La meva 1era cursa

Cursa d’Alfara de Carles, la meva primera cursa de muntanya; (7/04/2013)

Fa cosa d’any i mig que surto a corre per les muntanyes i carretes secundaries d’Ulldecona. Als els companys de les sortides sempre els sentia parlar de les curses de muntanya i sempre m’animaven per fer-les, però a per a mi un noi que venia de no fer res i tindre un “quilets” de més, tot allò l’hi sonava a impossible.

El dia havia arribat, entre ànims dels companys i companyes i els meus neguits per inscriure’m a la cursa de Panxampla, la transferència estava feta.

Uns dies avanç de la cursa Domingo ens va oferir a Guillem i a mi la possibilitat de anar amb el seu cotxe i molt amablement i molt agraït vaig acceptar.

EL DIA “D”

07:30h plaça de La Mera d’Ulldecona agarràvem tots tres el cotxe camí d’Alfara de Carles. Durant el trajecte, Domingo i Guillem xerraven sobre anteriors curses i de les seves vivències, la veritat, tot allò me sonava a “xino”, però sonava molt be.

Domingo seguidament va inspeccionar una mica com me desenvolupava amb cursa de muntanya, l’hi vaig fer saber que era la meva primera vegada. Ell em va dir que era una cursa dura, i que lo millor era que poc a poc i acabar-la. I aconsellat-me de possibles dificultats que trobaria durant la cursa. També se sumava el fort vent.

Una vegada arribat a Alfara de Carles , vam aparcar el cotxe per poder anar a buscar els dorsals i en el cas meu també el xip. Allí vam trobar-mos en Dani i els germans Torrent.

130407-Alfara

Una vegada canviats i a falta de tres minuts de la sortida, fico el GPS personal en marxa i comença la cursa des de la pista d’Alfara de Carles (322 m).

El primer tram fins arribar a la sendera GR-7 va ser lent i molt atapeït. una vegada al Corral de Marí (600 m) i el cos calent vam arribar a la cova del Vidre (634 m). Una petita baixada vaig anar a parar a Bassis (548 m). Fins aquest punt, tot perfecte. Ara venia lo dur.

Entre camina-corre arribo a la punta de l’Espina (1.182 m) i en un vistes molt boniques de les roques de Benet d’Horta de Sant Joan vaig celebrar interiorment l’aconseguit. Desprès baixada fins a l’era del corral del Maraco, una breu però agraïda baixada.

Passo per la cresta de la muntanya on puc observar les dos valls, imatge molt bonica. Aquella imatge tant bonica és converteix amb una tartera de baixada molt tècnica, per a mi més que molt tècnica IMPOSSIBLE jajajajajaja. Els meus ulls a l’estil Özil davant de la magnitud de la baixada. Sense caure, molt espai i en casos relliscant amb el cul, la vaig baixar.

El punt on me trobo és la sendera de Carrer Ample (913 m). Faig cap al GR de les Roses del Moraco (1020 m). Ara be per a mi la imatge més impressionat (desprès de la tartera) del recorregut, el Coll dels Corralets (1054 m). Seguidament tinc que baixar una segona tartera, aquesta amb menys dificultat, però amb la mateixa tensió per poder-la baixar i acabr. Arribo a la cova dels Adells (790 m), passant per el Coll de Morera (575 m) la Font del Ferro i les fonts del Toscà, si si la del sifó.

Arribo a Villaubí (600 m) ja amb energies baixes baixo fins el Carrascot (476 m) desprès creuo el barranc de la Conca pel Pas de Peret (245 m).

Creuo la carretera local i pujo per ultima vegada i caminant per un “senderolet” que ja amb ulls d’alegria davant de haver acabat la cursa, ja veia de nou i molt prop Alfara de Carles. Amb un temps 3:32:54 i en el lloc 80 d’arribada, molt  content me vaig sentir.

Desprès tots tres, Domingo, Guillem i jo vam anar a dinar de la cursa, on un entremès i una molt bona fideuà, ficava punt i final a un dia molt gran.

Sergi_Pla

 

Sergi Pla

Pd. Com no i destacar i felicitar per la bona feina feta en TOTS els sentits per la gent de l’organització.

3 Comments

  1. bona Sergi, això de començar a Alfara és com debutar al Camp Nou (suposo :-). Poc a poc. Ja veus, si t’agrada en pots fer tantes curses de muntanya i tant diferents com vulgues. A vore si me recupero i podem coincidir a alguna.

  2. Va Sergi que ara t’enganxarás a la muntanya, a més has començat a una de les guapes. A seguir!

  3. Be Sergi , be mol contenta de que la experiensia sige bona. Mol ben contat una abrasada.

Deixa un comentari