CRÒNICA TRAVESSIA FREDES-PAÜLS (By Marcos)

 

Va ser la meua primera cursa, ho parlava en Floren al fer els dorsals, la primera cursa i de 50 km, o m’agrada o no en faig cap mes. Però tinc que dir que la experiència va ser molt bona.

He jugat sempre a bàsquet, un esport d’equip, era la primera “competició” individual a la que participava, però el que veig que no canvia es la sensació de nervis durant tot el dia i abans de la sortida,  es una sensació que m’encanta. Pujant en el cotxe i al arribar ya veus que hi haurà gent, però impressiona vore tanta gent a la sortida.

Vaig anar tota la travessia en Gerard Cèsar, ell ja l’ha fet 3 vegades i sabia el recorregut, també em va anar molt be no anar sol en cap moment, mentalment ajuda.

A la sortida vam “apretar” un poc per a trobar una bona posició a la primera pujada, tot i així bastant impossible anar còmode i al teu ritme, molt d’embós.

No esperàvem córrer tant durant la primera fase, però vam vore que estàvem be i vam voler provar de forçar. Volíem fer tot el màxim recorregut possible de dia, estava clar que de nit i en el cansament acumulat baixaríem el ritme.

Està molt be la arribada a Caro, en tots els veïns animant-te i aplaudint. Vam tindre la sort de que uns amics ( Manel Cucala i Imma Cabanes) ens van voler fer de assistència. Es la glòria trobar-te un Acuarius fresquet al arribar, poder canviarte calcetins i samarreta, menjar algo i estirar un poc. 20 minuts i a seguir…

Vam poder fer un tros de la primera pujada de la segona part encara en algo de sol, fins a mitat pujada no ens vam ficar el frontal. De nit ja canvia, vam correr molt menys que a la primera part, mes cansats, les cames no te fan cas… però les ganes de arribar te donen forçes. ( el caferet quedant 15 km es genial)

I el que deia tota la gent de la última baixada, es totalment cert. Bastant dura, molt de mal els genolls i se fa molt llerga. L’últim tros d’asfalt, després de fer tanta muntanya, ens va sobrar. També es fa llerg.

Lo millor de tot es l’arribar a meta, vore el temps al marcador (el nostre objectiu era baixar de 9 hores, i vam fer 7:44) i alegrar-te, la gent aplaudint… genial!!!!

Ja al arribar i vore a tota la gent d’Ulldecona i del Sudactiu, que feia rato que havien arribat, dutxats i en bona cara…….  Encara tenim que entrenar mes.. jeje Però contentíssims pel temps, per la gent, pel recorregut i per no lesionar-mos. Pera natros perfecte. REPETIREM!!