SudActiu

Archive for the ‘curses de muntanya’ Category

No sé si n’esteu al corrent, però hi ha hagut una mica (poca) de polèmica sobre la gent que es va perdre al tram final de la cursa de la Pobla de Massaluca. Us copio un escrit del president de l’Associació de Curses per a que tothom estigue al corrent de què ha passat i què s’ha decidit:

Hola gent,

Sóc Jordi Bort. Ara que veig que s’ha calmat la cosa i tot torna al seu lloc us explico un poc com va anar la història.

En la cursa de la Pobla de Massaluca un grup de gent es perd i arriben a meta en sentit contrari. Totes les versions apunten a que van fer entre 2 i 3 km més. La comissió del reglament es va reunir al finalitzar la cursa, amb el President de l’Associació, el Director de la cursa i algun participant.

En efecte, els participants han fet més volta, Ja que dos participants que anaven més o menys junts, el que és perd es retrassa vora els 10 minuts de l’altre, i no creiem que un ho faci voluntariament això, a més perquè no hi havia manera de retallar distància per on s’havien perdut. Per tant, pensem que aquests ja “s’han fotut” prou per damunt eliminar-los. Recordem que un dels objectius de la Lliga és fomentar la participació i reconèixer l’esforç dels participants.

De tot això, l’Associació Esportiva Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre, i el comitè del reglament en prenem nota i treballarem per a solucionar d’avantmà futurs problemes d’aquests tipus, per evitar que es repeteixin. En la pròxima reunió que convocarem al juny ja parlarem d’aquests temes per millorar-los, i si és necessari afegir algun punt al reglament per a que aquestes incidències estiguin regulades.

Des de l’Associació i també en nom de la cursa us demanem disculpes per la nostra part i aprofitem per avisar a les pròximes curses ques estiguin al corrent d’aquestes petites incidències, per tal de millorar la Lliga de Curses.

Moltes gràcies

Jordi Bort

Salut amics!

Què pot portar un dels diumenges mes freds de l’any a dos joves falduts a despertar-se a les 5.30 del mati i sortir cap a Sogorb? Encara que semble mentida, el motiu no era d’altre que anar a córrer més de 42 km per muntanya, o el que és el mateix, anar a patir entre 4 i 6 hores. Patir però també gaudir, integrar-te a la natura, enfrontar-te al fred, als desnivells, a les roques i fang i fer-ho conjuntament amb prop de 600 bojos més.

I això és el que vam fer Lluc i jo. Vam arribar a Sogorb abans de les 8, el termometre marcava 1 grau i costava motivar-se per començar la marató. Però ho vam fer i a les 9 sortíem a córrer. Els dos vam patir bastant; jo vaig tenir mal de panxa fins als 25 km i algun calambre al final, mentre que Lluc va tenir problemes als bessons des del km 21. El bo és que tots dos vam poder acabar, contents amb l’experiència i esperant poder tornar a una de les proves més famoses dintre del calendari de curses de muntanya.

La classificació va ser la següent, destacant les posicions del canareu Adolf Aguiló (4rt) i del tortosí Oscar Piñol (7è):

A mesura que tinguem alguna fotografia l’anirem afegint i podeu trobar una crònica més personal aquí.

L’altre dia, mentre anàvem entrenant / xerrant vaig comentar-los a Feliu i Omar (me penso que era en ells que ho vaig comentar) que amb tot el que està aconseguint, Kilian Jornet hauria de ser un referent de l’esport nacional (aquí també ho vaig escriure). Uns dies després vaig veure la classificació de la Ben Nevis i encara ho vaig tindre més clar.
Aquesta competició és la cursa de muntanya més antiga, els anglesos la consideren la més dura del món (encara que no ho sigui) i consisteix en pujar el cim més alt de Gran Bretanya i baixar-lo, sense marcar i amb unes condicions meteorològiques que solen ser molt dures.
Doncs bé, una carrera amb aquest pedigree i que aquest any forma part de les Buff SkyRunner World Series va presentar la següent classificació general final en categoria masculina:

1. Agusti ROC 1h29:12
2. Rob JEBB 1h29:25
3. Tofol CASTANYER 1h32:26
4. Ricky LIGHTFOOT 1h32:44
5. Jessed HERNANDEZ 1h33:45

Queda dit, a veure si algú en pren nota i sino, natros seguirem practicant la nostra passió, gaudint del nostre territori i superant els petits reptes que ens motiven als moments difícils.

Per cert, en categoria femenina l’andorrana Stephanie Jimenez va aconseguir la segona posició i segueix optant a la victòria final de les WS. Des d’aquí li desitgem tota la sort i les forces del món per aconseguir-ho a l’última prova que es celebrarà a Pasturo, Lecco (Italia). Que no se m’enfade cap atleta d’aquí, però des de la cursa de Vallnord en que vam poder compartir taula amb ella sempre m’alegro especialment dels seus èxits.

(Imatge de buffskyrunner.com)