Dustrong Paüls

Mentre un munt de SudActius estaven prenent els carrers de Tarragona, Lluc i jo desafiàvem el fred i anàvem a Paüls per tindre l’últim contacte competitiu en la muntanya d’aquest 2010. Per motius diferents, però aquest any ni ell ni jo hem pogut fer allò que teníem pensat i, potser per això, hem apurat fins al final la temporada.

A més, teníem l’ocasió de disputar una disciplina diferent, una duatló, i prop de casa, a Paüls, un poble que poc a poc s’està convertint en el paradís dels esports de muntanya a les nostres terres. Ni un ni l’altre arribàvem al nostre millor moment, però la veritat és que ens era bastant igual, anàvem a xalar i estàvem convençuts de que ho faríem.

Pel que ens havien explicat, els trams de córrer no eren massa selectius i la prova es decidiria en el segment de BTT, un recorregut d’una mica més de 17 km amb varietat de terrenys. Amb coneixement de causa, el podem resumir com dos pujades llargues i dures a la part central, amb pujades més curtes però molt explosives al principi i el final i diferents trams de descens, combinant senderes i pistes de gran vellesa i una dificultat que no passava de mitjana. Un circuit on els cracks podien anar molt i molt ràpid i marcar diferències i on els menys cracks (jo inclòs), ho passaríem més mal i veuríem el que costa fer km quan el camí tira cap a dalt.

Tornant una altra vegada a les nostres vivències, va ser un dia genial, amb menys participants dels que solem tenir a les curses, però amb el mateix bon rotllo amb la resta de companys, destacant els amics d’Alcanar i la Sènia, però també la gent de Tivissa, Horta, Tortosa i algun altre que em dec deixar (menció especial per l’organització, que des dels màxims responsables fins a l’últim voluntari ens van atendre perfectament i ens van donar tot el seu calor tot i la frescor de l’ambient).

La competició en si no va passar de regular. Jo vaig començar fort la cursa a peu, però només pujar a la bici i anar de la pista a la plaça de l’Ajuntament ja vaig veure que em tocaria patir. En cap moment vaig trobar un ritme còmode i només vaig aconseguir anar mitjanament ràpid quan tenia algú prop. Quan finalment em tocava afrontar l’última pujada del sector de bici vaig fer un últim esforç que va resultar ser contraproduent, agreujant un petit dolor als isquiotibials que va convertir-se en una forta rampa a la baixada final cap a Paüls i que encara arrossego ara. Per la seua banda, Lluc va sortir una mica més tranquil corrent, però de seguida em va passar amb la bici i va tirar avant. Tot i això, es va notar una mica pesat i sense la xispa que et dóna la competició i això va evitar que ho fes millor i pogués avançar més posicions. Amb tot, vam acabar contents com sempre amb uns temps de:

12è Lluc Maresma 2h16’42”
16è Agus Juan-Camps 2h22’54”

Al acabar, vam ser dels últims de poder gaudir d’una dutxa calenteta, vam carregar les bicis i vam anar a la plaça a menjar-nos el plat de macarrons que ens tenien preparat i a gaudir de l’entrega de premis i el sorteig de regals, on Lluc va tindre la sort d’endur-se un petit obsequi. Va ser un final perfecte a un molt bon matí de muntanya, a una duatló que intentarem repetir en futures, i esperem que exitoses, edicions, i a una temporada 2010 amb molts bons moments.

Agus

Deixa un comentari