II Cursa Camí de Sirga (Mora d’Ebre)

Lo diumenge passat vaig córrer la cursa de Mora d’Ebre. En principi anava tot sol,  ja que cap Sudactiu estava apuntat … però a Mora em vaig trobar a Vizcarro que estava pre-inscrit a la Marxa i al final va acabar fent la Cursa (sense xip).


De fet l’anada a Mora tampoc la vaig fer sol. Vaig compartir cotxe en Aitor Mimendia (moltes gràcies Aitor), un amic de l’AE Alcanar que, junt amb els altres canareus que vam trobar allí, em van fer sentir “acompanyat”. Tot i això, vaig trobar a faltar als companys de sempre … a qui espero retrobar després de les vacances.

La cursa va començar en 3 km neutralitzats, ideals per a escalfar, que ens van portar a les afores del poble. Un cop allí, sortida en estampida i al cap de pocs metres l’anècdota de la carrera: “em va caure el tap de la botella”. Quina putada! Em paro? Primer no, després si … me fico a buscar-lo i no el trobo … me va passar tothom!!! … i al final com no el trobava vaig decidir continuar. A partir d’allí em va tocar remuntar per a situar-me aproximadament al lloc on estava a la sortida.

La primera part transcorria per un barranquet suau que continuava per senderes i pistes fins a la primera pujada forta del dia, el pic d’Aguilà. La baixada i la posterior zona puja-baixa van ser molt boniques al transcórrer per pinedes amb senderes “tovetes”, molt agraïdes per a les cames.

La cursa va anar ràpida al no tenir un gran desnivell. Sense adonar-me vam arribar a l’ermita de Sant Jeroni (km 14 aprox.), on començava la segona pujada forta, la Picossa. Cap amunt per sendera, cresta, … pujada dura però no llarga  … i baixada molt empinada … amb cordes en un trosset … com sempre me van passar uns quants aquí (… fa molta ràbia que passes a gent pujant i després tu baixes tot falcat i t’avancen com si res … suposo que es qüestió de perdre una mica la “temó”).

Després va tocar tornar a pujar per a fer uns 2 km aprox. de cresta molt bonics (me va recordar al nostre Montsià) i, ja per acabar, vam anar baixant suaument fins al poble, on vaig arribar amb bones sensacions, fins i tot recuperant alguna posició (notícia, eh Carlos?). Temps 2:37:08, Posició 36/95, Categoria Veterà 10/28.

En resum, una cursa molt bonica que, tal com a mi m’agraden, permetia córrer bastant. Ara bé, calia reservar forces ja que en 21 km reals el desnivell positiu superava els 1000 m (… aquí també podríem parlar del tema dels GPSs, segons Garmin TC local +1370 m, segons Garmin TC web +902 m i segons Wikiloc +1230 m … vaya tela!!!).

L’organització va ser modèlica. Havien molts avituallaments i punts d’aigua. Per sort la calor no va ser sufocant i alguns te’ls podies saltar, però per si de cas allí estaven. A l’arribada molts regals, un “basquet” de nectarines per cap, un bon plat d’amanida de pasta … i també un inflable per als nens (bona idea).

Conclusió: un excel·lent matí d’esport. Us recomano que l’any vinent la marqueu al vostre calendari per a fer-la.

Links: Resultats Cursa

————————————————————————–

Aprofito la crònica per a informar-vos d’una nova aventura que engego després de l’estiu. Com molts sabeu, sóc professor de Física i Química a l’INS Sòl-de-Riu d’Alcanar i a partir del setembre començaré el projecte “Les Curses de Muntanya a les Classes de Física”. Sortosament no ho faré sol, tindré la col·laboració de professors d’altres centres i del meu també, i dels organitzadors del circuit AECMTE (Associació Esportiva Curses de Muntanya Terres de l’Ebre).

La idea del projecte és molt senzilla: aprofitar totes les dades que es generen a les curses (distàncies, temps, altituds, desnivells, ritmes, pulsacions, etc.) per a fer exercicis de Física a classe, però, de manera cooperativa entre els alumnes dels diferents instituts participants.

Podeu trobar tota la informació al lloc web: LINK
Allí trobareu un vídeo promocional, on segur que us sona els protagonista:

BONES VACANCES A TOTS/ES!!!!!!!!!!!!!
NO APRETEU MOLT I A RECUPERAR PER A LA TORNADA!!!!!!!!!!!!!!!!!
Floren

3 Comments

  1. Pos algo de raó tens Fermín, això dels xiquets és el pont definitiu que ens transporta des de les marxes-nocturnes a les matutines 🙂
    Per cert, he llegit algunes de les teves cròniques al Mirandés Faldut i ets el digne successor de Perico Delgado a TVE. Genial, dona gust llegir-les. Adéu.

  2. Apa Floren, veig que ets tot un cronista també! M’agradat molt la cronica i veig que estas en molt bona forma, je, je, aixó es el que té tindre xiquets! Enhorabona per la cursa

  3. Ale Floren!! que crack!! Primer sudactiu!!! No pot ser que nomes sigueu dos sudactius corrent! on estan els atres?? A vore si en la fresqueta del setembre això millora.

Deixa un comentari