Reflexions: GR-92 Non Stop

Bé, a lo millor és perquè és Sant Jordi, qui sap, però em feia goig escriure quatre línees del que varem viure ahir; no vull així suplir la crònica i reflexions de Floren, que seran molt més interessants, però deixeu-me explicar les meves reflexions.

No estava massa motivat en anar a buscar a aquests nois, era molt prompte, plovia, no els coneixia, i tot plegat se’m va fer una mica pesat; la il·lusió de Floren, Encarna, Albert i Carlos…i Feliu em feia oblidar-me del negativisme i embarcar-me en aquella aventura… que no era tant, però les condicions eren molt adverses.

Una persona com jo, que fa tres anys que córrer, que ha volgut sempre posicionar-se dins d’aquest esport, que he intentat millorar cada cop, baixar les marques, exigir-me sempre més i més… ¿ puc entendre el que van fer Juan Carlos, Paco, Rustik i Manolo ???  pos us diria que fins ahir NO. Córrer o caminar per fer-ho, sense cap motiu més que arribar, sense competir, sense marques, sense adversaris, sols gaudir de cada passa, compartir moments bonics, dificils, durs,… amb tres companys; que cada un és d’un lloc diferent, un repte, una associació de Pares de fills Autistes, uns companys que pateixen des d’una autocaravana que aparca on pot, dormir tres hores diàries, caminar amb un dit sense ungla, o més… barallar-se quan l’esgotament comença a manar, riure’s els uns dels altres,… contar-se la vida tres o quatre cops… tot això i més és el que ens varen ensenyar als Sudactius que els varem a anar a buscar: Carlos, Encarna, Albert, Floren, Tito i jo.

L’amistat, el companyerisme, la solidaritat d’uns amb els altres, l’empatia amb els forasters, l’agraïment, l’esforç, el sofriment,…gràcies per recordar-nos amb tan poc temps tantes coses; coses que vegades oblidem, que no les tenim presents,… que amaguem.

Encara que ho dissimuléssim no varem poder evitar que ens sortissin les llàgrimes quan varen arribar al final: al “monolito del GR-92”; crec que sempre us portarem en el nostre record. I dir-li a Floren que gràcies per ser com és, amb aquest caràcter que mai s’arronsa, que sempre “palante”,… tu vas estar l’autor que va començar a escriure aquest llibre.

GR-92 Non Stop *** última crònica – molt interessant ***

St- Jordi 2011  –  MNG

———————————————————

jordi escrigué:

hola colla moltes gracias per acompayar-nos al gr 92 una abracada del “Rustik”

 

4 Comments

  1. Hola chic@s.

    Os estamos muy agradecidos por la compañia y el recibimiento preparado en Ulldecona. Gestos como el vuestro han hecho que nuestra tarea haya sido mucho menos dura.

    Muchas gracias y un abrazo.

    Manuel Real.

  2. Pell de gallina!!! EMOCIONANT. Gracies per el suport al GR-92 Nonstop.

  3. Molt bé Mingo! S’ha d’estar a dins per a compendre-ho!

  4. Molt emocionant xiquets!!!!
    La meva enhorabona!!!!

Deixa un comentari