Xerta

A les 7:30 havia quedat amb Carlos per anar cap a Xerta, aquesta vegada seríem pocs, ja que Omar ha estat tot el final de setmana fotut i no estava en condicions. Ja li sabia mal no poder anar perquè també en tenia moltes ganes, però què hi farem?? Amb més ganes per la pròxima. 😉

Però be, jo anava motivat perquè aquesta va ser la primera cursa que vaig fer, ara fa 3 anys, quan vaig començar a córrer. Fua!! Com passa el temps.

Bé anem per feina….un cop estem a Xerta, anem a buscar pitralls i a vore si veiem algú conegut x allí i clar com no poden fallar els canareus, que com sempre són els que n’hi ha més. Un cop tenim els pitralls i fem la xerradeta x allí, (per cert, tots pregunten què passa enguany amb els falduts que són cars de vore, jeje) ens anem a canviar i estar apunt per vore sortir les dones, que aquesta vegada sortien 15min abans. Donen la sortida i totes surten molt motivades. Al cap de no res ens fan ficar al corralet per al control de sortida i sortir a les 9:15.

Hora de sortida; sabia que seria una cursa dura, per la distancia i el calor que feia a les 9 del mati. Carlos em va dir que s’ho agafaria al seu ritme, suau al principi i desprès a vore vindre, així que jo vaig anar tirant també, no molt fort però al meu ritme. Sempre reservant forces per la pujada de la Coscollosa que és la pujada més forta i desprès encara queden uns 11km de patiment. Vaig anar tirant i trobant, com sempre, gent coneguda que ens movem pel grupet. Vaig arribar a dalt de tot de la Coscollosa en 2:08 min. La pujada aquest any se’m va fer més dura que els altres anys, però finalment a dalt estava. Ara tenia un bon rato de baixada i una hora i algo fins a Xerta anant tot bé. Sabia que lo més dur ja estava fet però no podia baixar la guàrdia perquè els últims km són els més traïdors i més si són plans, jeje.

Ja estic a l’últim avituallament, ja sé que ara sí que queda poca cosa. La última mitja hora va ser dureta ja que portes molt de cansament i amb la calor encara es feia mes dura. Però be, em trobo ja al canal, ara sí que ja queda poca cosa però, es el tram més dur per mi, l’asfalt. Em presento al poble amb la segona dona, i per fi entro per la línea de meta, 3:24.

Un altra acabada, cansat però satisfet. Vaig a fer una cola per recuperar i desprès un massatge que tot s’ha de dir “va ser el millor” que porto fet de totes les curses, gracies Sabi 😉

Un cop fet el massatge, una dutxa i un altra vegada cap a la plaça. Ja anant cap allí em vaig trobar a Carlos, que em comenta que va ser molt dura, però va acabar content que això és l’important. Un cop a la plaça a intercanviar opinions amb la gent, va ser un recorregut molt ben senyalitzat, avituallaments perfectes i als llocs exactes i l’organització un 10.

Ara a recuperar per a la dels Reguers .20ga salut!!!!!!! 😉

mon

Classificacions

One Comment

  1. Eic Monxu veig que estas agafant el nivellet de l’any passat, al menos lo temps és molt paregut. Vinga buso i felicitats per la crònica calera que ens has fet!!!

Deixa un comentari