GR92 by Floren

Bé, després de les paraules tant sentides de Mingo (moltes gràcies company), un no sap ni per on començar … ja que Mingo ha descrit les emocions a la perfecció, jo hem dedicaré a relatar la seqüència dels fets.

Aquesta Setmana Santa ha segut mogudeta. Semblava que descansaríem de curses i, de sobte, ens vam trobar en mig d’aquesta inoblidable història.

La cosa va començar quan vaig llegir l’article sobre el GR92 NonStop que es va publicar aquí. Al veure que acabava a Ulldecona vaig pensar que havíem de fer alguna cosa especial … com a runners que som tots no podíem deixar que això passés pel nostre poble sense fer res.

Vaig entrar al seu Blog i vaig ficar un comentari amb el meu telèfon mòbil. Al cap de 2 hores em trucava un dels corredors!!! (Manuel, que estava de baixa temporal per un dit del peu petat). Li vaig proposar d’acompanyar-los al final del recorregut i em va respondre encantat amb la idea.

A partir d’aquí vam fer-nos diverses trucades més per concretar la trobada i, paral·lelament, vam enviar la notícia a tots els mitjans de comunicació i pàgines web relacionades per tal de difondre-ho i fer-li tota la propaganda possible. Part d’aquesta difusió era una crida a la gent per anar a la Plaça de l’Església per a rebre als herois com es mereixien.

Amb tot això, 5 valents (els de la foto), vam sortir lo Divendres Sant a les 5:30 cap a Amposta. Plovia molt … molt. Vam arribar a Amposta a les 6:00 i anaven en retard. Ens vam haver d’esperar al cotxe fins a les 8:30 …  i continuava plovent molt. Durant aquesta estona us podeu imaginar els comentaris nostres … no sé, potser me’n torno ….

Res de tot això, quan van arribar els 3 magnífics (que n’eren 5 aquell dia) ens vam deixar d’històries i vam passar a l’acció. Amb els “canguros” ficats i moltes ganes vam sortir amb ells cap a Ulldecona.

El recorregut va ser molt bonic (Mas de Miralles, Font del Burgar, Mata Rodona, La Foradada, Mas de Comú, Sèquia de la Foia, Ulldecona i Pont de l’Olivar). Vam fer-lo quasi tot caminant (les forces ja anaven molt justetes) i, personalment, em va servir per a gaudir, una vegada més, de la bellesa del Montsià i de plantejar-me seriosament el fer alguna marxa de muntanya en lloc de tanta cursa J i així poder observar de manera relaxada els llocs pels quals passem.

Al final, arribada a Ulldecona a la Plaça amb familiars dels corredors i veïns del poble, TV3 gravant, abraçades, … però continuació fins al riu. Allí, l’èxtasi i l’emotivitat màximes. Em subscric 100% a les paraules de Mingo (no es podia contar millor) … fins i tot amb el detall de les llàgrimes (sóc un bleda no em fa res reconèixer-ho).

Per part meva només dir que un cop a casa, després de la dutxa vaig sentir una gran alegria. Havíem fet el que tocava i, a més, amb la satisfacció d’haver compartit aquestes hores amb aquests super-homes, l’haver posat el nostre gra de sorra per ajudar-los, el suport que donaven a les persones autistes, …, la unió que hi ha entre els membres de Sudactiu … tot plegat me va fer sentir orgullós de pertànyer al nostre club.

Moltíssimes gràcies a tothom que d’una manera o un altra va donar suport a l’arribada de GR92 NONSTOP a Ulldecona.

3 Comments

  1. Hola amics,fins ara no me’n havia enterat de l’esdeveniment d’aquests herois del GR92 NON STOP.Quina ràbia per no haver-ho sapigut!!!!Tot i així ho hagués tingut malament ja que teníem torneig de futbol.Em sembla fascinant com és la gent runners(sou l’OSTIA).En part, només no hem dol no haer-ho sabut perquè només de llegir-ho ja tinc els ulls plens de llàgrimes,sóc una pena.Teniu el cor molt gran.Us felicito a tots i sobretot a tu FLOREN per la idea.

  2. Moltes gràcies gent de Roquetes per les vostres paraules … i felicitats pel vostre nou equip de Trail i la nova equipació (xulíssima, en les 4 barres catalanes). Mos vorem a les curses.
    Adéu.
    p.s. Força Barça 0-2. Al partit de tornada tot lo camp hauria de fer un “calvo” dedicat al “sujeto” este que tenen per entrenador. Pobre hombre, quina pena que me fa … ni dient animalades i embolicant la troca mos podem guanyar 🙂

  3. Un 10 pels d’ Ulldecona, que vau feu arribar el caliu d’ aquestes terres, a tota esta colla de valents….
    Per un retard en penjar-ho al blog, no varem poder acompanyar-vos, serà a la pròxima.
    Gracies per la part que us toca.

Deixa un comentari