Com som molt valents i ens agrada provar-ho tot, vam tenir representació en les 4 modalitats. Pel que fa a la BTT, no vam participar natros directament, però hi estaven Lluc i Mingo que van fer aquesta crònica i que també són de casa. A la marxa, hi van participar Juan Garcia i Dani “Base”, que van arribar 2n i 7è respectivament i que en la cara que feien a la zona d’arribada no hi havia dubte que s’ho van passar de conya. A la Cursa Trail hi vam tenir més representació, concretament van ser-hi Toni Fornós (38è), Albert Palacios (50è), Mingo Vidal (52è), Carlos Gabaldà (71è), Ramon Callarisa (83è), Christian Adell (133è) i Josep Fernando, que va haver d’abandonar. El recorregut va estar molt bé, dos pujades llargues i dures al principi, però passant per zones molt emboscades i boniques, baixades tècniques i ràpides i un tram final amb dos pujades no tan llargues però que la calor i el cansament de la primera part van endurir molt. La última baixada des del Montsianell, molt tècnica, i el tram final de tornada a la finca Cabiscol van acabar de definir les classificacions i van posar punt  i final a una bona cursa que va millorant el recorregut cada any.

Per acabar, teníem el Duextrem, la prova reina de diumenge i que recorria gran part del nostre terme en la prova BTT. Hi vam participar Josep Vizcarro (20è), Vicent Vericat (23è) i jo mateix, que vaig acabar 13è el sector Trail però que vaig haver d’abandonar per una caiguda al principi d’aquest tram que em va deixar una mà inútil i, per tant, no podia anar en bici. El Duatló va tornar a ser una prova molt dura, on es sumen esforços i on la calor sempre juga un paper important. Per sort, entre que aquest any havien reduït la distància i que es passava per racons molt coneguts per tots natros, el recorregut es fa més portador, però sempre és un gran repte per als participants.

Així, podem fer una valoració en general molt positiva de la participació de diumenge, només entelada per les caigudes de Mingo, que es va fer mal a un dit de la mà i meua, que vaig tenir un bon cop al genoll i la mà esquerra en la palma destrossada i diversos cops més, però que per sort, ja estem quasi recuperats del tot els dos.

Només ens queda pensar en aquest cap de setmana, en que es celebra una de les proves mítiques de les nostres comarques, la Marxa Nocturna Fredes Paüls i on Lluc i jo marxem a fer la Marxa de Cap de Rec el dissabte i un bon entreno per l‘Andorra Ultra Trail el diumenge. La setmana que ve ja us explicarem que tal ens van.

Agus

En principi havia de ser una excusa, una cursa al Pirineu, a principi de temporada i a un lloc que m’agrada molt i que és ideal per a la família. Vaig intentar animar a la gent, però no ho vaig aconseguir, així que vam muntar un cap de setmana llarg familiar amb una cursa al mig. Durant el Nadal, vaig poder entrenar més del previst, així que a més de turisme, també podia intentar fer una bona cursa; una mica més de pressió, però també més satisfacció i recompensa, som-hi!!

Tot i les nevades de novembre, el Pirineu està més verd i marró que blanc, sembla que la cursa no tindrà allò que la fa especial, però el que ens agrada és córrer i si no pot ser sobre la neu, serà sobre la terra, no ve d’aquí.

El divendres a migdia, sortim amb tot el cotxe carregat. El viatge, com sempre que es va amb nens, s’allarga una mica més de l’esperat, però després d’alguna paradeta d’emergència i d’un aprovisionament a Puigcerdà, arribem al destí. Avui no hi ha temps per res més, sopem i a dormir.

