni un km còmode, vaig tornar a relaxar-me al Mas de Mulet, vaig patir de valent amb els frens a la baixada cap al ciment, vaig tornar a maleir el recorregut (per dur), em vaig animar pujant per asfalt, per tornar a barallar-me en la bici just al moment que m’agafava Paco. A partir d’allí, xerrant i anant fent km, apretant les dents per a que no em deixés (té molta més tècnica que jo i anava molt bé), cuidant les cames per evitar més calambres i esperant la baixada del GR per tenir garantit ser un Finisher.

Quan vam arribar a l’asfalt vam tornar a pegar-li una mica de canya per mantenir la posició, moment que els calambres es van apoderar de Paco, que va acabar convencent-me que el deixés i que ja arribaria com fos (tenia gent de l’organització en ell, no el vaig abandonar sol). Total, que vam arribar en un minut de diferència després de fer tota la part final junts

En definitiva, un gran diumenge el que ens van organitzar els companys ampostins, una organització de la qual no tinc CAP queixa i un gran repte, que demana arribar molt preparat si no vols que la duresa et supere.

Classificacions:

Duatló

Cursa

BTT

Marxa

Fotos:

Flickr – Ferran Vidal

Picasa – Carlos i Tere

(foto de la duatló de Balaguer, el passat desembre)

El proper dissabte 20 de juny a les 17:00 comença la primera duatló de Sant Joan, una de les pioneres a les nostres terres i que té per objectiu apropar a tots els amants de la bici i del corre en el descobriment d’aquesta nova disciplina.

Des d’aquí us animem a tots i totes que us apunteu i experimenteu les sensacions que comporta el corre – bici – corre. De ben segur que us agradarà i que per l’any vinent repetireu.

Per acabar recalcar que és popular, adaptada a la modalitat sprint (4’5km -14 km -4 km) i que al finalitzar la prova hi haurà un refigieri per a tothom en carn torrada i cervesetes ben fresquetes.

Encara sou a temps d’apuntar-vos, deixarem les inscripcions obertes fins divendres!!!! BONA SORT A TOTHOM…

Cap de setmana rebossant d’activitat. L’equip es va fent gran i ja som prous per anar a 3 llocs diferents per a 3 proves ben diferents i tornar a casa tots contents i portant el nostre nom allà on faigue falta.
Com deien abans de les polítiques d’igualtat i el feminisme, les dones primer. Ahir diumenge, Núria va anar a Jesús per representar-nos a la primera edició de la mitja i 10.000 de Jesús. Per no deixar malament a la resta de participants de la mitja va córrer els 10.000 i va aconseguir l’objectiu de baixar de l’hora parant el temps en poc més de 56 minuts.
Seguim pels que van haver de fer més quilòmetres per poder córrer. Concretament 480 km per arribar fins a Donostia i barrejar-se entre gairebé 14.000 persones amb ganes de recòrrer els 20 km que separen la frontera administrativa entre Euskadi i França de Donostia a la famosa Behobia – San Sebastián. Aquí podeu veure els seus resultats, encara que en aquesta cursa el més important és l’ambient que s’hi respira, difícil de descriure però que segur que us explicaran amb tots els detalls els particpants locals.