Sant Silvestre 2010 (Ulldecona) from Sud Actiu on Vimeo.

Personalment felicitar a tots els participants i sobretot a tots els voluntaris que un dia més han mostrat estar a l’alçada de les circumstàncies i que amb el seu suport la Sant Silvestre ha estat un èxit tant organitzatiu com participatiu. De cara l’any vinent sabem que algunes cosetes haurem de millorar, però ara això no toca, ja tindrem temps per reflexionar-hi. Agrair també la col·laboració de Perruqueria i estética Mulet Maresma donant el premi a la disfressa més original, a Radió i Televisió d’Ulldecona promocionant l’event pel Canal de Televisió i Radio d’Ulldecona, a Montsià activa radió i Tv per deixar-nos l’equip de so, a la Caixa pels trofeus i les inscripcions, al Consell Comarcal del Montsià per l’arc d’arribada i, per acabar, a l’Ajuntament d’Ulldecona pel seu suport, a la Brigada Municipal per l’ajuda i a la Policia Local pel control del trànsit i la col·laboració en la preparació.

Per acabar resaltar que l’objectiu de la cursa era doble, tant d’ambient festiu com de victòria o marca personal, el més bonic que hi ha és no tancar cap porta a ningú i deixar que cada corredor la faci al seu gust, sense negar la participació i la voluntat de cadascú.

En uns dies penjarem les fotos, vídeos i classificacions de les tres categories.

Bon any i feliç 2011 de part de la gent d’Ulldecona!!!

Fotos de Juanjo Matamoros

S’acosta el final d’any i quina millor manera de celebrar-ho que fent una mica d’esport. A Ulldecona cada vegada hi han més runners, i per això no podia faltar una Cursa Sant Silvestre. Aquest any serà la primera edició, i constará de dos recorreguts urbans, un curt que serà per a menors de 14 anys, i un altre de 3 km per a adults. La sortida del recorregut serà a la Plaça de l’Església a les 17h per als menors, i a les 17.15h per als adults.
Les inscripcions es farán a la Caixa de pensions d’Ulldecona o al bar del Parc de Nadal d’Ulldecona. Haureu de donar, nom complet i any de naixement. S’hauran d’abonar 2 euros quan es faci la inscripció per al circuit d’adults, aquests diners serviran per a comprar els obsequis que l’organització regalarà per remarcar el caràcter nadalenc i popular de la cursa i per al petit refrigeri final per celebrar el final d’any i demanar un feliç 2011. La prova per a menors será gratuita.
Com serà un recorregut urbà, es prega no correr per les voreres, per tal de facilitar a la gent del poble que les pugui utilitzar mentres duri la cursa.
Per a fer la cursa més divertida és demana que porteu alguna complement de disfressa, per acompanyar al que us regalarem natros.

No vos passeseu amb els torrons que el 31 ja el tenim aquí!
Us esperem!

Per als que sou o esteu fora i no us pugueu inscriure, podeu deixar-nos un comentari aquí o a la pàgina de Facebook dient-nos el vostre nom i us podreu acabar d’inscriure el mateix dia 31. És molt important que ens digueu que voleu participar per a poder tenir obsequis per a tots.ç

Important: Si algú no pot correr i vol col·laborar estan a les cruïlles, taula d’arribada, controlant el trànsit, … que ens ho faci saber via email o a algú dels organtizadors.

Gràcies a tots i a totes i Bones festes!!!

A més, teníem l’ocasió de disputar una disciplina diferent, una duatló, i prop de casa, a Paüls, un poble que poc a poc s’està convertint en el paradís dels esports de muntanya a les nostres terres. Ni un ni l’altre arribàvem al nostre millor moment, però la veritat és que ens era bastant igual, anàvem a xalar i estàvem convençuts de que ho faríem.

Pel que ens havien explicat, els trams de córrer no eren massa selectius i la prova es decidiria en el segment de BTT, un recorregut d’una mica més de 17 km amb varietat de terrenys. Amb coneixement de causa, el podem resumir com dos pujades llargues i dures a la part central, amb pujades més curtes però molt explosives al principi i el final i diferents trams de descens, combinant senderes i pistes de gran vellesa i una dificultat que no passava de mitjana. Un circuit on els cracks podien anar molt i molt ràpid i marcar diferències i on els menys cracks (jo inclòs), ho passaríem més mal i veuríem el que costa fer km quan el camí tira cap a dalt.

