SudActiu

Archive for the ‘classificacions’ Category

El passat dissabte 6 d’agost vaig anar Vandellós a la primera edició de la cursa i caminada Vandekames (18 kms). Ens vam ajuntar 360 persones entre corredors i caminants disposats a passar una bona tarda d’estiu, que per cert, prometia ser prou calurosa.

Vaig arribar a Vandellós amb força temps d’antelació, unes dos hores i mitja abans de la sortida, amb la intenció d’anar ben tranquil i poder fer els preparatius com es degut. Es a dir, escalfament, reconeixement del tram de sortida, hidratació, comentar la jugada amb algú a qui pogués conèixer, en fi, res del que vaig acabar fent. Només arribar al poble, vaig seguir els cartells amb les fletxes on hi havia escrit “Cursa” i em van dur fins al camp de futbol de Vandellós, al costat del pavelló. Al entrar al camp, un noi de l’organització em va indicar on devia aparcar el cotxe. Seguint l’ordre de les marques que hi havien fetes al terra. Després de recollir el dorsal i els tiquets per la barbacoa de després de la festa, vaig prendre una beguda isotònica i em vaig quedar a la fresca veient lo ben organitzat que estava tot plegat.

Un jeep de la Creu Roja junt a un quad per accedir als punts de control a la muntanya. Un equip sanitari format per una fisioterapeuta, varies infermeres, tècnics d’ambulància i fins i tot algun bomber. Al camp de futbol, ocupant algo menys de mig camp, hi havien sis taules blanques d’uns quinze metres cada una, envoltades de cadires de fusta, oferint lloc per a molta gent on es celebraria la barbacoa. A un costat de les taules, hi havia dos graelles preparades per fer la carn de la barbacoa encara apagades, i a l’altre costat s’aixecava una tarima amb una taula des d’on posarien després música i uns focus de colors, al més pur estil festes del poble. Començant l’escalfament vaig sentir que em cridaven pel nom, i en girar-me era un altre Sudactiu, en Joan Antoni Cabané. Després d’un xocada de mans i un salut ràpid seguim cada un amb el seu escalfament. Ja quedaven pocs minuts per al briefing i la sortida.

Un cop sona el tret de sortida, vam recórrer uns 500 metres neutralitzats pels carrers del poble, fins que vam arribar un fort pendent que ens faria pujar fins les antenes i el Coll dels Dedalts, i el primer control líquid. Les sensacions pujant van ser més de pressa per voler avançar als de davant que una altra cosa. Ja se sap que quan et plantes amb sendera estreta si no has fet via abans et toca seguir el pas dels de davant. (Ara sembla que vagi sobrat i no és així, però volent dosificar vaig sortir amb cautela i em vaig trobar amb un coll de botella). Un cop arribats al Coll, venia la primera baixada fins arribar al Barranc del Povent. Baixadeta tècnica que permetia recuperar alguna posició. Al arribar a baix, vam girar a l’esquerra per un camí abandonat que ens portaria amb pujada lleugera fins a trobar el GR 192. Segon avituallament, sòlid en aquest cas, on vaig veure tot un got de beguda isotònica ja que la calor prometia apretar força i tot just portàvem uns set quilòmetres però la duresa del clima augmentava el desgast. Després d’un tram crestejant, comença un fort pendent de baixada fins arribar al municipi de Castelló. Aquí es podia gaudir de la seva font i de la zona de rentadors que fan d’aquell indret un paratge especial. La veritat és que jo vaig veure unes cases abandonades amb forma de poble i prou, i tira cap a avant corrents de baixada. Al arribar a baix de tot, fins a Masboquera, trobàvem un altre avituallament líquid, que no vaig despreciar donat el sol de justícia que queia sobre els nostres caps acalorats. Una mica abans d’aquest punt es separaven els corredors dels caminants, on aquest últims retornaven al punt de sortida, el municipi de Vandellós. Un detall que em va semblar just era que si en aquest punt un corredor havia arribat passat un temps determinat ja no podria seguir el circuit de la cursa i hauria de acabar fent el tram de caminants i classificar-se com a caminant. Els corredors vam creuar alguns carrers del municipi de Masboquera per acabar creuant la carretera C-44 per sota un pont i després de travessar també un petit riu, vam emprendre una pujada forta que ens faria arribar al “Coll de Pressó”. Després de patir una mica la pujada començava una baixada en mig d’un bosc que conduiria fins a un avituallament sòlid al costat de l’Ermita de Santa Marina. A l’avituallament vaig mig seure a l’ombra d’un cotxe tot bevent un gran got de beguda isotònica i menjant una palmereta per fer de carburant en l’últim tram.

