II Cursa i Marxa la Foradada

Quin mal de cames!!! Com vam patir i com ens agrada fer-ho. El matí va començar genial, per primera vegada en moltes curses, quan em va sonar el despertador no vaig pensar “i a mi qui em mana despertar-me a n’estes hores per anar a córrer”. Al arribar a la Bellota érem pocs, però de seguida va anar arribant gent i fèiem bastant de goig. Cafès, tallats, els típics comentaris pre-cursa i cap als cotxes.

Aquesta vegada teníem un viatge molt curt i la veritat és que s’agraeix. Mentre anava sortint el Sol creuàvem el Montsià dalt del tecnològic cotxe de Jordi P. i ens acabàvem de concentrar en la cursa. Vam arribar amb molt de temps, vam començar a saludar a companys d’altres pobles i quan va arribar l’hora ens vam canviar i vam anar a buscar l’arc de sortida. A la plaça del Coc encara érem més falduts. Uns quants a la cursa, uns quants a la marxa però tots en moltes ganes i animats de veritat. Una altra vegada tornàvem a fer goig.

La cursa va sortir amb una mica de retard, que també van arrossegar els de la marxa. Això encara va fer revolucionar més les potents màquines dels que havien de lluitar per les posicions d’honor i de seguida es va formar un grupet al davant corrent cap a la Foradada. Entre la cua d’aquest primer grupet i el cap del següent ens anàvem movent Lluc i jo i una mica més enrere la resta de SudActius, alguns amb més experiència, d’altres amb menys, però tots mirant cap amunt i buscant aquell forat de cel en mig de la muntanya. La primera pujada s’havia de fer amb calma, el pendent va fent-se cada vegada més pronunciat i un esforç excessiu s’acaba pagant cap al final. Una vegada travessada la roca, els recorreguts de cursa i marxa canviaven. D’una banda, els de la marxa anaven direcció al Mas de Mata Redona, per baixar cap al Cocó de Jordi i seguir baixant fins a l’arribada. Els de la cursa encara havíem de baixar fins al Cocó de Jordi (una baixada que les meues cames recordaran fins dimecres o dijous i la meua ungla uns quants dies més), per tornar a pujar per una llarga sendera cap al Mas de Mata Redona, passant per la Font de Burgar. Un cop al Mas, vam seguir per una sendera que encara tenia més pedra que l’anterior (si, ja ho sé, és una cursa de muntanya i ja m’agraden així, però que dur que es fa això de no poder córrer més de 100 mts tranquil), una altra baixada on els quàdriceps havien de treballar al 120 % i, finalment, una pista amb pendent sempre negatiu que ens portaria fins a la gasolinera. Un cop allí, els de la cursa teníem l’esperada última pujada a la Torreta, que van estalviar-se els de la marxa, i una altra vegada tots junts a fer el tram que menys va agradar a la majoria de participants, però que s’havia de fer. Uns 3 km d’asfalt per anar a buscar la pasarel·la que creua l’antiga N-340. Ja només quedava l’última sorpresa en forma de platja i l’arribada.

Ufff, em canso només d’escriure-ho (i suposo que vatros de llegir-ho, que això és més llarg que un dia sense pa). Ja acabo. A l’arribada teníem una mica de tot. D’una banda, per als del marisc, musclos i galeres. Per als més vegetarians plàtans i taronges i per als tradicionals pa amb tomaca amb pernil i formatge. Per suposat, també teníem cervesa fresqueta ben tirada, aigua, etc. i, si encertaves les dutxes bones, una aigua calenteta que combinada amb el massatge et feia oblidar per uns moments tots els patiments anteriors.

En resum, que com podeu vore a les fotos mos ho vam passar molt bé, que hem d’intentar repetir participacions com aquesta ben sovint i que per intentar fer-ho, podem quedar el divendres 26 sobre les 20.30 a la Lluna per compartir una cerveseta (o refresc) i un entrepà i quedar per a les següents curses, per entrenar algun dia, per fer-nos equipatges nous, etc.


Classificacions a la web de la cursa

Agus.

4 Comments

  1. Buenas gent, com va anar la reunió sudactiva a la lluna?

  2. Ei Mingo, va que d’aquí poquet ja tornaré pels ruedos, ni que sigue per a fer-te la punyeta i fer-te patir més a les curses, jeje. La veritat que la foto de grup és impresionant i s’hauria d’aprofitar per anar tots a una, això si tal com has dit tu cadascú en lo seu estil, que és lo que li dona personalitat al grup.

    De moment divendres de la propera setmana a veure quanta gent pot venir a la Lluna i així intercanviar opinions i sensacions sobre com es presenta la temporada. Ja he parlat en alguns i un dels temes serà entrenos conjunts, així que ja ho sabeu, setmana vinent tots a la Luna!!!

    Ah Marcus, per ser una de les primeres curses molt bé, no oblides que lo més important és acabar i disfrutar, els resultats venen poc a poc i sense capficar-te.

  3. Aquesta foto de tot el grup demostra que podem i devem de ser un gran equip de runners, cadascú amb el seu estil, ultres, curses, marxes, trail, asfalt, etc., l’important es fer esport i passar-ho bé.
    Sincerament: fa molta patxoca, quin gran grup.
    Ànims a tots i a seguir. Bonica crònica, Agus.
    Trobo a faltar a l’amic Feliu, vosaltres no?

  4. Moltes gracies a tots els sudactius!

    No hi ha res com veure la linia de meta amb un transfons ple de sudactius donante anims per acabar els ultims metres. (alguns esperant des de feia mes d’un hora)

    Gracies per guiar-me i dir-me el que havia de fer en aquell moment de desorientació e incapacitat moral en el que em trobava.

    Espero en pròximes curses estar mes preparat i entrenaré per aconseguir-ho.

    Es tot un orgull correr amb tots vatros.

Deixa un comentari