CRÒNICA TRAVESSIA FREDES-PAÜLS (By Marcos)

 

Va ser la meua primera cursa, ho parlava en Floren al fer els dorsals, la primera cursa i de 50 km, o m’agrada o no en faig cap mes. Però tinc que dir que la experiència va ser molt bona.

He jugat sempre a bàsquet, un esport d’equip, era la primera “competició” individual a la que participava, però el que veig que no canvia es la sensació de nervis durant tot el dia i abans de la sortida,  es una sensació que m’encanta. Pujant en el cotxe i al arribar ya veus que hi haurà gent, però impressiona vore tanta gent a la sortida.

Vaig anar tota la travessia en Gerard Cèsar, ell ja l’ha fet 3 vegades i sabia el recorregut, també em va anar molt be no anar sol en cap moment, mentalment ajuda.

A la sortida vam “apretar” un poc per a trobar una bona posició a la primera pujada, tot i així bastant impossible anar còmode i al teu ritme, molt d’embós.

No esperàvem córrer tant durant la primera fase, però vam vore que estàvem be i vam voler provar de forçar. Volíem fer tot el màxim recorregut possible de dia, estava clar que de nit i en el cansament acumulat baixaríem el ritme.

Està molt be la arribada a Caro, en tots els veïns animant-te i aplaudint. Vam tindre la sort de que uns amics ( Manel Cucala i Imma Cabanes) ens van voler fer de assistència. Es la glòria trobar-te un Acuarius fresquet al arribar, poder canviarte calcetins i samarreta, menjar algo i estirar un poc. 20 minuts i a seguir…

Vam poder fer un tros de la primera pujada de la segona part encara en algo de sol, fins a mitat pujada no ens vam ficar el frontal. De nit ja canvia, vam correr molt menys que a la primera part, mes cansats, les cames no te fan cas… però les ganes de arribar te donen forçes. ( el caferet quedant 15 km es genial)

I el que deia tota la gent de la última baixada, es totalment cert. Bastant dura, molt de mal els genolls i se fa molt llerga. L’últim tros d’asfalt, després de fer tanta muntanya, ens va sobrar. També es fa llerg.

Lo millor de tot es l’arribar a meta, vore el temps al marcador (el nostre objectiu era baixar de 9 hores, i vam fer 7:44) i alegrar-te, la gent aplaudint… genial!!!!

Ja al arribar i vore a tota la gent d’Ulldecona i del Sudactiu, que feia rato que havien arribat, dutxats i en bona cara…….  Encara tenim que entrenar mes.. jeje Però contentíssims pel temps, per la gent, pel recorregut i per no lesionar-mos. Pera natros perfecte. REPETIREM!!

5 Comments

  1. Molt bé Marcos!! Bona crònica i un gran temps!! Ara a recuperar-se per la pròxima.

    Floren, d’aqui un parell de dies com nou! Que estàs fort!

  2. Per cert, si algú sap on venen cames que m’ho digue, que les meues estan pa tirar 🙁

  3. Bueno, bueno … dutxats vale … però en bona cara!!! Estava una mica fosc i no me la vas vore bé 🙂 Ei, molt bona cursa, per a ser la primera és un super-temps. Ànimo!

  4. Molt be Marcos i Gerard!!! I quin goig que feu tants Sudactius a la foto!!

  5. Molt bona cronica Marcos! Pareix mentira que sigue la primera cursa! Ara a seguir!

Deixa un comentari