La pujada va ser una aventura imaginativa força curiosa, en la que jugava a pensar que se m’omplien uns dipòsits amb la beguda isotònica que acabava de prendre, i com al seu torn, es formaven unes plaques de glucosa feta de la palmereta. I amb la tonteria em vaig veure a dalt de tot. Ara només quedava baixar. El sol havia castigat força, però em sentia amb forces de fer una baixada ràpida aprofitant la poca por i molt respecte que li tinc a les baixades. En el fort descens fins a la Solana de Cal Salvador, afortunadament vaig recuperar algunes posicions. L’últim tram d’uns cinc cents metres ascendint per un bosquet posava la guinda a l’esforç que havíem fet. Tot just quan necessitava un punt de gas, apareix una veu fresca per un costat que saluda “Hola”. De fet no l’havia vist mai, però aquella noia em va venir de perles per reprendre la recta final de la cursa entrant al municipi de Vandellòs.  Finalment, Vania i jo vam entrar a l’hora, ella fen el segon lloc de les fèmines, en el 52 de la general i jo en el número 53, amb un temps de 2:21:16.

Després de tot l’esforç tocava refrescar-se a la piscina per després fer taula i menjar pa amb tomata, i carn a la brasa. Com no, amb una cerveseta ben fresca i fins i tot un viatget als porrons de vi negre que hi havia repartits sobre les taules.

La anècdota de la cursa va ser que Arturo Neriz, un col·lega que va fer el cinquè lloc amb un temps de 1:52:05, em va demanar que li recollís la copa perquè ell tenia que marxar urgentment. Doncs, com no li podia dir que no, vaig tenir una excusa per pujar al pòdium. De ser sincer, un pòdium que no és legítim no sap a res. Per tant, la il·lusió d’aconseguir algun dia un pòdium per mi mateix sempre sortirà amb mi després de cada tret de sortida.

Recomano aquesta cursa a tothom pel recorregut tant variat, les vistes tant boniques que et trobes, i sobretot per la gran tasca organitzativa que han desenvolupat l’equip emprenedor de Virginia bay.

Jordi Pàmies

Bones, mentre’s recopilem les sensacions dels corredors, us avancem les classificacions dels Sudactius:

La marató de Dolors Campos (P.C. 243)

Hola amics!Normalment no escric res però avui ho faig més que res per MINGO que meu ha demanat i el vull fer content.
Sempre havia dit que jo no faria mai una marató,que era dolent per a la persona i no sé quantes coses més,però mira ja he fet esta (ni meu crec).Tota la culpa(de bon rollo,ella ja ho sap)és de CÈLIA i ENRIC que al final m´han convençut a mi i a JORDI.Estic molt contenta perquè el temps és el que pensàvem fer.Hem entrenat lo que hem pogut sense obsessionar-mos i CÈLIA hagués pogut fer menos temps de calle(està feta per a ser fondista,sempre li queda un cartutxo),però vam preferir anar los tres junts.

La cursa és molt bonica,veus tota BARCELONA,tot lo important,lo recorregut me va agradar moltíssim,molt molt bé.Però després hi van haver fallos,los tios pissant per on volien per tot arreu,i natros a algún avituallament 2 WC portàtis,per tantes ties?,jo me vaig parar a un,suposo que per nervis o lo que sigue,i no vos podeu imaginar lo mal que meu vaig passar per l’espera eterna(hi havia coa),i després per agafar a JORDI i CÈLIA que tot i que van reduir la velocitat no veigues.Tinc molt clar que si me torna a passar pissaré on sigue per no perdre tan de temps.

