Andorra SkyRace (i II)

Una vegada explicades les sensacions de la cursa, us explico el que va passar després. No és que hi hagi res de l’altre món a explicar, però crec que pot resultar interessant i diferent, ja que sempre llegim cròniques de les curses, la sortida, el recorregut, anar de més a menys, avançaments, etc., però una vegada es creua la línia d’arribada passen més coses que estem tant acostumats a llegir.

Ens havíem quedat a l’entrega de premis, que és l’últim que vaig veure a la zona d’arribada. Des d’aquí vaig anar cap a la zona esportiva d’Ordino, un fantàstic edifici amb 3 o 4 nivells. La dutxa era ben merescuda i desitjada, però vaig haver d’esperar una mica perquè hi havia cua. Quan va arribar el meu torn vaig gaudir de l’aigua pirinenca, una bona dosi de sabó per treure’m el fang de les cames i dutxa freda final per reactivar-me una mica. Al sortir, vam decidir quedar-nos a dinar a la carpa de la cursa (jo tenia el ticket i vam comprar la resta). El menú: un plat d’amanida, pasta (amb tomaca i/o formatge), carn arrebossada i de postre natilla i coca. Menjar acceptable per als que no havien corregut i bo per a mi (tenia molta gana). Com les taules eren grans i hi havia molta gent, ens van ubicar a una taula amb més gent i vam tenir bastanta sort, ja que ens va tocar una taula amb gent molt agradable. Bé, agradable i ràpida perquè hi era l’andorrana Stephanie Jiménez, segona classificada en categoria femenina. Vam estar parlant tots sobre la manca d’aigua a l’últim avituallament, un error que hagués pogut costar molt car a algun corredor degut a la intensa calor que ens va acompanyar tot el dia. Aquest tema, que també havia aparegut als vestidors després de la dutxa, va afectar a la gran majoria d’atletes, amb l’excepció dels 10 o 15 primers i li vam comentar a un membre de la Federació Andorrana. Tot i que inicialment no volia admetre l’error, després el va acceptar, tot i remarcar que ells es feien càrrec del recorregut, però no dels avituallaments.

Foto d’Ocisport.net

És molt difícil organitzar una cursa de muntanya i sempre hi ha punts a millorar, això ho entenem tots i ho acceptem. Jo intentaré tornar a anar-hi l’any que bé, però m’agradaria que es tingués en compte el meu suggeriment o, com a mínim, igual que ens van obligar a portar el para vent i ens van recomanar portar crema solar, protecció per al cap i ulleres, també ens haguessin recomanat portar aigua de sobres perquè no sabien si als avituallament n’hi hauria prou per tots.

Després del dinar, tots dalt del cotxe i cap a Ulldecona, però fent una passada per Barcelona a deixar una de les viatgeres. Després de 4 hores corrent no venia de 4 o 5 hores més dalt del cotxe, com a mínim hi havia aire condicionat.

Com ja fa tres dies de la cursa, he anat recollint enllaços de webs que en parlen, aquí us en deixo una mostra. També hi ha un enllaç de la Olympus Marathon, prova que es va disputar a Grècia i que van guanyar dos corredors que tenien inscripció per Sky Race d’Andorra, Jessed Hernandez i Corinne Favre, una mostra més de l’elevadíssim nivell que tenia la prova, amb el millors corredors de muntanyes del món:

Deixa un comentari