El dissabte el matí es desperta esplèndid, la llum omple l’habitació i, poc a poc, ens anem despertant els 4. Esmorzem i comencem el matí infantil; primer àrea de jocs de Pyrenées-2000 i després a jugar amb un trineu per la neu i fer (o intentar-ho, perquè amb aquesta neu no es podia fer gran cosa) el tradicional ninot. Per acabar el matí, i abans d’anar a dinar, anem a Font-Romeu a recollir el dorsal i la bossa del corredor. Després d’un primer intent amb el francés, apareix un noi que parla català i ens podem entendre (un consell, si aneu fora, intenteu entendre el seu idioma, sempre és millor), ho tinc tot en regla, així que cap a casa i a dinar. Per la tarde ens dividim, jo torno a Font-Romeu per aprofitar la curseta semi-nocturna per estirar les cames, provar tota la roba per a la cursa i conèixer l’espai de sortida i el d’arribada; la resta es queden mig jugant, mig dormint (i 2 contra una, tot s’ha de dir). Jo, en 20 minuts acabo, torno al cotxe i cap a la dutxa, berenar, descansar, sopar, preparar-ho tot per al matí i dormir, que quan desapareix el Sol no és pot fer molta cosa més.

El diumenge comença bé, esmorzo amb temps, repasso mentalment que no em deixi res, m’equipo de dalt a baix primant la velocitat, avui anem a fer-ho bé, així que no cal ni motxilla, ni frontal, ni roba de sobres (ja havia consultat el temps que el risc de tempesta o mal oratge era baixíssim); resultat: pantalons curts amb 4 gels, mini-polaines, samarreta interior, samarreta de màniga curta, manguitos i dos buffs per si de cas. Vaig encertar-la, ni em va faltar ni em va sobrar pràcticament res.

Tocava anar fins a Font-Romeu per a la sortida, però com només teníem un cotxe vaig decidir anar-hi a peu. Eren 3 km que servirien per escalfar, desembossar el nas i treure’m de damunt el fred. Anava bé de temps i al arribar encara estaven donant-nos els últims consells en francés. No vaig entendre res i igual aquí ens van dir que el que havien de ser 4 km abans del Llac de la Bullosa en serien quasi 15, sense avituallaments i amb tota la neu que no hi havia a la resta del recorregut. També potser ens van dir que hi havia molt de gel per tot arreu, algun d’amagat pels senders i que el recorregut passava dels 37,6 als 42 km. Bé, no sé si ho van dir, però era així i de seguida ho vaig notar. Sortida prou tranquil·la i anem trotant per camins i senders. Quan les posicions es van consolidant i va sortint el Sol, aquell moment en que ja busques un bon ritme de creuer, xafo sense adonar-me’n una placa de gel i em rebato contra el terra. Cop fort a la cadera, rascada al genoll i el colze a més del peu xop. M’emprenyo, sobretot pel peu xop però continuo avant, en calent no fa mal i millor no deixar-ho gelar. Torno a buscar el ritme i es va fent un grupet que sembla bo. Però he de tornar a parar, el dipòsit està ple i toca buidar-lo una mica per córrer més cómode. Uff, ara millor, avituallament i baixada per pista negra/roja que aprofito per tornar a agafar al grupet de davant i recuperar forces per al tram fins al gran llac, que jo pensava que eren 4km i que se’m va fer etern. En van ser uns 15, amb neu majoritàriament crosta però també més tova i tot sense avituallaments. Va ser dur, però vaig anar pujant el ritme i avançant a gent, és genial quan et surt una cursa de menys a més. Però no s’havia acabat, després de passar per múltiples i preciosos llacs, que no vaig poder veure bé perquè havies d’anar en 10 ulls per evitar caure (i ni així, em vaig pegar dos nates més per flipar), finalment arribàvem al de la Bullosa, on se’ns ajuntava la gent dels 25km.

Encara quedava cursa, un tram amb una mica de baixada i molt, però molt de gel on no vaig arriscar gens perquè estava cansat de caure, una pujada per la pista que havíem baixat i on vaig anar passant a quasi tots els de la curta que m’havien passat a la baixada anterior i uns últims 5-6 km de baixada des del Roc de la Calma fins a l’arribada. Aquí, tot i l’avís dels isquios que vaig tenir dalt, vaig acabar d’apretar perquè la cursa havia anat bé, tenia una bona posició i, sobretot, m’esperaven Emma, Aguset i Txell baix. Vaig xalar molt aquesta última baixada, passant gent de la curta i amb algun sustet que li donava més emoció a la cosa.

