CRÒNICA CURSA DE PAÜLS

Introducció (dia 0 i previs)

Ja se que és una mica tard, però més val tard que mai, així que comencem amb la crònica de la cursa de Paüls. Aquesta vegada copiaré el format típic de les històries que busquen audiència i fidelitat per part dels seguidors i anirem publicant el relat per etapes. Al marge d’augmentar l’interès, ho faig per poder fer-ho més llarg sense tindre la sensació que ningú arribarà al final. Ho anem fent per capítols i així no canso.

Com tota bona història (i com algunes de dolentes), no podem començar directament amb l’acció, així que farem una passada ràpida pels dies previs a la cursa per posar-nos en situació. Comencem amb el cap de setmana previ a la cursa. Evidentment la cursa està present al nostre cap i intentem no fer res que puga perjudicar greument el nostre rendiment (per exemple, una cervesa no fa cap mal, però millor no veure-se’n cinc en una tarda). El dissabte pel matí havíem quedat en F d’anar a còrrer una mica, com jo a les 10 havia d’estar a l’Ermita vam quedar a les 8. Vaig llevar-me una horeta abans per esmorzar i anar-me preparant i així ho vaig fer. El problema era que estava plovent, però una mica d’aigua no podia parar-nos (com en queia molta quasi ho va aconseguir) i amb 2 SMS de confirmació vaig passar-lo a buscar a l’hora prevista. En els 200 mts que hi ha de casa meua a casa seua ja tenia 1 litre d’aigua dins de cada sabata, ara ja estava xop, per tant, tocava córrer. Així ho vam fer, vam pujar i baixar les corbes de Godall per la carretera, vam vorejar la sèquia fins a la carretera de la Sènia i vam baixar fins al Lorito. Una horeta a bon ritme i amb el plaer (de veritat) de poder córrer sota la pluja. Feina feta per al cap de setmana.

Durant la setmana per problemes d’horari cadascú va anar pel seu compte. Jo vaig sortir el dimarts en O i el dijous en F. Un dia cap al Montsià (Bassola i lligallo sant Jaume) i l’altre cap a la calç. Entre ¾ i una hora cada dia a un ritme suau. Alimentació normal fins al dijous, intentant (sense aconseguir-ho molt) no menjar massa hidrats de carboni al principi de la setmana, i guardar-los per al cap de setmana. Tot i això, el dissabte al migdia vam anar en F a veure l’Ironcat i em vaig menjar un entrepà.

Parlant de l’Ironcat, QUINA PASSADA!! (Crònica Robert Mayoral) Natros que pensàvem que patíem a les curses i després de veure aquests homes i dones de ferro mos va passar la tonteria de cop. Quina força de voluntat, sacrifici i entrenament hi havia a l’Ampolla. Molt bé els millors, però igual de mèrit els que no fan tant bon temps. Algun dia intentarem ser finishers, les sensacions han de ser increïbles, però el sofriment també.

A les 18.00 ja estàvem al poble, berenar i tarda tranquila. A la nit macarrons per partida doble, una mica de Barça, bossa preparada i a dromir abans de les 12 (per a mi ja té molt de mèrit). Vaig haver de gitar-me al llit dels invitats perquè AJ portava el dia una mica tort i la nit pintava moguda. Efectivament ho va ser, per sort només el vaig sentir una vegada i vaig poder descansar unes 7 horetes, seria suficient?

Deixa un comentari