Cursa del Llop

Després d’una altra setmana estranya, arribem al cap de setmana, que per variar tornarà a ser intens.
Després de la cursa del diumenge passat, el dilluns vaig fer una passejada en MTB per la foia d’Ulldecona. En total van ser uns 15 km en 45′ i el màxim que vaig fer va ser pujar a l’Ermita (de seguida que la cosa començava a tirar cap amunt vaig posar ferro per no fer patir les ressentides cames). Dimarts va tocar futbol-sala, primera victòria de la temporada encara que me costava una mica córrer. Massa risc per a poc benefici, segur que progressivament ho aniré deixant.
Dimecres descans i ahir una mica de tennis, que la setmana que ve comença el torneig i estic fatal. Més tard volíem anar a estirar les cames, però estem tots una mica carregats de cames i descarregats de ganes, així que ho vam deixar estar. Avui potser torno a agafar la bici, però encara més suau que el dilluns (o no), que demà toca córrer i pujant les escales de casa ja noto cansament.
Demà potser podrem estrenar les noves samarretes, en tenim moltes ganes. Per a tots els que llegiu el post i teniu samarreta reservada, intentarem quedar un dia per entregar-les.

Bé, el post el vaig escriure ahir (divendres a primera hora de la tarda) però com no el vaig publicar, el publico ara. Finalment no hem pogut estrenar les samarretes, les haurem de guardar per a la propera cursa. El divendres per la tarda sí que vaig fer MTB, vam anar amb Feliu a estudiar possibles senders per a la cursa de l’octubre i vam fer uns 16 km (si no ho recordo mal). A més, vaig perdre el mòbil, per la qual cosa aquest matí he hagut de repetir el circuit per veure si el trobava. L’he trobat, per sort, però tot sumat s’ha notat a la cursa del migdia.
Ja farem la crònica, però per avançar us deixo un enllaç amb la classificació. Jo no he tingut molt bon dia, he patit molta calor (com tothom) i problemes de flato (suposo que per beure tant). A més per culpa d’algun graciós he fet 4 o 5 km de més i he perdut una mitja hora. Ja en parlarem.

2 thoughts on “Cursa del Llop

  1. Sempre és motiu de satisfacció i un bon entrenament, però fot molt. Era el moment que millor em trobava de la cursa, prop de l’arribada i apretant per arribar. Però veure que fa 10 minuts que corres per on no toca, que no tens aigua, en un Sol fortíssim i en un camí que feia baixadeta me va matar. A més, no vaig trobar a ningú fins gairebé el final, la qual cosa em feia pensar que era el més tonto de la cursa o que m’havia inventat la cinta. Per sort al final si que em vaig trobar gent (em va ajudar a mi i a vatros) i això em va donar la motivació que em faltava per tornar a córrer i aconseguir baixar de les 4 hores.

  2. Jo també he patit les conseqüències de la “broma”!! encara q he degut perdre uns 3 minuts!! pro vore q fas esforç en va i q la gent de detràs sense correr més t’avança, tb afecta al coco!!
    De totes maneres, finalitzar una carrera així sempre ha de ser motiu de satisfacció!!

Deixa un comentari