Arribada amb 4h45’53”, 24è provisional (que ha acabat sent 27è per 3 francesos que han aparegut a la classificació definitiva i suposo que van perdre el xip o van agafar el telecadira per pujar) i fotos amb les ferides de guerra i l’emoció als ullets, era la primera vegada que tenia a Txell esperant-me i m’estic tornant un sentimental (me penso que és per culpa d’algú altre que també té blog ).

En resum, que això és més llarg que un dia sense pa, molt bon cap de setmana, segur que tornem a Font-Romeu (o al juliol o l’any que ve), cursa ben muntada però amb aspectes a millorar i content de tornar a córrer pel Pirineu, que de quan en quan és bo sortir del nostre preciós territori!

Uffff, si algú no sabia perquè se diu DuEXTREM només cal que m’ho pregunte! Quina prova tan dura, quin patiment i què bonic és quan veus que l’acabaràs, que l’esforç ha valgut la pena i que ja en tens una altra per explicar.

Comencem pel principi. La gent de Mont-Bike mos van preparar un diumenge d’estos que es diuen completets. Vols córrer? Cursa Trail. Trobes que farà massa calor? Marxa. Lo teu és la bici? Volta al Montsià en BTT. Estàs grillat, no saps escollir o tens temps lliure? Duextrem!!

Natros, com som un poble amb una mica de tot i equilibrats vam tenir gent a cada modalitat. A vore si no em deixo a ningú: Vizqui i Guti a la BTT, Albert, Tito, Joan, Encarna, Desiré, Neus G. i Neus V.  a la marxa, Feliu, Juanjo i Mon a la Cursa i Carlos, Paco i jo (Agus) a la Duextrem.

El dia va acompanyar(?) i no vam patir massa fred(?). Bromes a part, tot i el Sol i la calor, vam tenir relativa sort, ja que durant la setmana havia plogut i les temperatures, tot i ser ple estiu, no van ser de record (uns 32-33º de màxima a la duatló). Els recorreguts, van ser molt bons, racons bonics, vistes impressionants, trams ràpids, trams tècnics, bones ombres i suficient duresa per xalar amunt i avall. Natros vam tenir de tot; debuts, tornades després de molt de temps, alguns dels habituals i algun inscrit d’última hora que al final no va poder venir (urgències animals!!).

Per variar, també vam tenir resultats de tots tipus, molt bons temps a la marxa, Paco com sempre impressionant (primer de la categoria a la Duatló i segon a la Cursa Trail), d’altres més o menys en la línia habitual i els debutants molt contents tot i que això és una mica més dur del que sembla des de fora.

Pel que fa a mi, vaig acabar i això, que inicialment era el meu únic objectiu, després del que em va costar, s’ha transformat en un gran èxit. Aquest últim mes havia tingut coses que fer més importants que entrenar (sí, n’hi ha alguna i ara m’ha tocat) i em vaig apuntar per treure’m l’espineta de l’any passat com fos. Així que vaig sortir a córrer en ganes però sense posar aquell puntet de més que sempre tenim, vaig agafar la bici en calma total, tanta que quasi em quedo a esmorzar al primer avituallament, vaig anar fent maleint no tenir ni un km còmode, vaig tornar a relaxar-me al Mas de Mulet, vaig patir de valent amb els frens a la baixada cap al ciment, vaig tornar a maleir el recorregut (per dur), em vaig animar pujant per asfalt, per tornar a barallar-me en la bici just al moment que m’agafava Paco. A partir d’allí, xerrant i anant fent km, apretant les dents per a que no em deixés (té molta més tècnica que jo i anava molt bé), cuidant les cames per evitar més calambres i esperant la baixada del GR per tenir garantit ser un Finisher.

Quan vam arribar a l’asfalt vam tornar a pegar-li una mica de canya per mantenir la posició, moment que els calambres es van apoderar de Paco, que va acabar convencent-me que el deixés i que ja arribaria com fos (tenia gent de l’organització en ell, no el vaig abandonar sol). Total, que vam arribar en un minut de diferència després de fer tota la part final junts

En definitiva, un gran diumenge el que ens van organitzar els companys ampostins, una organització de la qual no tinc CAP queixa i un gran repte, que demana arribar molt preparat si no vols que la duresa et supere.