Quan corríem pel centre de la ciutat una passada,molt de públic animan-te,molt molt bé.
Només hem queda felicitar als companys per la cursa tant bona que han fet,suposo que ho esteu,té molt de mèrit,deixeu lo llistó molt alt.I donar les gràcies pel suport avanç i duran la carrera a ENRIC i NIL,ENCARNA i ALBERT que van estar per tot arreu,d’aquí cap allà per poder-mos seguir i animar. M’imagino que estareu d’acord amb mi que ells fan que et sentigues més feliç donant-te aquest suport. MOLTES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!

La marató de Cèlia Callarisa (P.C. 208)

Per a mi poder córrer una marató era una il·lusió que pensava k mai podria fer realitat.

Aquest estiu Joaquin Sauch i Imma em va proposar de si volia fer la Marató de Barcelona, que havien pensat en preparar-se amb temps per a poder-la córrer. En un primer moment vaig pensar que era una cosa impossible de fer per part meva però k si entrenava molt  igual ho podria aconseguir.

Vam començar a entrenar, però als pocs dies Imma ja no va continuar perquè no disposava de prou temps. Vam continuar Joaquim i jo amb tanta mala sort k Joaquim es lesiona i em comenta k tampoc correrà la marató, tot i k ja estava inscrit.  I ara k???

Vaig seguir entrenant , i molts de dies sortia en Dolors, ja que ella em va dir k m’ajudaria a entrenar. Ens ho vam currar molt, sortíem tots els caps de setmana a fer tirades llargues i a les ultimes vam enganxar a Jordi, per a que ens acompanyes. Quan faltaven només 15 dies per la carrera, després d’insistir varies vegades, Dolors em diu: “igual m’animo a fer la Marató a vore si enganyem a Jordi i correm els 3”.  I així a segut!!!

Diumenge a les 8:30 estàvem tots 3 al punt de sortida!!!! Amb uns nervis!!!

Bueno xics que això ja esta akí, no ens podem tirar enrera, i comença la cursa.

Només en passar l’arc de sortida ja estaven animant-nos Albert, Encarna, Neus, Nil i Enric, només d’això les llàgrimes ja començaven a caure i vinga carrer amunt de cara al Camp Nou. Quina gentada, tothom animant.

La carrera molt però molt bonica, vam passar pels llocs més bonics de Barcelona; Sagrada Família, Torre Agbar, Fòrum, Plaça Catalunya, … estàvem corrent per Barcelona sense  cotxes!!!!. Els kms anaven passant  i natros 3 anant disfrutant de la cursa i la ciutat. Apart de tot el k vam vore el que em va agradar més és com ens animava la gent, cosa que feia que corries sense pensar els kms que ens quedaven.

Quan vam arribar al km 40, vam cridar “això ja ho tenim, va va vaaaaaaaaaa” i SI!!  arribem a plaça Espanya i només girar ja estaven tots allí esperant-nos; Albert, Encarna, Feliu, Neus, Nil i Enric, quan ens van veure  el suport que ens van donar per als últims metres va ser  total. (MOLTES GRÀCIES!! ) Impressionant veiem l’arc d’arribada i l’emoció era màxima, carn de gallina i llàgrimes als ulls:  HO HAVÍEM ACONSEGUIT !!!

Només us vull animar a tots els Runners, que us faci il·lusió fer una marató que si s’entrena és pot  acabar sense patir i xalant, que és del que es tracta. Joaquin i Imma l’any que ve us espero i Albert i Encarna tb ja que vau estar en natros tota la cursa i ara toca viure-la de dins. Dolors i Jordi gràcies,  primer per acompanyar-me en l’entrenament previ a la Marató i després per  fer la carrera amb mi.

Ha segut la primera i no serà la última!!!