Tornant una altra vegada a les nostres vivències, va ser un dia genial, amb menys participants dels que solem tenir a les curses, però amb el mateix bon rotllo amb la resta de companys, destacant els amics d’Alcanar i la Sènia, però també la gent de Tivissa, Horta, Tortosa i algun altre que em dec deixar (menció especial per l’organització, que des dels màxims responsables fins a l’últim voluntari ens van atendre perfectament i ens van donar tot el seu calor tot i la frescor de l’ambient).

La competició en si no va passar de regular. Jo vaig començar fort la cursa a peu, però només pujar a la bici i anar de la pista a la plaça de l’Ajuntament ja vaig veure que em tocaria patir. En cap moment vaig trobar un ritme còmode i només vaig aconseguir anar mitjanament ràpid quan tenia algú prop. Quan finalment em tocava afrontar l’última pujada del sector de bici vaig fer un últim esforç que va resultar ser contraproduent, agreujant un petit dolor als isquiotibials que va convertir-se en una forta rampa a la baixada final cap a Paüls i que encara arrossego ara. Per la seua banda, Lluc va sortir una mica més tranquil corrent, però de seguida em va passar amb la bici i va tirar avant. Tot i això, es va notar una mica pesat i sense la xispa que et dóna la competició i això va evitar que ho fes millor i pogués avançar més posicions. Amb tot, vam acabar contents com sempre amb uns temps de:

12è Lluc Maresma 2h16’42″
16è Agus Juan-Camps 2h22’54″

Al acabar, vam ser dels últims de poder gaudir d’una dutxa calenteta, vam carregar les bicis i vam anar a la plaça a menjar-nos el plat de macarrons que ens tenien preparat i a gaudir de l’entrega de premis i el sorteig de regals, on Lluc va tindre la sort d’endur-se un petit obsequi. Va ser un final perfecte a un molt bon matí de muntanya, a una duatló que intentarem repetir en futures, i esperem que exitoses, edicions, i a una temporada 2010 amb molts bons moments.

Agus

En primer lloc, vull parlar a nivell general del circuit i de la cursa en si. Per al circuit, ja he dit que va ser un final brillant, però crec que em quedo curt. Tots estem molt orgullosos del nostre circuit; moltes curses, prop de casa, ben organitzades, on poc a poc ens anem coneixent tots, etc. Però crec que a part d’aquestes consideracions, una mica subjectives i sentimentals, el pas que hem fet aquest any ha estat de gegant. A totes aquestes qualitats, li hem de sumar la varietat de curses, la qualitat dels recorreguts i el fet d’aconseguir tot això a base d’ingredients tant diferents. Dic diferents perquè combinem maratons amb KV, curses estil Paüls o Tivissa amb Ulldecona o la Pobla de Massaluca, calor amb fred, duatlons, … en fi, que ho tenim tot i a un gran nivell. Fet aquest comentari a nivell de circuit, em toca parlar de la cursa. Per als que ens trobem al Facebook ja quasi està tot dit, però vull tornar a felicitar als organitzadors; pel recorregut que ens van preparar, per tenir els corredors com a figura prioritària, per pensar en les necessitats que tindríem i anticipar-s’hi, en fi, que ho van fer tant bé que el mal temps, en lloc de causar problemes va ser un element més de la festa i una ajuda per a que tots els que vam anar-hi ho puguem recordar per a molt de temps.

Després d’aquesta introducció (una mica llarga, ho sé) toca parlar de natros. Vam ser pocs, com ha estat bastant habitual aquest any, però ens ho vam passar de categoria. Tant Mon com jo anàvem a gaudir de la pujada, som uns enamorats dels KV i no podíem faltar al primer que s’organitzava de manera oficial per les nostres terres. Ramon fa uns dies que ha baixat el ritme i jo arrossegava un costipat de feia dies, així que no esperàvem fer-ho massa bé. Per si fos poc, jo no vaig poder aguantar-me d’anar a la sortida de Lluna plena el dissabte, així que ni descans físic ni son suficient (ben just si 4h), però no passava res.

Una vegada a Roquetes, recollida de dorsal, salutacions amb els companys i cap a l’autocar. Feia fred i vent així que vam decidir que com més ràpid comencéssem més ràpid acabaríem. Fem l’aproximació sense encantar-mos i amunt. De seguida ens vam separar, jo vaig sortir una mica abans i no ens vam veure fins dalt. Tenia claríssima la tàctica, sortida a buscar un bon ritme, anar apretant sense passar-me i guardar l’últim esforç per a després del Coll del Vicari. Dit i fet, sortida tranquil·la, algun problema per agafar bon ritme (mal de lumbars), content de veure que els mts de desnivell no em pesaven, una bona ajuda quan m’agafa i passa Carlos Antonés (molt bona roda per al tram en que es planeja) i final explosiu després del coll. Sobre el fred i la neu, natros mos vam escapar de la neu pujant (de fred ja en feia molt) i la vam gaudir baixant, al mateix temps que animàvem als companys que pujaven glaçats. I sí, personalment penso que van ser la cirereta al circuit. Què més podem demanar per al prestigi del circuit? Ningú podrà dir més que aquí no tenim muntanyes de veritat o que si no anem al Pirineu no podem saber que és córrer per muntanya.