Classificacions:

Duatló

Cursa

BTT

Marxa

Fotos:

Flickr – Ferran Vidal

Picasa – Carlos i Tere

Avui toca estar més reposat de lo normal, avui es dia de reflexió però també d’alegria.

Ja ha passat, ja és història i ara ja es pensa en la de l’any vinent. Després de uns quants quilometres de cotxe el divendres fèiem nit a Eriste un poblet a 2 Km de Benasque, tocava descansar, dormir i concentrar-se per a la gran cita de la temporada, però no podíem fer molta concentració ja que justament a Eriste eren festes majors i la orquestra i discoteka mòbil deixava de fer soroll vora les 6 i pico del mati.

Dissabte 8:00 am. Tots els membres de sud actiu sortíem del llit per esmorzar com a campeons, pasta, fruita, sucs, galletes….. era el moment d’omplir els dipòsits per que estarien buits durant molt de temps, primers nervis, primers moments de suport els uns als altres, comparacions de cabirons (osti tu quins cabirons hooooo a veu vist la mare que els va pa……).
9:00 am arribada al pavelló de Benasque, entrega del material, del dorsal, del xip….. ens posem a escriure i contar les calories que portaríem cadascú durant la carrera…..
10.00h ens expliquen l’aventura i ens avisen: previsión lluvia tarde i noche… bé ho complicava una mica però anàvem preparats……….
10.30 Ens acabem de vestir, vaselina per aquí i per allà i ja estàvem preparats.
10.45 Passem tots el control de material i cap a la sortida. Cares de asustats, de nervis, en fi cares de tot……….
10.55h Els organitzadors donen suport moral als atletes, els membres de sud actiu ja estan preparats impossible tornar enrere.
11.00h Comença la gran aventura, sortim de Benasque i amunt, el primer tram de la cursa va per pista en tendència sempre a pujar, comencem a trotar i amunt, la gent animant, el dia esplèndid solet però alhora algo de fresca. Fins al primer punt de control era fàcil però a partir d’allí una pista que cada cop anava inclinant-se més, les vistes brutals i cada cop les rampes més pronunciades, al final de la pista un altre punt de control CORONAS i d’allí un GR en fortes pujades i zones molt tècniques que ens portaven al collado de BALLIBIERNA (2732m) on era el tercer punt de control, una baixada igual o pitjor de tècnica ens portava a LLAUSET. Aquí era el quart punt de control, un cop passat el xip empreníem el mateix camí per on havíem baixat però ara a pujar, rampes considerables, aigua per un tubo i gent que començava a abandonar degut a la duresa del recorregut. Un altre cop coronàvem el BALLIBIERNA (aquí hi havien Guardies Civils de muntanya i mai m’he alegrat tant de vorel’s com este dia), del coll de Ballibierna empreníem la baixada pel mateix GR i ens anàvem crusant a gent que encara la feia pujant. Unes hores de baixada rapídissima i acompanyats d’aigua perquè ja era de tarde i les previsions no fallaven. Passem pel control de CORONAS (ens tapem una mica per evitar xopar-mos) i continuem baixant per pista a gran velocitat i aquí retallem diferencies i avancem a bastanta gent.

