Marató Donosti 2009

Bé, tot comença després de la última marató que fas, quina serà l’altra…Això va passar a Barcelona (1/03/2009 – 3:23:14); pos bé, anirem a Donosti al novembre.

Arribà el setembre, Festes Quinquennals, sortir, menjar fora, berenars, etc. Mires el calendari i veus que et queden menys de tres mesos, has de trencar la rutina. Decideixo el dissabte segon de Festes, anar a Catí a fer la segona cursa de muntanya d’aquest poble, també feia un any va ser la meva primera cursa grossa; com pesaven les cames… S’acaben festes i començo a fer la primera marató de curses, La Ràpita (10 Km); Alcanar, Tivissa, Mitja de Mollerussa (aquí ja començo a preocupar-me bastant, ja que no aconsegueixo el sub ’90; però s’ha de seguir), Ulldecona, Mitja de Salou (aquí si < 90’ en dia ventós) i Masdenverge. Ostres! en les dues últimes tinc bones sensacions, però s’ha de ser prudent. Entreno la penúltima setmana en 4’ 07” Km., bé pareix bo, i decideixo fer un últim rodatge el dilluns abans de la marató a 4’ 30”, que era més o menys el temps que em veia capacitat de portar durant bona estona a la cursa; i a esperar, a veure si va servir d’alguna cosa els entrenaments de costes i costes de Tivissa (que dura se’m va fer), i d’altres.

Arribem divendres a Donostia, soparillo amb vistes a la platja de la Contxa, dissabte recollida de dorsals i visita turística.

Comença el diumenge, arribo a Anoeta, observo a la gent, estic sol, no parles amb ningú, gent de tot arreu, penses, que faré ? com anirà ?, tothom t’intimida, sols vols que es faci l’hora i arrancar, quins nervis, vas a l’ aseo, les típiques cues,…. tornes a anar,…. va que va…. jo a fer pipi, eh!. Deixes la bossa, i cap al punt de sortida.

Arranquem, tardo en sortir, molta cua i a estropades. El primers Kms, molt lents, molta gent, no podies colar per lloc. Primera entrada a Anoeta, Km 5, veus la llebra de 3h.15’, la passo, i penso, fins el 30 no m’has d’agafar, recordant BCN. Km 10, mires el crono 46’ o 47’, ni ho veus bé, tot molt lent, recordo, la ½ he d’estar a 1h 35’, he d’apretar un pelet. Passo just amb 1:34:58.; bé anem per la segona part. Sobre el Km 28 trobo als de Granollers,  tres de l’equip l’Aire, (un acabava d’entrar a la cursa i es dedicava a animar als altres dos companys); jo sabia que el MUR dels 30 era clau, i em quedo amb ells, m’acoplo al grup, sense massa ruido vaig aguantant el ritme, parlen que anem a 4’ 30”, penso que és bo aguantar el màxim aquest nivell, sense baixar-lo ni muntar-lo. Se’ns acopla més gent, ja em som 6 o 7, o més, no ho se. Els del Vallés, parlen que anem per baixar de 3h. 10”, jo bufo, i penso, sinó m’agafa la de 3h 15’ ja faré prou. El del meu costat s’emociona i diu, que els invita a dinar si aconsegueix baixar dels 3h 10. Passen i passen els Kms, i el que va entrar de refresc de l’Aire, donant-mos ànims constantment i cridant al públic per a què ens donessin forces; va ser espectacular, la solidaritat d’aquesta gent. Falten 5 Km, entrem a Donosti (centre), molta gent animant-mos, quasi bé no podies passar pel carrer, les cames es ficaven amb la pell de gallina per l’emoció de veure tanta gent, et portaven… havia d’aguantar era un 5000. Un del grup deia, ens queda la pujada dels bombers, no res, la muntada d’Alcanar, allò si que era muntar. Passem el 40, els de l’Aire s’estan quedant, em queden 2, els agafo una mica d’avantatge, i decideixo marxar, tinc forces encara, no m’he de rendir, (del 40 al 41 és va fer molt llarg, uff ) entrem al 41, apreto dents, l’estadi el veus, va, la porta, no arriba, si, allí està, entres, xafes la pista d’atletisme, flotes, ara flotes (emociona la rojor i els carrils),  estires, l’emoció d’acabar allí, última curva i marcador, primera mirada 3:09:58, 100 m. Apretes les dents i fas un mini spring, perquè no hi ha més per dona, ràbia, alegria, no saps que, però xafes catifa i apretes els punys, ja  està… si, si, si…la mirada se’n va, busques grades, si allí està, la còmplice, la que t’ha acompanyat, si, sols dir-li gràcies i gràcies per estar aquí i per la paciència que tens amb mi,….i….. quina serà l’altra ¿?

maraton-1890

Gràcies a la gent de l’aire de Granollers, crec que sense vosaltres no ho haguera aconseguit; que vagi bé la Mitja de Catalunya, i dir-vos que Ulldecona, juntament amb Terres de l’Ebre és Catalunya. Una abraçada.

Llàstima no coincidir amb els de Tortosa.

Ah ! Felicitats als Falduts que varen anar a Tarragona, a veure si algun dia, tenim un gran equip de Curses de Muntanya i Atletisme, que no ens podem partir, que a Ulldecona, ja n’hi ha prou d’ entitats…..

Aupos-10 (me s’oblidava, temps real: 3:09:21 posició 682)

Mingo

nota

4 Comments

  1. Mingo, ets un crak, moltes felicitats i espero que continues així molt de temps…
    Ànims i felicitats pel temps de la Marató de Donosti, a veure si l’any que vé ens animem més gent i anem un bon grupet…
    Vinga bèstia, fins la pròxima!!!!

  2. Merci, pels comentaris i ànims. Ja està, ja ha passat ara a buscar altres fites.
    Gràcies de tot cor, sense l’ambientillo que fem, moltes vegades no sortiríem a entrenar…gràcies.
    Ah! ja me he apuntat a BCN 42,195 7/3/10
    A10

  3. Ai, jo no n’he fet mai cap de cursa però de veritat que m’he emocionat… Era com si fos jo qui estigués corrent. I la referència a Bea… sencillament m’ha tocat el cor. Felicitats Mingo. M’agrada vore’t tant content en això.

  4. Felicitats Mingo, en part per la crònica que és fantàstica, la dosi justa de cursa, el toquet del viatge, l’emoció i patiment dels punts crítics, la referència obligada a les i els que ens ajuden, però sobretot felicitats pel resultat. Només tu saps el que costa apropar-se a aquests temps i el dura que resulta una marató.
    La pròxima Barcelona, no??

Deixa un comentari