I queda poc més que dir…

Bones amigues i amics, voldria dir-vos tantes coses sense malbaratar-vos el vostre temps que no se com començar. Primer crec que és just i s’ha de valorar la participació de Dolors i Cèlia en aquesta cursa, sols el 20% dels inscrits eren dones, pos dos faldudes i a més debutaven, la setmana passada a Cambrils dues més, Xus i Bibiana; a muntanya Encarna ens sorprèn més, dia a dia; i aquelles noies que entrenen i que cada cop tenen més ganes de córrer; us apreciem i valorem molt la vostra dedicació.

Que podem dir de la Marató, pos crec sincerament que jo devia ser el que estava més descontent amb el seu resultat, perquè la resta van tenir unes marques increïbles, respecte al que creien ells en un principi.

Feliu, tenia dubtes, una otitis setmanes anteriors, antibiòtic, etc, etc, volia baixar de 3:15 però eren massa contratemps, però: s’aconsegueix !; allí està !, el repte en la segona marató complert, quan a Castelló va acabar en 3:23.

Carlos i Paco, afrontaven la seva 3era marató amb la il·lusió de deixar el 3 vint-i-algo d’una vegada, em consta que no van poder entrenar el que haguessin desitjat, perquè qui més qui menys té les seves obligacions i de vegades no hi ha temps per tot, però: deixen el 20 !!! ; Paco baixa 3 min. i Carlos 4.; ja estan a tocar la llebra de 3:15.

Que puc dir de Dolors , Cèlia i Jordi: debutants tots tres, amb la temor típica dels que s’inicien a la distància, però resolent aquesta fita i deixant-nos uns testimonis espectaculars. Ens ompli d’orgull compartir les curses amb vosaltres, felicitats !!!

Jo, ho seguiré intentant, entrenat i disputant més maratons, i aprenent d’ella; mai la coneixes prou, no et deixa mai de sorprendre i aquesta era la meva 6ena. Desitjaria compartir amb vosaltres, un sentiment, un record, una força, etc,… que vaig sentir mentre corria, vaig tenir tota la cursa la imatge i els ànims de l’amiga Rebeca, una gran amant de l’esport i concretament de les curses populars, li encantaven i sempre et donava ànims; Rebeca ens va deixar el passat dia 20 de gener a l’edat de 31 anys i després d’una llarga cursa de 3 anys disputant-li a una greu malaltia; allí on siguis que sàpigues que: gràcies.

Bé, també seria injust no agrair el suport dels incondicionals, no? De Neus, Enric, Judith,Paula, Bea, Maria, Ruben,Nil, Angelines, Pep, Juli,Oriol,Pau, …. i com no d’Albert i Encarna (així fluixet us ho dic, l’Encarna és una mica la Alma Mater de l’equip, però no li diguéssiu a ella que s’enfada, o ho fa vore !!!), i també als que vareu estar al poble i us vareu recordar de nosaltres, a tots gràcies, gràcies i ++ gràcies.

Per acabar dues coses: la primera que falten fotos, les penjarem, per a què poguéssiu veure els nostres caretos després de 42 km i la segona: QUE VOLEM ANAR A PARÍS, si !! l’any que ve volem córrer la marató de París, qui s’apunta ?

MNG

ACTUALITZACIÓ: Ja podeu visitar el nostre canal de YouTube on estan pujats els vídeos del Trail Aneto. No espereu documents estil Discovery Channel, la qualitat és la que pot oferir un mòbil i l’important és poder viure en primera persona el que vam viure nosaltres. Esperem que vos agrade.

En primer lloc el recull de fotos disponibles fins ara, a veure si el podem ampliar una mica i afegir els vídeos.

A més, aquí podeu consultar les classificacions, on destaca la 13 absoluta de Lluc. La resta tots junts a partir del 111.

Prement sobre el títol teniu accés al fitxer de classificacions, que si ningú diu el contrari, serà ja el definitiu.
Em sembla que hem solucionat totes les incidències que ens heu anat comentant i ja hem afegit els temps de la marxa, que recordem que no era competitiva.
Tot i això, si hi ha alguna cosa malament envieu-nos un correu a sudactiu@gmail.com i intentarem solucionar-ho.

Fins aviat.