Aquí érem tres grups diferenciats: Lluc Maresma ens portava més de 2 hores d’avantatge corria en solitari.  Tres components (Tonya, Pere i Fernando) continuaven darrera nostre a unes 2 hores aproximadament, i el peloton (Furni, Pàmies, Feliu, Mon, Agus i Omar) continuàvem baixant  a gran velocitat fins al primer punt de control SENARTA. Aquí era el final de la primera banya del circuit i d’aquí es començava la segona part. Després del suport de Agus jr, Emma i Pili es continuava pujant per pista, sendera i carretera. Passàvem pels punts de control de BAÑOS DE BENASQUE, per VADO DEL HOSPITAL (aquí els guanyadors ja els vèiem baixar perquè el camí d’anada era el mateix que el de tornada). A VADO  ja eren les 21.00h el cansament era notable, fred, pluja i ment cada cop més febles, aquí la ment de Pàmies li deia prou, però segur que físicament hagués aguantat i de sobres. Abans del Vado ens crusàvem en Lluc i ens animava d’allò més (collons encara esteu aquí, lo menos vos falta una hora i mitja hasta dalt de tot…… això es diu suport jeje) del Vado continuàvem fins la BESURTA  i allí ens esperava un caldito de carn super bo, ens ficàvem roba, frontal, guants….. i amunt faltaven sols 3 Km per arribar al final de la segona banya els AIGUALLUTS. Arribàvem als AIGUALLUTS  sobre les 23.00h. Después de xerrar amb un agent rural de Gandesa, fixar amb el xip, agafar aigua de la riera començàvem el descens, el que havíem pujat ara ho havíem que baixar, pel mateix lloc i a 21 Km de la meta, casi res una mitja marató nocturna.
El ritme de baixada era ràpid, en frontal, per la nit, veient Salamandres per tot arreu…..quina passada.
23.25 arribàvem per segon cop a Besurta un altre cop caldo i abaix…..
00.00 Arribem a VADO
00:45 a BAÑOS, continuàvem la baixada en ganes d’arribar a meta i plorar com a xiquets.
1:15 h passem pels BAÑOS i continuem a un ritme alt baixant i adelantant a gent.
1:40h passem per SENARTA, ultim punt de control, a 6 Km tenim el final, buf……. alegria, ganes de plorar però faltava el final, els últims 6 Kilometres més guapos i que més recordaré, el grupet que havíem format (mon, feliu, agus i omar) xerrant de les colònies, xerrant del passat, d’aventures i desventures i avall adelantant a gent. Toña i Pere continuaven pujant en solitari direcció a BESURTA (lloc on pararien, degut al fred, i molèsties al genoll), Lluc Maresma ja estava dutxat i arreglat esperant-mos a meta, Pàmies devia estar també dutxat i arreglat, Fernando havia parat a SENARTA, la pedregada que van arreplegar, el fred i el cansament el van fer parar en aquell punt, i Furni el portàvem a uns minuts davant nostre, era el moment d’apretar les dents
2:13 arribada a Benasque, l’entrada pels carrers era impactant, llum, civilització, poca gent donant suport però allí estàvem, agafats de la mà, plorant i crusant la línia de meta……. FANTÀSTIC

Gràcies a tots vatros ha estat possible, sense els amics això no s’hagués pogut fer, la ment es la principal responsable i sense el suport segur que no hagués aguantat fins al final, snifffffff,

El dissabte, per anar engrassant, ens tocava el Kilòmetre Vertical. És una cursa molt explosiva, en format contra-rellotge (sortides cada 30 segons) i on ho has de donar tot des del principi. La primera part és la més constant, mentre que a la segona meitat es van combinant trams de molta pendent amb d’altres on es pot córrer. Aquí podeu trobar la classificació completa, amb temps parcials i tot, la classificació local (amb la referència del primer) va quedar així:

• 1.-    Joan Freixa                   29’28″
• 56.- Ramon Torrent            37’32″
• 60.- Agus Juan-Camps       37’59″
• 72.- Lluc Maresma               38’43″

Després del KV vam baixar cap a Benasc, mentre baixàvem vam intentar trobar algun lloc per instal·lar-nos durant la nit, però no vam trobar-ne cap que ens acabés de fer el pes, hauríem de decidir-ho més tard. Una vegada baix, dutxeta, visita a una botiga d’esports i ràpidament a començar a preparar la cursa de l’endemà: cervesetes per Benasc. Teníem poc temps, eren les 9 tocades i a les 10 començava l’entrega de premis i sorteig de material, però teníem feina per fer i ens hi vam posar. La cosa està bé, amb 4 € vam fer 3 rondes, podem estar tranquils que després del Trail de l’Aneto tindrem bones possibilitats d’avituallament.