Sobre la classificació, aquí en teniu un petit tast i les podeu consultar completes aquí:

1       Kiko Martí    1h00’34″

14    Agus Juan-Camps 1h12’25″

45    Ramon Torrent 1h26’39″

De fotos de moment en tenim poques, si en trobem més ja actualitzarem l’entrada.

Agus

Mentre ens recuperem i anem paint el que hem viscut avui, us deixo amb la crònica que Jordi Bort ens ha enviat a diversos administradors de blocs i que expressa perfectament el sentiment de la immensa majoria dels que avui hem gaudit d’un dia irrepetible. Crec que vore la majoria de blocs de les nostres terres amb aquest escrit serà la millor felicitació possible a una organització exemplar que ens ha tractat sensacional i que ha convertit un dia difícil en una jornada per al record:

Hola,

Este matí per la zona de Roquetes – la Caramella hi ha hagut un “orgasme esportiu de muntanya“Ahhhh si !!!, parlo del km vertical de Roquetes, una cursa que ha respòs superant les expectatives més bones.

Que podem dir….. la organització i el muntatge de la sortida, des del pavelló fins a la “zona de guerra” ha estat tan senzilla com ben organitzada, amb la naturalitat d’aquell que porta muntant 1000 curses !! L’aproximació i l’inici igual, en una tranquilitat immensa, silenci, respecte i sobretot amabilitat vers els corredors, ens han rebut a la “caseta”, per inciar l’esperat ascens al cim de Caro.

Del recorregut, poca cosa a dir…………… bé ho resumeixo,  al·lucinant perfecte, ben senyalitzat !!!!!

L’arribada al cim, immensa, en mig del fred, vent i neu, una calurosa multitud de aficionats, acompanyants, participants i organitzadors, rebia als que pujavem per donar-nos una empenta en el tram i no poc dur final !!

Un cop al cim de les Terres de l’Ebre, la organització no s’ha deixat (per a mi) cap detall, hi havia una furgoneta en material que els participants hem deixat i l’inici (tal com roba per canviar-nos….), un simpatiquíssima xica ens treia el primer somriure de finalització, fent-nos una foto al cim de Caro (un record per emmarcar… i més en lo paissatge que hi havia), penso en la motivació i esperit de sacrifici i col·laboració que tenia la xica en estar allí…. en lo fred que feia !! Però ella, amable com mai animava els més decaiguts per l’esforç !!!

Encara sense baixar cap a Roquetes, ens han ofert un necessari cafè a la caseta de Caro, que puc dir, aquell cafè en aquella caseta de…… 16-20 metres quadrats amb unes 20 persones dintre, sens contar la taula del cafè, ordinadors dels xips i tot això donant sempre preferència als que “més mala cara feien… per l’esforç”. La imatge d’aquesta caseta amb aquesta descripció que us intento fer, tranmetia un companyerisme i devoció on, els fred i cansament passaven de llarg, millor dit, no hi tenien lloc !!

La zona d’aparcaments de Caro, Roquetes… ideal, sense col·lapsar el final i amb facilitats i llibertat per a tots.

Que podem dir més, si fins i tot la meteorologia ha tingut enveja de la jornada i ha volgut ser protagonista, sobretot al tram final, on vent, fred, neu, pluja…. i no se que més queia començaven a gelar les cames i el fred anava pujant cap amunt, immobilitzant el cos i incitant a detenir la progressió, però tot el citat anteriorment ha pesat més i la gran majoria de participants ho han aconseguit !!

Per acabar, penso en la xerrada que he tingut amb el meu amic i gran corredor Albert Giné… “pa’ls amics Puça”, on parlavem de com estava muntada la jornada, que hi havia, els vehicles per a la roba…. i ell, amb molt bon criteri i com no amb tot l’encert del món (perquè sabia molt bé com estava tot de muntat i preparat) m’ha dit amb un somriure de complicitat, al jo dir-li “pinta bé això heheh”: “Tranquil que esta muntat per corredors” i després ha rigut. Pos si Albert quanta raó tens !!!

