Pujada a Caro

Minoria representativa en quan a participació falduda, en la 16a edició de la PUJADA A CARO. Tan sols tres falduts es van atrevir a afrontar la mitja marató amb més desnivell de tot el país, ni més ni menys que 1200 metres i amb rampes del 14%. Pim pam pum i a les 10:10 toc de sortida, amb 4 km d’escalfament per dins Tortosa per arribar a Roquetes, on vam parar uns minutets i ara sí sortida cronometrada per afrontar 21km per asfalt, dels quals 20km van ser de puajada. Tan Maresma, Agus com Feliu vam començar a un ritme reservat de 5min/km ja que només Maresma repetia en quan a participació. Vam anar junts fins al km 4 on Maresma va afluixar el ritme i ens seguia a uns 300 metres. Cap al Km 8, Agus em va soltar una frase que em va deixar atònit: “Feliu, m’està agafant molta temor”. Feliu ja feia temps que ho pensava, però no deia res, solament s’intentava concentrar en la cursa, ja que a menys de la meitat de la cursa, el cansament s’havia apoderat parcialment del seu cos, i això que encara faltaven les rampes més dures.
Avituallament i dos botelletes d’aigua, una per beure i l’altra per remullar-te del sol que queia a n’aquelles hores matinals.
Gran sorpresa!!! Al km 10 Maresma ens havia agafat i veient-se amb cor i coneixedor de la prova va decidir de provar sort i atacar. Pel contrari l’Agus i en Feliu van seguir al seu ritme, però cap al Km 11 quan ja començaven les rampes més dures, Feliu desconeixedor d’un esforç tan continu en pujada es va veure obligat a baixar el ritme, mentre Agus ara amb bones sensacions va decidir d’anar a buscar a Maresma.
La cursa s’estava posant interesant, pel davant Agus havia fet caça a Maresma i per darrera Feliu intentava mentalitzar-se i conscientzar-se de que aquell cansament havia de perdurar fins al final, per tant havia d’acostumar-se a ell i conviure-hi amb la màxima harmonia possible. Així va ser, i cap al km 16, després de 4 km de “pájara” total, les cames es van anant acostumant i l’últim dels corredors de sudactiu, va trobar un ritme corredor amb el qual es començava a trobar a gust. Per davant les coses seguien igual, els dos companys anàven alternant petits avançaments l’un a l’altre.
Aigua, aigua i més aigua, mullats completament, anàven transcorreguent els km i els minuts, rampes i més rampes, cotxes, autocars, motos, bicis, tots anàven passant pel costat, però la mirada estava aferrada a l’asfalt i el cap no volia aixecar-se perque cada cop quedàven menys forces i les rampes eren més brutals.
Km 19, Agus veu k maresma flaqueja una miqueta i decideix atacar, en efecte no va poder seguir-lo i realitzant dos km a un alt ritme li va aconseguir treure 5minutets. Per darrera, Feliu es va apropar a un grupet de 5 corredors i pujat de moral, ja que després de la minipájara era el primer grup que aconseguia agafar, va decidir a dos kms del final de passar-los i intentar guanyar 5 posicions. Així va ser dos kms d’sprint final, a un ritme bastant fort, ja que tres del grupet no van veure amb bons ulls que a poc de meta els avancessin i van decidir de fer-li caça, però persort els resultats van ser negatius, ja que no van poder.

Després d’haver realitzat curses de gran duresa, com la de 50km de Fredes-Paüls, he de dir que la Pujada a Caro, en la meva opinió em va resultar més dura, el fet d’estar sempre pujant, és un aspecte molt dur a considerar.

També he de dir que ja tinc ganes de que sigui l’any vinent per tornar-hi!!!!
Abans d’acomiadar-me voldria felicitar a Agus i Maresma, dos cracks, ja que el dia anterior van realitzar 36km per muntanya i a la 13 del migdia.

És un plaer corre amb personatges així, sempre aprens algo. Ara toca despedir-me, ja que aquest estiu no penso corre cap cursa, a descansar i a mantenir-me, això si, entrenant fort durant la setmana.

Classificacions: 21km i 1200m desnivell
35 JUAN-CAMPS CASTELL, AGUS 2:13:42
43 MARESMA FILIPO, LLUC 2:18:00
58 FERRE ROIG, FELIU 2:26:30

Deixa un comentari