El sopar va estar bé, però s’havia fet tard i encara no sabíem on dormiríem, això s’anomena previsió. Vam pujar al cotxe i cap amunt. Tot el que havíem vist baixant no ens acabava de fer el pes; que si massa apartat, que si massa a vistes, que si el cotxe no pot entrar per aquí, que si són verdes, que si són madures i ja estàvem a l’aparcament d’Ampriu. I allí ens vam quedar. Vam triar el lloc, mig aparcament, mig camí (al costat de l’edifici de taquilles, etc) i vam començar a muntar la tenda.

Per sort Lluc és un expert muntador i, tot i que la qualitat de les piquetes no era massa elevada i que entre el cansament i les cerveses portàvem una mica de tonteria, la tenda s’aguantava. Unflar els matalassos d’aire ja va portar una mica més de feina, però veníem preparats i una mica abans de la 1 ja teníem la casa a punt. Jo me vaig adormir ràpid, però l’alegria va durar poc. A dos quarts de dos me va despertar el soroll de campanes i xafades per fora de la tenda. Estàvem rodejats de ¿vaques? i pel que semblava no eren massa àgils, ja que anaven tocant la lona de la tenda. Sort que no havíem posat els tensors del toldo, perquè sinó ja estaria enganxat a la cama d’un bitxo d’aquests i corrent per l’aparcament. Al principi la cosa feia gràcia, però quan una xafada quasi ens va anar al damunt la va perdre tota. Uns crits de pastor expert, quatre sorollets i una mica de llum van calmar els ànims i, després de riure una mica més vam seguir dormint (alguns amb més sort que d’altres).

Els animalets van seguir acompanyant-nos tota la nit, o això ens va explicar Mon, perquè jo vaig dormir fins les 6.20 primer i fins les 7.30 després. Quan va començar a arribar gent mos vam acabar de despertar i vam començar a recollir el campament. Esmorzar, recollida de dorsals, cara i dents netes, enviament de correspondència i bus cap a Benasc. Vam esperar pacientment que es fes l’hora de sortir i tanta espera ens va fer sortir nerviosets. El recorregut el teníem clar i es podia dividir fàcilment en parts: de Benasc a Cerler, de Cerler a Ampriu d’Ampriu al Pic Cerler i d’allí fins a meta. La primera part era molt bonica, una sendera que no parava de pujar per dins del bosc, creuant un riuet i amb petits trams per anar recuperant. Aquí vam anar separats. Després passaves per la base de l’estació de Cerler, remuntaves una mica de pista d’esquí fins anar a parar a una pista més suau que ens portava fins Ampriu. Aquesta part la vam fer Mon i jo junts i Lluc una mica més endarrerit però veient-nos de quan en quan. La següent pujada la va començar Ramon al davant, era el tram més dur, però també l’últim de pujada. Així que, donant-ho tot, ens vam anar apropant. Vam passar per dalt davant jo i una mica més endarrerits Mon i Lluc, ja quasi apegats. Primer tram de baixada tècnica, última mini pujada i baixada directa cap a meta. Aquí ens hagués anat millor una baixada més difícil, això de baixar per pista molt inclinada no ho tenim massa entrenat i va ser bastant desastrós. Per sort devien ser uns 2 km i de seguida estàvem baix. Avituallament final, mirada a la classificació, que va quedar així:

• 1.-    Pedro J. Hernández           1:19:02
• 41.- Agus Juan-Camps               1:45:55
• 46.- Lluc Maresma                       1:47:34
• 55.- Ramon Torrent                    1:51:26

entrega de premis i, com no, pasta party. El dia va ser preciós, un sol magnífic i una temperatura, gràcies a l’alçada, agradable.

Ja teníem la feina feta, havíem passat un gran cap de setmana, molt divertit i amb dos curses. L’any que ve toca tornar segur. De baixada vam parar un segon a Benasc per fer uns canvis a la botiga d’esports i fer l’última cerveseta. La setmana que ve tornem a pujar i esperem passar-nos ho igual de bé. La cursa serà més dura, però segur que tindrem un munt de coses per explicar.