PD: Tampoc me vull deixar de felicitar als moltissims membres de la organització (Ivan, Cesar, Javier…….la dona de Puça jeje, i molts més) !!

A tots vatros us vull dedicar este escrit !!

Felictats !!

Jordi Bort
Uns dels corredors del km vertical
a.e. alcanar

Aviat penjarem la nostra crònica i les fotos que puguem recollir.

Agus.

• Diumenge 21. Km Vertical de Caro. S’acaba el circuit de curses de muntanya i ho fa en una cursa diferent i que agradarà molt. Us la recomano!
• Diumenge 28. Menú carregadet. Molts aniran a la mitja de Tarragona, crec que no queden inscripcions ja. També tenim la Duatló de Paüls, on anirem uns altres. Per rematar-ho, dinar al del Tractant. Teniu informació al Facebook però també podeu apuntar-vos comentant aquí.
• Desembre. Dinar de voluntaris. Encara sense data però el farem abans d’acabar l’any.
• 12 de desembre. Marató de Castelló. Tindrem molts de debuts a la Plana. Està clar que els asfalteros estan molt forts!!!
• 15 i 16 de gener. La Romeufontaine. Un repte sobre la neu, un cap de setmana diferent, serà genial. Ho hem de concretar ràpid pel tema d’allotjament.
• 22 i 23 de gener. The Wild Boar Rogaining. 24h de rogaining!!!! Sobren els comentaris. També hi ha l’opció de 6h per començar. Omar i jo igual ens animem, en podem parlar.

Res més, salut i cames!!!!!

Agus

S’ha quedat a les 22.00 a la Lluna (el Bar ) i d’allí sortirem en cotxe cap a l’aparcament del Mas de Comú. Està previst pujar fins la Foradada i baixar, un recorregut apte per a tothom i fent les parades necessàries per admirar l’entorn i gaudir de la llum de la Lluna.

Us hi esperem!!!!

La cursa era de 12 kms. on vam participar Benja, Paco Guzman, Ramon Callarisa, Guillermo Castell i jo mateixa; l’Alicia Gil va ser la nostra representant a la caminata que era de 7 km.
El recorregut va ser pels voltants de Masdenverge. Va ser força pla tot i que als últims kms hi havia una pujadeta prolongada. L’organització va ser molt bona i a la meta no ens va faltar de res.
Hi va haver un total de 300 participants entre cursa i caminata i els resultats van ser:

• 0:54 Benja Queralt
• 0:55 Paco Guzman
• 0:58 Ramon Callarisa
• 1:01 Cèlia Callarisa
• 1:14 Guillermo Castell

Les dones de CEU-Sudactiu vam deixar el llisto molt alt, ja que Alicia va quedar 1ª dona de la caminata i jo vaig fer podium, quedant 3ª de la general; web cursa.

Salut i a seguir!!     Cèlia

Tot l’any fent marxes, estàvem una mica asustats de com aniria la cursa, però estàvem mentalitzats del que ens trobaríem. Per al nostre nivell d’entrenament, cursa molt dura, però preciosa, unes vistes fantàstiques, realment es lo que veníem a buscar, ja que els 3 (Rasquera, Albert i Encarna) mos agrada molt aquesta zona, i per això ens vam apuntar. Anna va ser la encarregada de les fotos, i com no, d’animar-mos a l’arribada, i inclús acompanyar-mos corrents els últims metres de la cursa, i això sempre s’agraïx.

En quan al recorregut, passar per la zona cremada, ens posava els pèls de punta, tot i que tots 3 ja havíem estat a l’estiu, però tot i així, et passa per la ment la morts dels 5 bombers en l’incendi. No era una cursa apta per a persones en vèrtig, ja que hi havien llocs especialment dificultosos i molt tècnics, trams on bufava molt el vent, llocs on havies d’anar literalment a quatre grapes, o agafar-te a cordes perquè era una senda estreta i amb un precipici espectacular! Natros no vam estar a l’anterior edició, però vam sentir comentar que aquest any el recorregut anava al revés.

L’organització, avituallaments, tot perfecte! Hi havia molta gent repartida per tot el recorregut animant, inclús un avituallament en especial, el que estava a la falda de la Muntanya de Sta Bàrbara , que animaven amb una efusivitat impressionant. A l’arribada servien torrada, beguda i varios postres, un d’ells típic del poble. La bossa del corredor ens obsequiava en un vi de la zona i una samarreta per a recordar la cursa.

Per últim donar ànims a Nelo, que es va lesionar. Esperem que es recuperi pronte.

Encarna