Fotos del cap de setmana:

De postre us deixo les Classificacions definitives (amb el tram que han decretat com a neutralitzat restat al final), enllaços a cròniques i fotos i algunes de les meues fotos de l’Ultra:

Mary Ann hold my hand

Corriendo por la sierra

Koalasteam

Obrint Traça

Pel que fa als SudActius vam començar la cursa de manera dispersa. Per una banda Maresma i Agus van començar a tope amb els de davant. Maresma va arribar a Caro amb 2h 25min i entre els 10 primers i Agus en 2h 40min entre els 15 primers. A pocs kms d’haver passat Caro Maresma va haver d’abandonar per problemes musculars, mentre Agus va poder acabar amb una meritòria tretzena posició i amb un temps de somni de 5h15min que rebaixava en 45 minuts l’any anterior.

Els altres tres: Pàmies, Ramon i jo vam decidir en principi de començar-la  junts i anar corrent segons sensacions.  La primera part fins a Caron (26km) la vam realitzar en 3 hores exactes. Un cop a Caro tot i en la pluja vam decidir de continuar i acabar-la, ni per un moment s’ens va passar pel cap abandonar. Així que fet i dit, canvi de camiseta, pastisset cap endins i a seguir els propers 22 kms que ens quedaven fins a Paüls. En aquest segon tram el canareu d’ Hermini es va afegir al grupet i ens va acompanyar fins al final. Vam començar apretant bastant ja que volíem aprofitar els pocs minuts de llum que ens quedaven, a més el fred durant els primers kms era molt béstia i la veritat que vam patir bastant. Un cop passada la pluja i cap al km 32 ens vam perdre, no hi havia manera de trobar el camí i vam estar sobre 15 minuts totalment desorientats anant cap amunt i cap avall. Per sort vam poder veure dos llumetes que s’aproximaven a pocs metres i ens van poder mostrar el camí. Així que finalment vam poder continuar i després d’una baixada apoteòsica i dic apoteòsica perquè entre tots 4 devíem de relliscar i caure com a 50 vegades com a mínim.  Per fi després de 6h30′  vam poder arribar a Paüls i dins del Top 30.

Personalment puc dir que vaig clavar les marques que tenia pensades. Passar per Caro en 3hores i arribar en 6h30′. Un any més una experiènica inolvidable i motivadíssim per a la propera edició.

Felicitar a tots els SudActius, a Kiko pel seu rècord, a Belen pel rècord femení i també a tots els que la van acabar.

ARA US ESPERO A TOTS A LA I DUATLÓ DE SANT JOAN DEL PAS, EL PROPER 20 D’AQUEST MES!!!

ORDRE D’ARRIBADA (complet)

Lloc	Cognoms i nom	temps
1	MARTI BERTOMEU, KIKO	4:07
2	AGUILO BORT, Adolfo	4:33
3	QUEROL HERRERO, Narcis	4:44
14	JUAN-CAMPS CASTELL, Agus	5:16
34	PAMIES CRUAÑES, JORDI	6:30
35	TORRENT BELTRAN, RAMON	6:30
36	FERRE ROIG, Feliu	6:30
56	PRADES SABATER, SANTI	7:08
65	PASTOR RECIO, Ivan	7:36
66	ITARTE VALLS, Dani	7:36
106	CESAR LLOMBART, GERARD	10:05
107	SEGURA SUBIRATS, JOSEP	10:05
170	CASTELL SEGURA, Jordi	13:04
171	CASTELL SEGURA, ENRIC	13:04
172	MARTORELL RUBIO, JORDI	13:04

Ah!! La foto és de la cursa de Paüls i un del llocs més bonics per on passarem.

Bona sort a tothom i a patir que és lo que ens agrada!!!!

Per als de la marxa no hi ha classificació, però veient la llista d’inscrits ja en tenim prou per comprovar que la gent continua movent-se i que som un dels pobles en més participants a les proves del circuit.

Classificacions cursa i inscrits marxa (no han penjat les classificacions).

Durant petits trams del recorregut vaig intercanviar algunes paraules amb gent provinent de Tarragona i de Castelló i tots coincidien amb l’alt nivell organitzatiu que tenim a aquí a les curses de les terres del Sud. Molts prefereixen fer una horeta de cotxe i baixar per aquí baix que quedar-se per la ciutat amb curses multitudinàries i amb menys qualitat que per aquí.

Bueno deixant a banda aquests petits incisos, m’agradaria destacar la gran participació SudActiu-falduda i de germanor (Santi del Mas de Barberans, Carlos d’Amposta i algun més que em deixo) que hem tingut en la 2a edició de les cursa de les Fonts a Xerta. Gairebé una vintena de SudActius envoltats de 230 participants més, originaris de tot arreu vam completar el cartell de la cursa. Amb un recorregut meravellós, però molt dur, tots vam poder acabar la cursa, tret de Tonya que es va lesionar. Des d’aquí enviar molts ànims i que es recupere pronte.

Pel que fa a la carrera va seguir la tònica habitual amb Maresma davant seguit d’Agus a pocs minuts. Tot i això es van adelantar un parell de vegades amb alts i baixos per part dels dos. A veure quin dia arribaran agafats de la maneta com tan li agrada a Fernando, jejejeje. Per darrera Castell i Carrascoso van mantenir un bon duel que va acabar amb Castell mig minut per davant. A continuació i gairebé tot seguits vam arribar tota la trup, amb un intractable Paco Mariné (que va tornar a fer podium), jo mateix (Feliu), Ramón, Santi, Mingo i Omar que vam arribar amb un franja intermitja de 5 minuts. Una mica més detràs van arribar Fornós (que ja va fer cim amb rampes als bessons: fes-te les plantilles….; Fernando, Serrano, Pàmies, Dani, Ivan, Ayuso i David Juan (un altre agermanat de Santa Barbara que hem adoptat).

Classificacions:
1 QUERAL IBAÑEZ, REMIGIO SM 1 VINAROS 2:28:07 (una màquina de Valencianet)
17 MARESMA FELIPO, LLUC SM 13 ULLDECONA 2:54:40
22 JUAN-CAMPS CASTELL, AGUS SM 18 ULLDECONA 3:01:02
37 CASTELL ROIG, JORDI SM 30 ULLDECONA 3:11:34
38 VIZCARRO CARRASCOSO, JOSEP SM 31 ULLDECONA 3:12:02
60 MARINE OLLE, PACO MM 3 ULLDECONA 3:20:28
66 FERRE ROIG, FELIU SM 54 ULLDECONA 3:22:21
68 TORRENT BELTRAN, RAMON SM 56 ULLDECONA 3:22:33
69 PRADES SABATER, SANTI SM 57 MAS DE BARBERANS 3:23:54
70 MARIN CASTELL, OMAR SM 58 ULLDECONA 3:25:21
75 VIDAL SORIANO, DOMINGO SM 61 ULLDECONA 3:26:17
94 PAMIES, JORDI SM 74 TARRAGONA 3:32:15
97 35 ITARTE VALLS, DANI SM 76 TORTOSA 3:33:25
104 FORNOS VILLARRASO, ANTONIO FRANCISCO SM 83 ULLDECONA 3:35:23
117 SERRANO TORRES, JUAN JOSE SM 92 ULLDECONA 3:41:48
119 FERNANDO ROYAL, JOSEP ENRIC SM 94 ULLDECONA 3:43:00
156 GOLDERO BOU, CARLOS SM 118 AMPOSTA 3:58:59
175 AYUSO CARCELLER, PERE VM 28 ULLDECONA 4:11:09
201 JUAN MOLINER, DAVID SM 147 SANTA BARBARA 4:35:05

Vaya equipet estem fent, això dona gust, a veure si seguim així que només per l’ambient ja val la pena anar a còrrer i passar un dissabte o diumenge.

Ara primer de tot a recuperar-se i després a preparar-se per a la de Pallerols que m’han dit que serà molt corredora…

(Fotos obtingudes als enllaços de la web de la cursa).